Pere Aragonès deia el passat diumenge sobre la remodelació ministerial portada endavant per Pedro Sánchez un dia abans en el si del seu propi Consell de Ministres, que "allò destacable no és el qui, sinó el què", tot referint-se a com aquests canvis de titulars en les carteres espanyoles influiran en la relació entre el nou Govern de la Generalitat i l’Executiu de Sánchez i la manifesta restauració autonòmica de Catalunya.

El propi president deia també, i sobretot, que "el que esperem és que la comissió bilateral Estat-Generalitat prevista per a finals d’aquest mes de juliol pugui avançar en el que és l’àmbit d’inversions".

Sens dubte, amb aquesta flagrant sentència del president Aragonès ben bé podriem donar per tancat aquest article, tot i que després afegia que "en el mes de setembre, en la taula de negociació, que portin una proposta per a la resolució del conflicte polític".

Doncs ha quedat més que clar durant aquests mesos que el full de ruta del nou Govern de la Generalitat no és cap altra que la tornada a l’autonomisme, i com a contrapartida, clar, un bon tastet dels fons europeus destinats a inversions a Catalunya.

No obstant, com bé deia Santiago Lupe en aquest article, tot i que ha fet una renovació a consciència dels ministres més desgastats, Sánchez s’ha volgut garantitzar el manteniment de tots els perfils que toquen el pals econòmics.

Començant per la ministra d’Economia Nadia Calviño, i que ara també serà vice-presidenta primera. Un reconeixement a la tasca d’obediència als dictats de Brussel·les, i aconseguir alhora un pla aprovat per la Comisió Europea que fa que les contrapartides i ajustaments dels fons europeus recaiguin sobre la classe treballadora a mitjà termini.

Altra novetat és Isabel Rodríguez, que en aquest cas substitueix a Miquel Iceta en el ministeri de Política Territorial, peça clau en la "famosa" taula de negocació amb el Govern de la Generalitat, però sobretot per a la negociació del finançament autonòmic i el repartiment entre administracions dels fons europeus, qüestió prioritària per al Govern de la Generalitat.

Rodríguez, guanya pes així com a una de les ministres de confiança de Pedro Sánchez, ja que també serà la nova portaveu del Govern central. Iceta, per la seva part, passa a ser titular de Cultura i Esports, tot hora que govern central i català romanen més pròxims que mai en posar fi a les aspiracions democràtiques a canvi d’un millor finançament, tal i com ve anunciant el conseller d’Economia i amic de les grans multinacionals, Jaume Giró.

Per últim, una altra de les novetats que tocarà de prop territori català és la substitució de José Luís Ábalos per Raquel Sánchez, ex alcaldesa de Gavà i dirigent també del PSC, com a nova ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Sánchez tindrà un paper destacat ja que, per una banda, haurà de bregar amb la qüestió d’acabar amb la llei de lloguers catalana aprovada fa un any, i aprovar-ne una altra a nivell estatal que deixi menys descontents els grans tenidors d’immobles i la banca.

Per altra banda, la nova ministra de Transports haurà de gestionar l’ampliació de l’Aeroport del Prat en consonància amb el govern de la Generalitat i Aena. Qüestions totes, que al cap i a la fi, atenen als objectius del Govern neo-liberal d’Aragonès.

No obstant, cal tenir en compte que el Govern d’Aragonès, com els seus predecessors, fa ús de la simbologia i la hipocresia, en aquest cas posant sobre la "taula" l’amnistia i l’autodeterminació, per aconseguir el retorn de l’autonomisme i més calerons per als negocis de la burgesia catalana a canvi de vendre les aspiracions democràtiques pel dret a decidir del poble català.

Et pot interessar: Sánchez renova el govern de cara a una segona meitat de legislatura marcada pels fons i l’ajust europeu