Foto: Reuters

14 de setembre. Tornada al cole sense les mesures de seguretat necessaries per a milers de nens, nenes i docents. Aquesta és, si més no, la realitat a dia d’avui.

Enfront això, parlem amb la Laura, una mestra de primaria, que com moltes altres torna a compartir aula amb els seus alumnes i ens explica com veu la situació, no només per aquestes setmanes pròximes, sino durant els últims mesos en els que el departament d’Educació ha deixat clar en la pràctica l’absència de mesures que garanteixin una tornada segura per a la comunitat educativa.

Quina era la situació anterior a la covid a les escoles públiques (ràtios, càrrega de treball, interins, etc)?

Si fem una comparativa de la situació de les escoles anteriors a la Covid i posterior, es podria dir que no totes les escoles han fet els mateixos canvis ni han avançat cap a la mateixa direcció. Quant a les ràtios, abans de la pandèmia podien ser de 28 o 29 alumnes per aula. Ara, amb la situació que vivim, s’ha recomanat que les ràtios siguin de 20. Tot i així no totes les escoles tenen la possibilitat per tema de logística. A l’escola on jo treballo, per exemple, continuem amb ràtios de 28 o 29 alumnes.

Arran de la Covid s’han hagut de contractar més docents, tant sigui per el desdoblament de moltes classes o per tal que un sol mestre no hagi d’entrar a 5 o 6 classes diferents i poder fer grups estables més eficaços. Abans, un mestre especialista podia tenir perfectament 200 alumnes diferents.

S’ha parlat molt arran de la crisi de la “bretxa digital” en educació, Com ha estat la situació de març fins a final de curs?

Cada escola s’ha organitzat una mica en funció de les possibilitats de les famílies de les seves escoles. A l’escola on jo treballava l’any passat, les famílies no tenien un nivell adquisitiu gaire alt i això comportava que algunes d’elles només tenien un ordinador per tota la família o algunes, fins i tot, cap. Això va comportar que, a diferència d’altres escoles, no vàrem fer sessions de classe on-line obligatòries, sinó que fèiem sessions de dubtes opcionals. A més l’escola va dotar d’ordinadors aquelles famílies que no en tenien cap.

Tot i així, la bretxa digital continua existint. Hi ha famílies que tenen problemes de connexió, altres que amb un ordinador per família no donaven l’abast, o altres famílies que no tenien coneixements informàtics i per tant, no podien ajudar als seus fills (per exemple els de 6 anys) a fer o entregar les tasques.

Consideres que les mesures que es plantegen des del departament d’Educació són suficients?

Personalment penso que totes aquestes mesures són necessàries i que ja s’haurien d’haver fet abans, ja que la bretxa digital hi és des d’abans del confinament. Si seran suficients o no s’haurà de veure, tot i que caldran moltes mesures per fer que les eines digitals arribin a ser inclusives i, serà només en aquest moment, quan seran suficients les mesures.

S’estan plantejant mobilitzacions i vagues educatives per a l’inici de curs. Quin paper creus que ha de jugar el personal docent i no docent en la defensa d’una educació de qualitat i segura?

Penso que el voler una educació de qualitat i segura ha de ser una de les prioritats dins la pandèmia i que no s’ha tractat com a tal. Que el dia abans de començar les i els mestres a treballar no tinguéssim els protocols finals per part del departament d’educació, diu molt de l’estat del benestar que estem construint. Dit això doncs, penso que, tot i que estem en un moment molt delicat per fer vaga perquè les nenes i els nens porten molts mesos sense anar a l’escola, és una eina de reivindicació que, donada la situació, no es pot deixar de banda. L’educació és un dret, que sigui de qualitat i segura també. Si no és una prioritat pel govern, tenim un altre dret, el de les vagues i mobilitzacions.

T’agradaria afegir quelcom?

M’agradaria afegir que serà un curs complicat, i que la “nova normalitat” no ha de quedar com a “normalitat”. Els nens i les nenes aquest curs no podran compartir ni joguines ni materials, no podran abraçar-se, ni ells, ni amb nosaltres, les mestres. I així un llarg etcètera.

Així doncs, quan acabi aquesta “nova normalitat” espero que en vingui una altra on es treballi tota l’educació emocional que caldrà per tornar a la normalitat.

Ets docent, estudiant o personal no docent, i vols contar la situació al teu centre?
Contacta amb nosaltres a [email protected] o a les nostres xarxes