“Si cada espanyol posés una pesseta…”. Aquesta frase mítica de Lola Flores en 1987 apel·lava a la “solidaritat” del poble espanyol perquè l’ajudessin a pagar la sanció que li havia posat Hisenda.

35 anys després, el cap de la diplomàcia de la UE es marcava el seu propi “Lola Flores”. En una intervenció a l’Eurocambra, que molts vam haver de veure diverses vegades per a assegurar-nos que no es tractava d’un muntatge còmic, va demanar als europeus que baixessin la calefacció de les seves cases. “Si cada europeu baixés un grau la seva calefacció…”.

Ho demana un buròcrata de la UE que acumula un patrimoni, segons la seva última declaració, de 2,7 milions d’euros i una despesa en calefacció dels seus poc modestos habitatges que equival a desenes de les d’una llar mitjana.

Encara que la crida soni ridícul el missatge va d’acord amb els anuncis de sacrificis que venen demandant els diferents governs de la UE. Unes demandes que no van dirigides a les grans empreses i fortunes.

La inflació desbocada amenaça amb corcar, encara més el poder de compra dels salaris. A l’Estat espanyol ja supera el 7% i es preveu que depassi el 10% a final d’any. Alguns productes com la benzina s’han encarit un 25% en els últims 15 dies. El gas i l’electricitat continuen trencant rècords, amb pics de 700 euros el MW/hora.

Salaris i pensions segueixen per darrere. Els convenis signats en 2021 van recollir una pujada mitjana del 1,5% i el govern “progressista” va deixar les de les pensions i l’SMI en un 2,5%, i els sous de les i els treballadors públics en un 2%.

Ara, en la mateixa línia que Borrell, Sánchez porta dies anunciant “sacrificis”. El programa econòmic del pacte de coalició està en revisió en clau d’ajustament. Es proposa un pacte de rendes a patronal i burocràcia sindical inspirat en els Pactes de la Moncloa de 1978, que van permetre la major devaluació salarial des de la postguerra.

Mentrestant, ni impostos a les grans fortunes, ni tan sols als beneficis extraordinaris de les elèctriques o l’IBEX35 - que van tancar 2021 amb més de 60 mil milions de guanys -, estan sobre la taula.

El govern més “progressista” de la història, com la resta dels de la UE, busquen descarregar els costos de la seva escalada bel·licista i les sancions que, al mateix temps, afamen al poble rus, sobre la classe treballadora i els sectors populars.

Contra aquesta perspectiva, és urgent que les direccions burocràtiques de les centrals sindicals trenquin la seva subordinació als seus diferents governs imperialistes, es mobilitzin contra la invasió russa i l’escalada bel·licista de la UE i per un programa que faci pagués els capitalistes les conseqüències d’aquesta crisi, com la indexació automàtica i mensual de l’IPC en els salaris i la nacionalització sota control obrer de tot el sistema energètic.