Treballadors del món, uniu-vos! -la famosa consigna de Karl Marx i Friedrich Engels del Manifest Comunista- s’usa sovint però és difícil de complir. Col·loca l’internacionalisme en el seu nucli i afirma que la classe treballadora no té país i ha de lluitar sense concessions contra tot el xovinisme nacional. Significa ser infrangiblement antiimperialista, oposar-se tant a les bombes llançades pels EUA, com a les sancions imposades als treballadors i oprimits en altres països.

El més important, defensa la construcció d’una organització internacional que sigui independent dels capitalistes i els seus aliats, una que estigui arrelada en l’alliberament de la classe treballadora global.

La CRT- Esquerra Diari és part d’una xarxa internacional que vol exercir un paper en la construcció d’aquesta organització, en la tradició de Marx, Lenin, Luxemburg i Trotsky. Forma part d’aquesta corrent internacional el PTS en el Frente de Izquierda d’Argentina, amb membres al Congrés, dirigents sindicals i referents feministes socialistes del moviment de dones. També comptem amb grups germans al Brasil, Xile, Mèxic i França, així com lligues més petites a l’Uruguai, el Perú, Costa Rica, Veneçuela, Bolívia, Alemanya i Itàlia. Als Estats Units, les nostres companyes i companys impulsen la publicació, Left Voice. Les publicacions dels nostres diferents grups arriben a més de 10 milions de persones a tot el món, destacant la lluita de classes i la difusió de la política revolucionària.

Però aquests grups són més que publicacions: els nostres camarades intervenen en la lluita de classes a tot el món. Ja sigui en els seus sindicats o en els moviments socials, lluiten amb una perspectiva de classe, una que posa la política revolucionària en primer pla. Avui, lluiten per una solució a la crisi actual que enforteix a la classe treballadora i col·loca la responsabilitat de la crisi sobre les espatlles dels qui la van crear: els capitalistes i els seus governs. Aquests dirigents es presentaran en el nostre acte virtual internacional aquest Primer de Maig en la celebració del Dia Internacional dels Treballadors. Aquí et presentem a alguns dels oradors en l’acte.

Tre Kwon, Left Voice (Estats Units)

"Som intercanviables i d’un sol ús segons el punt de vista de moltes persones que estan segures en els seus condominis de luxe durant la pandèmia ... Estem lluitant per les nostres vides, la qual cosa significa que necessitem transformar fonamentalment el sistema d’atenció mèdica, arrencar-lo dels interessos dels patrons, bàsicament capitalistes, farmacèutics, companyies d’assegurances, corporacions hospitalàries ". - Tre Kwon en Teen Vogue

Tre Kwon és infermera, treballadora de base, mare d’un bebè nounat i socialista revolucionària. Estava en llicència de maternitat quan va començar la pandèmia i va tornar anticipadament a unir-se als seus companys de treball per ajudar a lluitar contra la crisi de salut pública. Ella i altres infermeres van ajudar a formar un Comitè de Salut i Seguretat, organitzant accions a la ciutat de Nova York i denunciant el maneig completament criminal de la crisi per part de Donald Trump.

Mentre Andrew Cuomo (governador de l’estat de Nova York) és elogiat com un heroi i s’està convertint en el favorit del Partit Demòcrata, Tre parla en contra de Cuomo, qui manté per anys la manca de fons i personal de salut a la ciutat de Nova York. Ella ha aparegut en Democracy Now!, Teen Vogue, BBC, CBS i més, parlant sobre la necessitat de nacionalitzar l’atenció mèdica sota el control dels treballadors.

Raul Godoy, PTS (Argentina)

“Aquesta fàbrica no sols produeix ceràmiques; ha produït homes i dones lliures. Aquest petit exemple, al qual hem contribuït des d’aquest petit lloc a la Patagònia, ha mostrat a milers de companys i companyes de tot el món el que nosaltres, com a treballadors, som capaços de fer. Als qui manegen el món, podem detenir-los. I podem reconstruir-ho sobre bases diferents, no sobre la base de l’explotació. Per al benefici de tota la humanitat i no sols per a uns pocs ". - Raúl Godoy

Raúl Godoy és un dels dirigents del Partit Socialista dels Treballadors a l’Argentina (PTS), que forma part del Frente de Izquierda. Treballa en una fàbrica de ceràmica que estava ocupada i va començar a produir sota el control dels treballadors al 2001. Els treballadors de la fàbrica es van enfrontar a la policia, fent boles de ceràmica per llançar-les quan la policia amenaçava amb assaltar la fàbrica. Tenien un suport comunitari massiu, començant amb la comunitat indígena veïna, així com amb altres sectors de la població. Quan els policies anaven a desallotjar-los, els treballadors de la salut van jurar que no ajudarien als policies ferits en la lluita contra Zanón, i durant tota la lluita, van ser empresonades persones involucrades en accions de solidaritat.

Quan els treballadors de Zanón van poder fer-se càrrec de la fàbrica, es va convertir en el centre de l’activisme comunitari, organitzant conferències i "concerts sense policies" per a la comunitat. Part d’aquest procés va aparèixer en el documental The Take (La Presa) de Naomi Klein.

Raúl Godoy va ser elegit més tard com a diputat de la província de Neuquén. No va prendre més que el salari d’un mestre i va donar la resta a les lluites dels treballadors. El mateix s’aplica a tots els altres membres de la coalició electoral de la qual forma part el PTS, el Front d’Esquerra dels Treballadors - Unitat (FIT-O). Quan Godoy va completar el seu mandat en el congrés provincial, va tornar a la seva feina a Zanón, treballant a la fàbrica de ceràmica.

Marcello Pablito, MRT (Brasil)

"Així com els haitians negres van derrotar a Napoleó per obtenir la
Independència i alliberar-se de l’esclavitud, la classe treballadora del segle XXI ha de prendre el poder polític i derrotar a la burgesia racista perquè es pugui construir una nova societat". - Marcello Pablito

Pablito és un dels dirigents del MRT i líder del grup afro-socialista del MRT, Quilombo Vermelho (quilombo vermell). Els quilombos eren comunitats d’esclaus que van escapar de les hisendes al Brasil, a vegades sumant milers. Van ser utilitzats com a bastions per a des d’allí atacar als hisendats esclavistes i alliberar als esclaus. Quilombo vermelho reprèn aquesta història de lluita, juntament amb la teoria marxista i una història de lluita de la classe treballadora a tot el món, cridant a la unitat dels treballadors de totes les races per a lluitar contra el racisme i totes les formes d’opressió, i per a destruir el capitalisme.

Pablito és un dels coautors d’un llibre titulat "Revolució i alliberament negre" sobre la història de la lluita negra al Brasil des d’una perspectiva marxista. El pròleg del llibre està aquí. Això és particularment important des de que Bolsonaro és president, augmenta el racisme contra els negres, augmenta la brutalitat policial i baixa els salaris de la classe treballadora majoritàriament negra del Brasil.

Pablito no és només un líder afro-socialista; Treballa en una cafeteria a l’Hospital Universitari de Sao Paulo. Ha organitzat tallers sobre la història dels negres i va encoratjar al sindicat a prendre mesures contra el feminicidi trans a Sao Paulo.

Flora Aco, MTS (Mèxic)

Flora és una feminista socialista queer de 25 anys de Mèxic i dirigent al MTS. L’any passat, quan treballava per l’estat com a treballadora subcontractada i precària, va ser acomiadada per organitzar als seus companys per a lluitar contra les terribles condicions a la seva feina. Després de mesos de lluita al costat de dues de les seves camarades que també van ser acomiadades, Flora va ser contractada novament.

La lluita per a ser recontractada va revelar la nova realitat a Mèxic: encara que Andrés Manuel Lopez Obrador es va promocionar com el nou president progressista de Mèxic, en realitat, els treballadors estan sent acomiadats i els intents de lluitar pels drets laborals s’estan sufocant.

Gaëtan Gracia, CCR y NPA (França)

"Fins i tot en una fàbrica difícil, fins i tot quan comences des de zero, fins i tot quan sembla impossible. Els treballadors mai accepten ser tractats com a animals per sempre. Tard o d’hora, mosseguem ". - Gaëtan Gracia

Gaëtan treballa en una fàbrica proveïdora d’Airbus a Toulouse. És un treballador subcontractat que encara ha de presentar-se a treballar a pesar que es va cancel·lar tot el treball "no essencial". D’alguna manera, els treballadors aeronàutics de baixos salaris són considerats essencials. Ell va dir:

"Els treballadors de l’aeronàutica no podien entendre per què s’animava a tantes persones com sigui possible a quedar-se a casa, fins i tot tancant certs sectors d’activitat, mentre que ells mateixos es veien obligats a treballar i produir béns que no són d’ús urgent en enfrontar la pandèmia. Aquesta contradicció es va convertir en ira, i aquesta ira es va expressar en exercir el nostre dret col·lectiu de retirada i fins i tot algunes vagues".

Gaëtan va jugar un gran paper en l’organització d’un sindicat a la seva fàbrica i ara és un delegat a la CGT representant el seu lloc de treball. És membre de la CCR, actualment dins del Nou Partit Anticapitalista i editor del diari germà de Left Voice, Revólution Permanent.

Violeta Tamayo, LOR-CI (Bolívia)

“El cop està en contra del moviment pagès, els treballadors, els pobles indígenes, el moviment estudiantil, els drets guanyats per les dones i les persones LGBT; Les conquestes que hem estat defensant durant anys, també contra el govern del MAS, avui enfronten enormes i majors perills ”. - Violeta Tamayo>/quote>

Violeta és una feminista socialista de Bolívia que lluita activament contra el cop de la dreta i lluita pel socialisme. Va ser arrestada dues vegades, una al 2016 i una altra al 2017, fins i tot en una protesta de dones que vivien a la ciutat d’Achacachi que lluitaven contra la corrupció i la falta d’infraestructura. Ella diu:

“Lluny del socialisme, Evo Morales va encoratjar els guanys capitalistes i va enfortir la dreta i els negocis dels qui durant anys han estat grans amics d’Evo. Va atacar i va violar l’autodeterminació dels pobles indígenes, així com va atacar el moviment estudiantil. He estat arrestada dues vegades sota el govern del MAS per mobilitzar-me ”.

Ella és líder del grup socialista feminista, Pan y Rosas i actualment és una de les principals editores de l’Esquerra Diari Bolívia. El paper de la premsa d’esquerra a Bolívia és especialment important en aquest moment, ja que hi ha una apagada mediàtica de resistència al cop.

Lester Calderon, PTR (Xile)

“Molts [companys de treball] es donen per vençuts i deixen que les coses segueixin el seu curs, esperant una mica de sort, en tota la misèria que els caps ens llancen. No obstant això, en certes circumstàncies, el creixent descontentament ens porta a buscar una manera de defensar-nos com a treballadors, es desenvolupen noves possibilitats per a enfortir la solidaritat, elevar la consciència de classe i dur a terme una lluita contra els nostres explotadors ". - Lester Calderón

Lester és un treballador industrial a Antofagasta a una fàbrica d’explosius i és líder de la confederació nacional de treballadors metal·lúrgics. Durant el recent aixecament xilè, va ajudar a organitzar els Comitès d’Emergència i Protecció, organismes de sindicalistes de base i d’autoorganització comunitària. En aquests espais, els treballadors van discutir com presentar la lluita contra el president Piñera, així com la lluita per una Assemblea Constituent.

Hi ha altres oradors d’arreu del món que també parlaran a l’acte del Primer de Maig, inclosos dirigents de grups a Alemanya, Veneçuela, Costa Rica, el Perú, l’Uruguai, Itàlia i l’Estat Espanyol.

Aquest article es va adaptar d’un publicat originalment a la pàgina de Left Voice, edició estatunidenca de la xarxa internacional L’Esquerra Diari del qual oferim la seva traducció al català.