Els treballadors del metall a Orense protagonitzen des del passat 5 d’octubre una lluita que ja suma gairebé dues setmanes contra les empreses del metall a Galícia, per una pujada del salari respecte a l’augment de preus i una millora de les condicions laborals.
Els sindicats majoritaris, CCOO, UGT i la CIG van convocar la setmana passada 2 jornades de vaga, al no haver aconseguit un acord amb la patronal, que oferia condicions irrisòries. No obstant això, el conflicte segueix en peu, amb una assistència de més de 4.500 persones, que suposa aproximadament un 70% de la plantilla.
Després de l’augment de la inflació enguany, amb xifres que han superat el 10%, els obrers siderúrgics exigeixen com a principal demanda no perdre poder adquisitiu. L’any passat, la patronal i els sindicats van pactar una pujada del 0’75%, amb una inflació que va tancar en 2021 en un 6’5%.
A més, els treballadors denuncien la violació sistemàtica de la jornada laboral estipulada de dilluns a divendres, on és conegut que "hi ha diverses empreses importants que no ho respecten en absolut", establint jornades de dilluns a diumenge.
Mancant equiparació dels salaris amb la inflació, la patronal es nega a pactar i decideix en canvi criminalitzar la vaga. Com a mesura de pressió, la patronal amenaça amb una "reducció de llocs de treball a curt termini", en cas que no hi hagi acord. El passat dia 8 d’octubre, dos vigilants de seguretat de l’empresa Eulen, contractada per la metal·lúrgica Revi impedien als treballadors muntar el piquet a l’entrada per parar la producció i per tant, que la vaga sigui efectiva. Davant això, acusen un treballador d’agredir-los, denunciant els fets a la Policia i dissolent el piquet.
La falta de cobertura mediàtica, excepte per als intents d’atacar la vaga, és contradictoria amb la situació objectiva que viuen els treballadors del sector del metall. Aquesta vaga d’Orense és un exemple més de l’onada de vagues que s’estan donant en aquest sector, que donen mostra del potencial de la lluita de la classe treballadora. Tan sols en l’any passat podem nomenar importants exemples, com la vaga del metall a Cadis, que va moure a 20.000 treballadors; i la passada vaga de Cantàbria, que involucrava números similars.
Davant la crisi econòmica, que deixa després de si una pujada de preus inassumible per a la classe treballadora, els salaris han d’equipar-se als nivells d’inflació. Des d’Esquerra Diari, donem el nostre suport, solidaritat i cobertura als treballadors en vaga, que barallen per unes condicions dignes i una pujada de salari, que la patronal es nega a concedir. La lluita és l’únic camí!
