El mateix dia que coneixíem que el govern donaria una “ajuda amb trampa” per a l’habitatge als joves que només beneficia a propietaris, assesta un altre cop a les arques públiques i a la lluita pel dret a l’habitatge permetent el rescat del Sareb i reclassificant la societat com a pertanyent al sector públic.
Sareb (acrònim de Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària) és una societat creada al 2012 que es va fer càrrec dels actius problemàtics de la banca que havia estat rescatada i des de llavors ha estat una de les entitats voltor que més famílies ha desnonat de les seves cases, amb la complicitat dels governs.
És a dir, que després de rescatar a la banca, operació que ja ens va costar 60.000 milions d’euros els actius tòxics que aquesta va deixar, continuen costant-nos diners. La Unió Europea va obligar el nostre país fa uns mesos a assumir com a propis els 35.000 milions d’euros de deute d’aquesta societat si volia percebre els fons destinats a la recuperació econòmica després de la pandèmia, com ja explicavem en aquest article, però no ha estat fins ahir que el Consell de Ministres va aprovar definitivament la presa del control del grup. Els 35.000 milions de deute de Sareb van augmentar al març del 2021 el deute públic d’un 117% a un 120% del PIB.
Et pot interessar: Els fons europeus i el capitalisme verd del govern “progressista”
La societat va ser creada al 2012 pel ministre d’Economia del PP Luis de Guindos que ara és vicepresident del Banc Central Europeu. En aquell moment, l’Estat va assumir el control sobre uns 50.000 milions en actius a través del FROB, finançat per deute públic, encara que l’entitat opera com a privada. La companyia, que suma ja nou anys de pèrdues econòmiques, continuarà funcionant com una empresa privada encara que l’Estat prengui el control definitiu.
Es preveu que l’aprovació del reial decret llei permeti que l’Estat adquireixi més participacions en la societat (actualment són d’un 45,9%) a costa que els bancs que són també inversors de l’entitat baixin la seva participació en ella. És a dir, es comprarà per la quantitat simbòlica de 1€ el deute adquirit pel Banc Santander (que actualment participa del 22,21% de la societat sent el seu segon principal inversor), CaixaBank (que participava amb un 12,24%) i altres entitats com Sabadell (6,61%), Kutxabank (2,53%), Ibercaja (1,43%) o Bankinter (1,37%). Però malgrat aquesta compra, inexplicablement l’entitat continuarà sent privada, mostrant de nou que el govern és incapaç de passar per sobre dels interessos econòmics dels bancs, que amb pandèmia inclosa han vist créixer els seus beneficis.
Es perd també una altra oportunitat d’evitar que es continuïn fent negocis fraudulents i executant desnonaments, que és l’especialitat de l’anomenat “banc dolent”. Sareb és una entitat experta a desnonar a persones en situació de vulnerabilitat i sense alternativa residencial, un delicte contemplat pel Tribunal Europeu dels Drets Humans. Però, a més, com ja va assenyalar la UE, la martingala de Luis de Guindos de demanar bons avalats per l’Estat perquè la Sareb no fos considerada una empresa pública era, en si, un frau. Per aquest motiu, Europa va declarar que si el deute adquirit per la societat estava avalada íntegrament per l’Estat llavors havia d’entrar en el còmput de deute públic.
Després de la vergonyosa notícia, el govern oculta la realitat de la Sareb i torna a prometre que la compra del seu deute vindrà de la mà de polítiques socials d’habitatge parlant de “utilitat social dels immobles” i sosté que la companyia exerceix un impacte positiu en la societat, però la realitat és molt diferent. Sareb va ser responsable al gener d’expulsar a més de 100 migrants sense alternativa residencial que a Barcelona “okupaven” una dels molts habitatges buits que té la societat rescatada.
Però el debat sobre la titularitat de Sareb va més enllà d’allò legal. Es tracta d’una entitat que continua fent negocis amb l’habitatge a costa d’un rescat pagat per la població en el seu conjunt, i els principals accionistes del qual, a més de l’Estat, són bancs privats amb beneficis milionaris.
Enfront d’això, al nostre país una mica més del 25% de la població està en situació de pobresa o en risc d’exclusió social i es produeixen milers de desnonaments (29.406 en 2020 malgrat la “prohibició” del govern de desnonar pels confinaments). A aquest problema se sumen les dificultats per a obtenir hipoteques, la precarietat laboral i l’enorme temporalitat i el preu dels lloguers que el Govern no vol regular. Una suma fatal que fa que l’accés a l’habitatge sigui un gran problema social al nostre país.
També pots llegir: Els desnonaments i la pobresa es disparen durant la pandèmia malgrat els anuncis del govern “progre”
En tot just tres setmanes el govern torna a mostrar la seva gestió en favor dels interessos dels capitalistes, primer amb una reforma laboral a mesura de la patronal i ara amb aquest nou rescat a la banca.
