El que s’estava convertint en la major crisi del govern “progressista” des de la seva formació, sembla que arriba, en principi, a la seva fi. Les desavinences entre Calviño i Yolanda Díaz per a veure qui liderava la negociació sobre la reforma laboral han estat canalitzades per tots dos partits.
Unidas Podemos, novament, ha discrepat més amb els seus socis de govern davant els mitjans que a la sala del Consell de Ministres i ha acceptat liderar la negociació que haurà de realitzar-se amb la patronal i sindicats, però sent aquesta negociació tutelada, especialment al que fa al contingut, pel PSOE i Pedro Sánchez.
Existien dues arestes que explicaven el desacord d’aquestes últimes dues setmanes. Una era de contingut mentre que l’altra era de mètode. UP, a la recerca de la foto i el titular fàcil, potser pensant més en el posicionament com a líder de Yolanda Díaz que en política, s’ha quedat amb el mètode.
És a dir, amb l’acord aconseguit serà la cartera de Treball qui assumeixi el lideratge de les negociacions que s’hauran de realitzar amb la patronal i amb les direccions de CCOO i UGT, mentre que el PSOE aportarà a la taula directors generals de diferents àrees. Això farà que, jeràrquicament, la ministra de Treball estigui al comandament.
Ara bé, en el que realment importa, el contingut, Sánchez i el PSOE seran els responsables i els que marcaran els límits. Un desenllaç que no sorprèn i és que, si a alguna cosa ens té acostumats UP, és a bregar davant els mitjans de comunicació però a no sortir-se de la línia política que marca Ferraz.
Des de les files socialistes ja han assegurat que la posició del Govern se cenyirà al “pacte de coalició”, però està per veure si no s’arriba a aquests punts. Recordem que entre altres punts, el pacte de govern estableix: derogar la prioritat dels convenis d’empresa sobre els convenis sectorials o limitar la capacitat de modificació unilateral de les condicions del contracte per part de l’empresa o la revisió del mecanisme d’inaplicació dels convenis col·lectius.
Es fa complicat pensar que un govern que ha deixat passar el robatori de les elèctriques aquests últims mesos, que aprova una llei d’habitatge que indemnitza a preu de mercat a les constructores que cedeixin espai per a habitatge social o que executa un pla d’inversions amb els fons europeus a mesura de les grans multinacionals de l’Ibex 35, modifiqui ara tot allò més essencial de la reforma laboral a favor de la classe treballadora.
A això s’hi suma la pressió que des de la CEOE ja s’ha començat a exercir. Malgrat la seva bona sintonia amb la ministra “comunista”, el president de la patronal, Antonio Garamendi ha començat a treure el fantasma de l’atur i de la frenada en la contractació si aquesta reforma es modifica. I és que no oblidem que per a la patronal, les reformes laborals de Zapatero i Rajoy van suposar aplanar el camí per a precarizar encara més el mercat laboral de l’Estat espanyol.
Tampoc és menyspreable el paper de les burocràcies sindicals de CCOO i UGT. Alguns diran que estan desapareguts, i no és fals. De fet, malgrat la situació brutal de crisi de l’últim any i mig i de l’aprofundiment de la precarietat laboral de l’última dècada en l’Estat espanyol, hem de retrocedir en el calendari 9 anys per a recordar l’última jornada de vaga general.
Aquesta aparent inactivitat per part de les burocràcies sindicals és el més eficient i útil per al govern i la patronal, que d’aquesta manera sota el fals paraigua de la taula de diàleg social, poden fer i desfer sobre la base dels seus beneficis.
És per això que, més enllà de les disputes i declaracions creuades més o menys pujades de to entre els socis de govern, cap modificació substancial de la reforma laboral serà duta a terme. No almenys en aquests punts més lesius per a la classe treballadora i els sectors populars. En aquesta taula social entre govern, buròcrates i CEOE, només es vetlla pels interessos de la patronal.
És per això que, davant l’obertura d’aquestes negociacions, la classe treballadora i els sectors populars hem d’exigir que les burocràcies sindicals convoquin assemblees en tots els centres de treball per a preparar una gran vaga general.
Que organitzin democràticament la resposta per a acabar amb el xantatge patronal i la servitud del PSOE i UP. No hi ha modificació de la reforma laboral beneficiosa per a la classe treballadora i els sectors populars si no és organitzant-nos i sortint al carrer per a dir basta a aquells que volen imposar-nos condicions de misèria i precarietat mentre ells continuen batent rècords de beneficis.
