Política Estat espanyol

GOVERN "PROGRESSISTA"

Sánchez renova el govern de cara a una segona meitat de legislatura marcada pels fons i l’ajust europeu

Sánchez elimina alguns perfils desgastats i s'envolta de fidels. La renovació busca estendre's al control del PSOE. Mans lliures dels barons i un perfil social-liberal que guanya pes amb l'ascens de Calviño.

dilluns 12 de juliol| edició del dia

Aquest dilluns s’ha consumat la renovació de 7 ministeris. Pedro Sánchez ha decidit canviar a importants titulars del PSOE. Els d’Unidas Podemos segueixen en els seus llocs, també, s’ironitzava en xarxes socials, “els del PP”, en clara referència als ministres més neo-liberals i de dreta que segueixen al capdavant d’Economia, Seguretat Social i Interior, Calviño, Escrivà i Grande-Marlaska.

El sentit dels canvis pretén donar una renovació de cares, desfent-se d’alguns dels perfils més desgastats, i col·locar nous responsables més joves i completament fidels al president. Sánchez busca que aquesta renovació es faci extensiva al control del PSOE, després de la derrota de Susana Díaz a Andalusia, en el congrés del partit previst per a tardor.

Un Executiu més “propi”, amb encara menys lligams a l’aparell i baronies del PSOE, amb major pes de les àrees encarregades de la gestió dels fons europeus i les contra-reformes i ajustos que vindran com a contrapartida. Aquest és l’objectiu per a encarar la segona part de la legislatura.

La vicepresidenta primera i ministra de la Presidència, Carmen Calvo ha estat destituïda després del desgast de la seva figura per les seves posicions obertament trànsfobes respecte a l’aprovació de la Llei Trans. La seva posició de segona en jerarquia l’assumirà Nadia Calviño, ministra d’Assumptes Econòmics. Tot un indicatiu del pes que les receptes d’ajustaments pressupostaris i reformes estructurals demandats per Brussel·les, tindrà en el que resta de legislatura.

El ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Jose Luís Ábalos, també ha estat destituït i ocuparà el seu lloc Raquel Sánchez, fins ara alcaldessa de Gavà. El PSC aconsegueix així la cartera des de la qual el govern vol acabar amb l’antecedent de la llei de lloguers catalana, per a aprovar-ne una de rang estatal que rebaixi el grau d’intervenció i control de preus.

En Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, surt Arantxa González, molt desgastada per la crisi diplomàtica amb el Marroc, i assumeix Jose Manuel Albares, que ha aprofitat ja la seva presa de possessió per a llançar un missatge d’amistat amb el règim de Mohamed VI. Una declaració d’intencions que augura un major compromís espanyol amb l’ocupació del Sàhara Occidental i una renovació dels compromisos amb la Gendarmeria marroquina perquè continuï vulnerant els drets humans en la frontera sud de la UE.

Oscar López per part seva, substituirà al que ha estat fins ara un dels homes claus del sanchisme des de les seva baralla amb Susana Díaz. Iván Redondo, abandona així el seu lloc de director de Gabinet de la Presidència.

La ministra d’Educació i Formació Professional, Isabel Celaà, serà substituïda per Pilar Alegría, una exsusanista i fins ara delegada del Govern a Aragó. S’elimina així a una altra de les ministres més castigades per la dreta per la Llei Celaà. El compromís de totes dues amb el model d’educació concertada és públic, amb el que no significa un gran canvi en el full de ruta del ministeri.

Juan Carlos Campo, ministre de Justícia, deixa pass a Pilar Llop, una jutgessa especialitzada en violència de gènere, amb la qual Sánchez pretén treure de primera línia al responsable d’aquesta cartera vinculada amb la concessió dels indults als presos polítics catalans.

De menor importància són els canvis en Ciència i Innovació o Cultura i Esport. Pedro Duque i Jose María Rodríguez, dos perfils baixos, deixen pas a Diana Morant i Miquel Iceta. Aquest últim veu degradar-se el seu pes en l’Executiu, sortint del ministeri de Política Territorial, que passa a Isabel Rodríguez, que serà també portaveu del govern. El PSC perd així la cartera que definirà, entre altres coses, la negociació del finançament autonòmic i el repartiment entre administracions dels fons europeus.

Els altres ministres socialistes que romanen són Margarita Robles en Defensa, Reyes Maroto en Indústria, Luis Planas en Agricultura, Carolina Darias en Sanitat i María Jesús Montero en Hisenda, que assumeix també la cartera de Funció Pública, passant a ser ella la responsable del pla d’eliminació de interinatge abusiu, un atac contra els empleats públics en aquesta situació que es vol saldar amb l’acomiadament de milers d’ells.

Finalment, per a les ministres d’Unidas Podemos els canvis en l’Executiu també els afecta indirectament. L’ascens de Calviño i el manteniment d’Escrivà, marca un sostre, cada vegada més, sota el compliment dels acords de reformes socials, ja de per si mateix molt rebaixades, de l’acord de legislatura. El pes de Yolanda Díaz de Treball, d’altra banda cada vegada més pròxima a les tesis d’Economia i Seguretat Social, es limita amb l’entrada de Calviño en la vicepresidència segona. El paper d’Irene Montero, Alberto Garzón, Ione Belarra o Manuel Castells, continua cotitzant a la baixa en un govern del qual l’agenda estarà cada vegada més condicionada a les demandes de la UE i la CEOE.




temes relacionats

Govern de coalició PSOE-UP    /    Política Estat espanyol   /    Pedro Sánchez   /    PSOE

Comentaris

Comentar