Pedro Sánchez i el govern "progressista" avalen el "confinament de classe" d’Ayuso. El que fa uns dies eren paraules i intencions en la roda de premsa dels dos mandataris, avui està prop de convertir-se en fets.

Aquest dimecres, Ignacio Aguado, Vicepresident i portaveu governamental, ha comunicat que sol·licitaran a l’Executiu central la intervenció de l’Exèrcit, de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil.

Tal com ha informat Aguado es procedirà a sol·licitar "en una reunió aquest dijous suport logístic militar urgent per a la instal·lació de carpes, realització de test i tasques de desinfecció en cadascuna de les zones bàsiques de salut amb restriccions en vigor".

Al costat d’aquest desplegament des del Govern de Madrid també sol·liciten dues mesures addicionals, l’enviament de "222 efectius de Policia Nacional i Guàrdia Civil en les 37 zones bàsiques de salut per a dur a terme tasques d’inspecció per al compliment efectiu de les quarantenes i la sanció d’incompliments", al que afegia "en tercer lloc, sol·licitarem una reforma expressa de la normativa vigent per a incorporar de manera immediata als 300 metges extracomunitaris que van estar treballant durant la primera onada a Madrid, i que ara, a conseqüència de les restriccions estatals vigents, no podem contractar".

És a dir, militarització, repressió policial i precarietat laboral amb la contractació exprés i per tres mesos (tal com ja fan altres CCAA) de sanitaris extracomunitaris.

Previsiblement es multiplicarà la repressió i les vexacions per part de les forces repressives als veïns i veïnes com ja ocorregués en els confinaments d’abril, mentre les multes previstes per a aquest confinament oscil·len entre els 600 i els 600.000 €.

Mentre es nega als sectors populars el dret a l’esplai, a la sanitat, l’educació i ara a la circulació, excepte per a viatjar amuntegats en el metro o el tren per a ser explotats i tornar a casa.

Les mesures d’Ayuso, avalades pel govern de Sánchez, mostren que hi ha dos Madrid. D’una banda, el Madrid dels barris populars, dels treballadors i treballadores, de les immigrants i joventut precària, que són els que ocupen els treballs essencials, els més exposats al contagi i amb major precarietat; els que no saben com arribar a fi de mes ni com pagar el lloguer, amenaçats per un desnonament o quedar-se sense ocupació; els que ja estan desocupats i ni tan sols accedeixen a l’IMV, com a milers de treballadores de la llar; els que viatgen en metros plens de gom a gom, sense poder guardar distàncies de seguretat. I molt lluny, el Madrid del barri Salamanca, dels hotels de luxe, de la casta de polítics professionals, seu de les grans empreses, centre dels fons voltor i l’especulació immobiliària.

Moncloa com a sustent del "confinament de classe" d’Ayuso

Amb l’acceptació d’aquestes peticions, i tal com ja va expressar el mateix President del Govern en la roda de premsa al costat d’Ayuso, el Govern "progressista" secunda amb més mitjans repressius el "confinament classista" d’Ayuso.

No hi ha dubte que de la situació de crisi sociosanitària que viu Madrid avui, PSOE i Unidas Podemos són igual de responsables que el govern autonòmic d’Ayuso. Tant en els moments de major tensió de la pandèmia a la primavera com posteriorment, s’han negat a dur a terme cap mesura a l’altura de les necessitats que hi havia sobre la taula.

Ni expropiació d’habitatges en mans de fons voltors per a garantir quarantenes dignes, ni la nacionalització de la sanitat privada per a augmentar la capacitat de diagnòstic i cures.

Però traient anant al passat i observant l’última dècada, tant PSOE com Partit Popular han estat els principals executors de retallades en Sanitat que s’han realitzat des de Moncloa. Fins a un 11,3% s’ha reduït la inversió en el nostre sistema sanitari en els últims deu anys, segons revelava un estudi d’Amnistia Internacional el Juliol passat.

És per això que encara resulta més escandalós que Podemos i Izquierda Unida continuïn ocupant un lloc en el Consell de Ministres d’un Govern que militaritza els barris populars de Madrid i al costat d’un partit que ha estat botxí principal de la situació de desmantellament que viu la sanitat pública en l’Estat espanyol. Si bé això últim és un dels molts "gripaus" que Iglesias i Garzón s’han empassat sense major drama.

Enfront d’aquesta situació de crisi i davant les mesures classista i racistes d’Ayuso avalades per Moncloa, es fa imprescindible un pla d’emergència a l’altura de la situació. Un pla que reforci la sanitat pública, que prohibeixi els desnonaments, que enforteixi el transport públic sota control dels treballadors, que garanteixi la seguretat a les aules amb més docents, més espais o garanteixi una renda d’emergència a tots aquells que es quedin sense ingressos o els vegin reduïts dràsticament i un impost progressiu a les grans fortunes, entre altres.

Un pla que sigui discutit en les assemblees de barri, de les fàbriques i dels centres d’estudi, que imposin a les burocràcies sindicals de CCOO i UGT (que mentre denuncien les mesures d’Ayuso aplaudeixen al Govern de Sánchez i Iglesias que és qui garanteix la repressió) una gran vaga general a Madrid.

No sols per a tirar enrere els plans classistes i racistes d’Ayuso sinó també per a discutir i implementar les mesures d’emergència i lluitar per una sortida a aquesta crisi en favor de la classe treballadora.