Pedro Sánchez i Pere Aragonès s’han reunit aquest divendres a la Moncloa per primera vegada després del cas d’espionatge als dirigents processistes amb el programa Pegasus.

La reunió entre president del govern espanyol i del govern de la Generalitat estava confirmada per escenificar la represa de les relacions després d’esclatar la crisi del Catalangate i en la mateixa s’ha assolit una nova data de la taula de negociació, prevista per ambdós presidents per l’útima setmana de juliol a Madrid, tot just deu mesos després de l’última reunió.

No obstant, tot i que Aragonès ha insistit en dies previs en posar sobre la taula la "carpeta" de l’amnistia i el referèndum pel dret a l’autodeterminació i afirmar en una roda de premsa posterior que "la voluntat és la d’abordar la desjudicialització del conflicte i acabar amb la repressió", no hi ha dubte que els objectius principals tant d’ERC com del govern de la Generalitat en aquestes reunions no són altres que l’assoliment de l’increment de les infraestructures i aconseguir un major finançament per a Catalunya, tal i com ve denunciant en les últimes setmanes el conseller d’Economia Jaume Giró.

De la mateixa forma, la desjudicialització del conflicte català hauria de passar també perque el propi govern de la Generalitat no estigui alineat amb l’Estat espanyol en la repressió contra milers d’activistes de l’esquerra independentista immersos en caises judicials, i en les que el propi govern d’Aragonès actua com a acusació. Cal recordar que actualment són més de 4.000 les causes obertes d’ençà l’u d’octubre de 2017 i que van molt més enllà de la persecució als dirigents processites.

Per altra banda, l’interés del govern espanyol de negociar cap d’aquestes qüestions és nula, per molt que en les últimes setmanes Sánchez deixes anar declaracions sobre la possibilitat de reunir la taula de dialeg i finalment avui s’hagi arribat a establir la data.

La confirmació de la represa de la taula de dialeg van en el sentit de les noves mesures “socials” anunciades aquesta setmana durant el debat del Estado de la Nación com a part del "gir a l’esquerra" del govern de Sánchez per tractar de marcar distància amb la dreta del PP.

Amb les pròximes eleccions generals previstes per a novembre de 2023, Sánchez busca reforçar-se políticament i sobretot mantenir l’estabilitat parlamentària durant l’últim tram de legislatura, davant el desgast del seu Govern, les crisis en la coalició amb Unidas Podemos i, sobretot, davant els mals resultats electorals en Comunitats com Castilla y León i les més recents d’Andalusia, que semblen anticipar un gir electoral a la dreta que suposaria la caiguda del seu Govern. I per tot això, ERC es un soci indispensable.

Per tot això, la taula de dialeg, per molt que pugui omplir-se de contingut, no pot acabar tenint cap resolució efectiva en quan als objectius que suposadament defensa Pere Aragonès. Doncs, aquesta és només l’aposta estratègica d’ERC en el terreny de la lluita pel dret a l’autodeterminació per tal d’aconseguir l’hegemonia política a Catalunya.

Un full de ruta, que en la pràctica li està servint al govern de la Generalitat de tornar a la sensa de l’autonomisme mentre ven les aspiracions democràtiques pel dret a decidir i la lluita contra la repressió a Catalunya per grapat d’infraestructures que beneficiaran als representants del cercle d’Economia i de Foment.

Enfront això, l’única sortida per a un veritable embat amb l’Estat espanyol és posar dempeus una esquerra forta, amb un programa anticapitalista, sota una perspectiva d’independència de classe i impulsar mobilitzacions als carrers que no estiguin controlades pels mateixos partits processistes.