El conjunt dels diputats i senadors d’Esquerra Republicana de Catalunya ha comparegut en una roda de premsa amb la qual ha anunciat l’esmena a la totalitat dels pressupostos presentats pel PSOE. La direcció republicana durant setmanes ha demanat algun tipus de gest o moviment de Sánchez en relació a la situació dels presos polítics per a poder donar el seu suport en la negociació dels pressupostos.

No obstant això, els dirigents socialistes han dit una i mil vegades que a l’Estat espanyol hi ha “divisió de poders” (si us plau res de rialletes) i que l’executiu és un poder diferent al judicial i consegüentment no pot fer res. És el discurs que porten mesos repetint. En qualsevol cas, la Fiscalia que depèn del Govern ha continuat mantenint més o menys la mateixa actitud que quant estava Rajoy. Fins i tot, quan parlen els ministres donen per descomptat que els presos polítics catalans són culpables.

El diputat republicà Joan Tardà va dir clarament “Estàvem disposats a negociar si ells feien gestos de categoria, que tinguessin transcendència en l’àmbit de la judicatura”. De fet, Esquerra continua buscant aquesta negociació posat que podria aixecar l’esmena si amb Sánchez constitueixen una taula bilateral amb partits sobiranistes i espanyols (quins?) al costat d’un mediador per a acostar posicions abans del dimarts 12 quan comença la farsa judicial.

La reacció immediata del Govern ha estat més aviat agressiva. De fet, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, els va acusar de fer una pinça al costat de la dreta atacant al Govern i impedint uns pressupostos nous. “Coincidència” que també ha assenyalat el líder del PSC, Miquel Iceta. El portaveu Socialista Felipe Sicília els va etzibar “Pensin en els catalans, no s’alineïn amb la dreta!”

Aquesta situació de bloqueig dels pressupostos i d’atac de l’Estat cap al poble català demostra que l’arc parlamentari que va encastellar a Pedro Sánchez en la presidència està més aviat “unit” per l’espanto a la dreta. Molt més ara, amb l’ascens de Vox. Aquests dies previs al judici seran decisius per a veure quin curs prendran els diferents actors polítics, encara que és difícil que es reediti una votació com la de la moció de censura.

A més d’Esquerra se sumen les veus del PDeCAT i de Junts per Catalunya. Malgrat les divisions i les friccions públiques, el secretari general David Bonvehí va acabar anunciant que el seu partit també està per presentar una esmena a la totalitat, tret que Pedro Sánchez canviï la seva posició. Per a això el govern socialista té termini fins al divendres.

El Govern de Sánchez està entre convocar eleccions davant la impossibilitat de tirar cap endavant els pressupostos o tractar de trobar algun acord amb les forces catalanes. Acord que també aniria lligat als pressupostos del Principat. No obstant això un acord amb les forces sobiranistes pot ser un espanta vots i serà rebutjat pels barons de la formació de la rosa. La qual cosa posa a Sánchez a les portes del “super diumenge”.

La política de pressionar al PSOE i al Govern de Sánchez és completament impotent. Tant Esquerra, com el tàndem PDeCAT-JxCat estan portant al poble català a l’atzucac de pressionar al Govern. Cal recordar que Sánchez des de l’oposició va donar suport a el 155 de Rajoy i que ja en el Govern ha mantingut a la Fiscalia en la seva mateixa posició d’atac als presos polítics.

Sánchez no està disposat a alleujar la situació dels presos polítics, ja que està amb la calculadora veient com pot fer per a sumar més vots. I, molt menys encara a negociar un referèndum d’autodeterminació com ha dit milers de vegades a l’oposició i al Govern. Sánchez és la cara menys lletja dels poders de l’Estat. El garrot el dirigeixen des del Suprem, el Constitucional i la Monarquia que dirigeix l’exèrcit.

El que està per veure’s és si les forces sobiranistes inicien la seva enèsima reculada o si es planten. No cal descartar que permetin la tramitació dels pressupostos posant l’excusa que sinó vénen el dretans del PP, Cs i Vox i tractin de guanyar temps per a continuar negociant els pressupostos espanyols i catalans. El problema que té això és que el judici comença dimarts que ve i als seus dirigents polítics els poden caure fins a 26 anys.

Però el que és segur que ni Junts per Catalunya-PDeCAT, ni Esquerra Republicana impulsaran la mobilització de les masses denunciant al Règim del 78, no organitzaran de cap manera una àmplia campanya en els llocs de treball i d’estudi per a posar als carrers aquest 80% que vol votar. No ho faran perquè abans que desfermar la lluita de carrers i trencar amb Madrid, prefereixen prostrar-se davant el règim que tants beneficis els ha donat a les empreses catalanes que ells representen.

Lamentablement, la negociació dels pressupostos és moneda de canvi per a beneficiar a les grans empreses espanyoles i catalanes, mentre la joventut, les dones i el conjunt dels treballadors sofrim la precarietat, l’atur i la rampinya de les grans multinacionals. Sofrim els atacs de l’Estat contra les llibertats democràtiques amb les lleis mordassa, els delictes d’odi “a l’inrevés”, amb “ramats” solts mentre els presos polítics catalans estan presos sense judici.

Aquesta és la situació que hem de donar volta. L’esquerra sindical i política ha d’organitzar assemblees i reunions en els llocs de treball i d’estudis i els barris per a reagrupar l’avantguarda i començar a defensar-nos dels atacs que des del Govern i el Règim del 78 estan duent a terme. Les "negociacions de palau” al Congreso no resolen els problemes de la gran majoria.

Ni Sánchez presideix un “govern de progrés”, ni les forces sobiranistes aplicaran el mandat del 1-O.