POLÍTICA ESTAT ESPANYOL

Resposta de Lluita Internacionalista a la carta del CRT a l’esquerra revolucionària de l’Estat espanyol

Reproduïm la carta de les companyes i companys de Lluita Internacionalista en resposta a l'enviada pel CRT per a avançar cap a un partit unificat de l'esquerra revolucionària, la classe treballadora, les dones i la joventut.

dijous 21 de maig| edició del dia

Companyes i companys del CRT:

Hem rebut la carta a IR, CR, LI, Izar proposant-nos avançar per a formar un mateix partit. I estem d’acord amb vosaltres/as en veure si efectivament hi ha condicions per a construir el mateix partit. En aquest sentit us contestem afirmativament a tenir una pròxima trobada en la que puguem avançar en aquesta discussió.

Avancem quins són els nostres acords amb afirmacions importants de la vostra carta:

Que "El capitalisme ens porta de nou a una catàstrofe econòmica."

En "La possibilitat real que sobrevinguin noves onades de la lluita de classes està inscrita en la situació."

Que "El govern de coalició PSOE-Unidas Podemos està aplicant un pla amb l’objectiu de salvaguardar els beneficis i interessos de les grans empreses".

Que "Unidas Podemos, s’ha acabat d’integrar plenament en la gestió de l’Estat imperialista, com a soci del neoliberal PSOE."

Que "cal enfrontar la burocràcia sindical i donar suport al “desenvolupament"d’organismes d’autoorganització que permetin la unitat de totes les files obreres.”

Que hi ha una “necessitat de construir un fort partit revolucionari de la classe treballadora.”

Que “És imperiós que fem passos en comú per a la construcció d’un gran partit dels treballadors i les treballadores, anticapitalista i socialista, que es posi al capdavant de la lluita per una sortida obrera a la crisi i tingui com a objectiu la conquesta de repúbliques de les i els treballadors, amb total reconeixement a la lliure autodeterminació, que acabi amb la dominació imperialista i l’explotació capitalista”.

També compartim la major part del programa de mesures per a un pla d’emergència.

Anem als dubtes o diferències, potser algunes simplement caldrà aclarir perquè no són tal, d’altres caldrà continuar discutint.

Sobre el mètode de la construcció d’una organització comú.

Partint d’advertir -correctament- que entre les nostres organitzacions tenim diferències proposeu: “partint dels acords generals de programa que tots defensem, per què no podem discutir les diferències existents en una organització comú juntament amb milers de noves companyes i nous companys que s’incorporin a la militància entusiasmats per la perspectiva d’un partit unificat de l’esquerra obrera i socialista? Un partit on puguem debatre franca i fraternalment les nostres diferències i aconseguir una disciplina comú en l’acció per a colpejar amb un sol puny en la lluita de classes.”

Nosaltres no pensem que una nova organització sigui el marc per a debatre les diferències, perquè experiències de fusions sense bases sòlides n’hi ha hagut moltes i finalment acaben amb el desgast de molts companys i companyes. No volem vendre fum ni aixecar falses expectatives. El nostre mètode, com el tradicional en el trostkisme, és el d’avaluar abans d’una unificació l’abast d’aquestes diferències. Per a nosaltres hauríem d’arribar a un acord sobre allò l’essencial del programa, dels principals temes estratègics de la lluita de classes i el funcionament del nou partit, alhora que constatem en la pràctica la possibilitat d’una intervenció comú. Òbviament, podran subsistir diferències que, pel seu abast limitat, es puguin continuar discutint en un marc comú partidari.

La forma que es pot donar a aquesta agrupació transitòria per a abordar en conjunt la possibilitat la formar un mateix partit, pot ser un Comitè d’Enllaç entre les organitzacions que responguin positivament, o en forma de front, encara que aquest ho entendríem –com el FIT a Argentina- com un agrupament més ampli que el de conformar un mateix partit, encara que potser per la diversitat de corrents que proposeu seria el més ajustat al vostre plantejament, però en aquest model FIT veuríem altres organitzacions com expliquem més a baix.

Dieu que avançar en aquesta proposta obliga a obrir el debat i una acció comú. Avancem en això:

1.- Sobre les qüestions d’anàlisi i programa. Sobre l’anàlisi de la situació política, creiem que pràcticament no hi ha referències a la crisi de règim, al paper de la monarquia, pedra angular del sistema de dominació burgesa, que entronca amb la continuïtat del franquisme. I, –per la positiva- amb la lluita en defensa de les llibertats democràtiques, i amb les reivindicacions històriques no resoltes a l’Estat espanyol, com són el dret d’autodeterminació dels pobles, la separació estat església i el problema de la terra en ruptura amb la propietat terratinent. Sense abordar a fons aquest problema, com deia Trotsky en els anys 30, és impossible forjar un programa revolucionari. I les dècades de franquisme les han exacerbat.

Aquest eix imprescindible té per a nosaltres la seva traducció en un bloc de consignes democràtiques i anti-represives essencials en el programa.

Per altra banda, si del que es tracta és de construir un mateix partit, el nostre internacionalisme forma part de l’ADN del partit revolucionari, no és un annex. En aquest sentit, de la mateixa manera que ens acosta la presència de tots dos al FIT argentí, hauríem d’abordar les diferències que hem mantingut davant fets claus de la lluita de classes internacional, com enfront dels processos revolucionaris al Nord d’Àfrica i Orient Mitjà, que no han acabat com ho demostra la situació a Algèria o el Líban. Mobilitzacions que han sofert l’abandonament de la majoria de l’esquerra internacional. En particular va ser greu en la revolució siriana i el silenci davant la massacre comesa pel règim i els seus aliats Rússia i l’Iran.

2.- Sense pràctica comú no hi ha procés sòlid d’unitat. Entenem que un procés d’unitat requereix contrastar en la pràctica la capacitat de les organitzacions per a treballar en comú. Les poques experiències comunes que hem tingut no han estat molt reeixides, com a Panrico o respecte a la CUP-AE…. Però mirem al present i futur.

Partim de la situació actual de confinament. La nostra intervenció està prenent tres paràmetres: les declaracions que fem en seguiment de la situació; el suport a les lluites, per petites que siguin, i participar de la més àmplia unitat amb forces amb les que puguem sortir al carrer immediatament quan recuperem aquesta lluita. Intervenim en el Pla de xoc, la Plataforma de defensa dels serveis públics, la Plataforma 3 d’octubre. En cap d’elles avui coincidim. Més enllà de treure propaganda a les nostres pàgines web, quina és la vostra política avui per a respondre a la situació i preparar-nos per al que se’ns ve al damunt?

D’altra banda, a més de la solidaritat estem plantejant la necessitat de recuperar el carrer: concentració contra els Pressupostos de la Generalitat (24 d’abril) i una altra el Primer de maig (convocada amb la IAC, a la que van donar suport una desena d’organitzacions). Totes dues prohibides. Tampoc ens trobem. Caldria discutir i compartir una política per a aquesta situació sota l’estat d’alarma.

En aquest esforç per la unitat i per crear un pol de ruptura ens trobareu sempre. Hem fet una crida insistentment a la formació d’un Front dels i les treballadores i els pobles, en 2012 [1], 2013 [2] i contínuament com a punts de la Resolució de Tasques de totes les conferències [3], en clau de doble ruptura: amb el capitalisme per un programa obrer de sortida a la crisi, de ruptura amb la Monarquia, per repúbliques i defensa del dret d’autodeterminació.

Però també hem avançat en la pràctica en fronts electorals als que sistemàticament, hem exigit continuïtat. Així en els acords que van donar lloc a Iniciativa Internacionalista a les europees de 2009 amb Comuneros, Izquierda Castellana, Corriente Roja, Comités de Solidaridad Internacionalista, Endavant [4], a Des de Baix amb Revolta Global (Anticapitalistas) i Corriente Roja i el suport sense integrar-se d’En Lluita a les autonòmiques de 2010 [5], i a les eleccions generals del 20N de 2011 [6] amb Anticapitalistas i En Lluita. Finalment, amb la CUP-AE el 2012, amb En Lluita i el suport de Revolta Global i les variants que li han seguit: CUP-CC (2015) i CUP-PR (2019). En cap d’aquests agrupaments tampoc hem coincidit. Avui sostenim la mateixa necessitat.

3.- Sobre funcionament. Establir un marc de confiança entre revolucionaris no és menor per a avançar en aquest procés cap a la unitat. Volem un partit fort que precisa d’un règim i unes relacions sanes i de confiança. Però en aquest punt comencem malament. No és possible que el mateix dia que ens fèieu arribar la carta per la unitat, en la vostra premsa [7] margineu acuradament a Lluita Internacionalista per a donar una notícia interessadament equivocada. Poseu com si fos el “comunicat de la IAC” i citeu que “Entre els col·lectius que s’han sumat a la iniciativa de la IAC, està CGT, COS, Fapac, la Plataforma 3-O, Procés Constituent, Marea Blanca, Papeles para todos o la CUP.” Sabeu que el comunicat de la IAC [8] no fa referència a la llista de col·lectius, però que totes les activitats de la IAC al voltant del primer de maig (crida a organitzacions en suport a la concentració, roda de premsa del 30… com més tard la taula rodona del propi 1, es van fer com a iniciativa de la IAC i LI, que eren les dues organitzacions que van presentar la concentració, a la qual es van sumar els col·lectius que indiqueu.

Aquesta nota és injustificable de per si, simplement perquè tergiversa la veritat, perquè elimina a un de la foto. Però encara més, quan ens esteu enviant una proposta per a anar a un mateix partit! Per a nosaltres un procés d’unitat entre organitzacions ha de partir d’un reconeixement mutu i seria molt rebutjable que, un sentiment tan profund entre molts i moltes militants com el d’avançar en la unitat, es pogués utilitzar com una arma llancívola per a desgastar a l’altre. Potser seria bona una rectificació, però això ho deixem al vostre criteri.

Com us diem estem disposats a anar superant aquestes diferències i avançar en la màxima unitat dels i les revolucionàries.

Salutacions revolucionàries.
11 de maig de 2020.

El secretariat de Lluita Internacionalista

Et pot interessar: CARTA A L’ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA DE L’ESTAT ESPANYOL. Avancem a fer passos cap a un partit unificat de l’esquerra revolucionària, la classe treballadora, les dones i la joventut

[1] Desembre 2012: https://luchainternacionalista.org/spip.php?article1708

[2] Central del periódico de junio-julio 2013:https://issuu.com/luchainternaciona...

[3] IX Conferencia de 2013, p. 7 de Tareas: https://luchainternacionalista.org/...
XI Conferencia, p.3 de Tareas: https://issuu.com/luchainternaciona...
XII Conferencia de 2018, p. 3. https://luchainternacionalista.org/...
XIII Conferencia de 2019, p. 3 https://luchainternacionalista.org/...

[4] https://luchainternacionalista.org/...

[5] https://luchainternacionalista.org/...

[6] https://luchainternacionalista.org/...

[7] https://www.esquerradiari.cat/Marla...

[8] https://iac.cat/2020/04/30/marlaska...




temes relacionats

Esquerra anticapitalista   /    Esquerra revolucionària   /    Estat espanyol   /    Esquerra independentista   /    Esquerra espanyola   /    CRT

Comentaris

Comentar