Política Estat espanyol

#10N A CATALUNYA

Resisteix ERC, creix l’independentisme i es polaritza a esquerra i dreta

El 10N ha deixat un Congrés molt fragmentat i de difícil governabilitat i els resultats a Catalunya han demostrat alguns canvis.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dilluns 11 de novembre de 2019| edició del dia

La participació a Catalunya ha estat del 72,1%, mentre que el 28A va ser del 74,57%. Si bé s’ha reduït la participació, s’ha mantingut molt alta al Principat. Quelcom que també indica que s’han mobilitzat a les urnes amplis sectors socials i indica la preocupació existent en la societat catalana, després de la publicació de la sentència.

ERC es manté però cau

Esquerra Republicana de Catalunya guanya les eleccions a Catalunya, encara que perd dos escons; una victòria agredolça per als de Junqueras. També es manté per davant dins del bloc independentista i somia amb el “sorpasso” a JxCat/PDeCAT quan hi hagi eleccions autonòmiques. ERC ha estat la força que més clarament es declina per continuar una política autonòmica i de negociació amb Pedro Sánchez, encara que cal veure si podrà fer-ho sense perdre forces pel camí.

La direcció republicana acusa el cop de la sentència i les setmanes en què la joventut va resistir davant la furibunda repressió policial. Recordem que Gabriel Rufián va condemnar explícitament a la joventut reprimida pels Mossos de Torra/Buch i la Policia de Pedro Sánchez. Això s’expressa en una pèrdua superior a 145.000 vots entre abril i novembre. ERC ha sofert també la caiguda de la participació al Principat.

Et pot interessar: Rufián, son més de 40 els presos polítics que estan en una cel·la!

Simptomàtic també és que aquesta fugida de pes electoral va cap a la formació anticapitalista de la CUP que va donar suport a la joventut combativa en la lluita contra la sentència, denuncia la repressió del Govern i exigia la dimissió de Buch. La CUP precisament obté dos diputats.

També ha crescut Junts per Catalunya amb un altre escó més, formació liderada per Laura Borràs qui s’ha negat repetides vegades a investir a Sánchez, tant en campanya com a l’abril. I, tot això, de manera contradictòria, ja que ha estat el Govern de Torra qui ha enviat els Mossos a reprimir.

En síntesi, dins del camp independentista es va expressar un suau moviment cap a l’esquerra i també cap als qui volen bloquejar la governabilitat a l’Estat espanyol. La CUP ha duplicar els vots obtinguts pel Front Republicà, expressant així el canvi social expressat per la joventut als carrers.

El bloc 155 cau i el sobiranista puja

En aquestes eleccions el bloc independentista ha obtingut 23 escons en el Congrés, un més que a l’abril, i ha crescut poc més de tres punts percentuals sumant les tres forces que el componen, tan sols set mesos després de la pasades eleccions generals. El bloc del 155 n’ha perdut un.

La suma d’Esquerra, JxCat i la CUP arriba al 42,59% dels vots contra els 39,38% del 28A. I, en el cas del bloc del 155 (PSC, PP, Cs I Vox) es redueix del 43,21% al 39,85%. D’aquesta manera, a les generals, el bloc del 155 també queda per darrere dels grups independentistes, a gairebé tres punts percentuals.

També cal parlar dels Comuns. Si bé no són part del bloc 155 i tampoc ho són del bloc independentista, en la seva acció i discurs se situen en l’equidistància. Els Comuns neguen la via unilateral i plantegen que el referèndum d’autodeterminació ha de ser pactat amb el mateix règim que oprimeix a Catalunya. Per tant, si bé no volen aplicar el 155, sí que se situen dins de la Constitució del 78. Quelcom que els apropa al bloc del 155.

Els Comuns han salvat la roba. Els seus resultats no són bons, però almenys no han perdut escons i han perdut menys d’un punt percentual respecte de les generals passades (uns 75.000 vots). En altre temps queden els 12 diputats de 2015 i 2016 i lluny del primer lloc. A més, per la quantitat d’escons han baixat al quart lloc aquest 10N. Si volen optar a guanyar la Generalitat els serà molt difícil.

El PSC és segon, Cs s’enfonsa

El PSC manté el segon lloc malgrat la campanya constant contra Catalunya del PSOE de Sánchez. Malgrat la sentència, de la repressió policial per part del govern del PSOE, de treure del programa inicial la idea d’una Espanya federal (que mai deixa de ser una idea), d’agitar el 155 i moltes barbaritats més, el PSC va mantenir els escons, encara que també va patir la caiguda de vots en més de 165.000 vots.

El Partit Popular de Cayetana Álvarez ha aconseguit un diputat més que a l’abril i ha aconseguit 80.000 vots més. El PP, ocupant un espai marginal, s’ha beneficiat parcialment de l’enfonsament de Ciutadans. Els Taronges han passat de 5 diputats a només dos, reproduint la mateixa caiguda lliure que a la resta de l’Estat, han perdut més de 260.000 vots! L’extrema dreta de Vox ha conquistat una porció important dels vots perduts per Rivera. Uns 95.000 vots més que li permeten tenir dos diputats.

També en el bloc de la dreta del 155 hi ha hagut cert desplaçament cap a l’extrem. No sols en el discurs de tots els seus grups integrants, cal no oblidar que competien entre si per a veure qui la deia més grosa contra Catalunya. El PSC que a vegades parla de dialogar, estarà en una bancada que agita el 155 i pretén un diàleg reprimint. El petit creixement del PP i Vox expressa aquest moviment cap a la dreta. Només recordar que en la Comunitat de Madrid, Vox, PP i Ciutadans van demanar la il·legalització dels partits independentistes.

Una esquerra valenta i independent dels partits capitalistes

En tan sols set mesos els resultats electorals d’abril i de novembre han expressat canvis importants en la societat catalana. Canvis no tan notoris com les setmanes en la que la joventut va lluitar contra la sentència i la salvatge repressió policial; però importants. Estem davant els inicis d’una polarització política cap a esquerra i dreta. Amplis sectors juvenils van demostrar que no basta “somriure”, que cal lluitar.

Et pot interessar: El PSOE guanya les eleccions sense avançar en una sortida duradora a la crisi del Règim

S’obre un espai polític per a construir una esquerra revolucionària i dels treballadors, la joventut i les dones independent de la burgesia. De tots els sectors burgesos, ja siguin els del 155 que impulsen la violència de l’Estat, o del “processisme” que es neguen a impulsar la lluita de carrers (i la reprimeixen), perquè en última instància prefereixen les seves butaques abans que la llibertat.




temes relacionats

#Eleccions10N   /    Política Estat espanyol   /    Independentisme   /    Catalunya

Comentaris

Comentar