Jovent

Repressió de toga i maça: condemnat a dos anys i mig per denunciar abusos en un centre de menors

Dos anys i mig de presó pel jove que va denunciar un abús físic produït al centre de menors Terres de Oria (Almeria) de titularitat pública andalusa. Va succeir al 2011 i va saltar als mitjans després de la difusió, anys més tard, d'un vídeo en el qual s'apreciaven els abusos.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

dimecres 11 de novembre de 2020| edició del dia

No és el món a l’inrevés, és el món on les regles dicten que als joves que per diferents motius han d’acudir als centres de menors se’ls ha d’estigmatitzar i criminalitzar. Més si són immigrants, més si són menors estrangers no acompanyats.

Aquest dimecres 11 de novembre hem tingut una nova mostra d’aquestes regles classistes i racistes. El jove A.G, president de la plataforma centrosdemenores.es ha estat condemnat a dos anys i mig de presó i a una multa de 4.200 euros d’indemnització per invasió de l’esfera privada.

Però anem a pams. Al 2015 apareix a les xarxes socials i és difon per diversos mitjans de comunicació un vídeo on s’aprecia a un jove resident del centre de menors Terres de Oria, immobilitzat amb corretges al llit i boca avall, el que es coneixeria com una “immobilització mecànica” que evita el moviment de l’individu que la sofreix.

A les imatges del vídeo s’aprecia la brutalitat de l’acció on diversos membres de seguretat li subjecten i empresonen (usant els seus genolls sobre braços i esquena) per a emmanillar al jove que amb prou feines pot simplement cridar pel dolor i demanar que li deixessin de pressionar contra el llit.

Aquest vídeo difós al 2015 per A.G a través de diversos mitjans de comunicació ha estat el motiu de la fallada judicial. A primera instància la Fiscalia de Menors d’Almeria va reconèixer la veracitat de les imatges (no hi havia cap manipulació), però va arxivar el cas al no apreciar infracció per part del centre i de cap treballador en l’aplicació de les mesures de contenció i de subjecció mecànica sobre el menor.

No obstant això les denúncies sobre el centre després de la difusió pública del vídeo va propiciar que la denúncia seguís el seu curs fins als nostres dies, amb el conegut fallo. 2 anys i mig de presó per a A.G per envair l’esfera de la privacitat i intimitat. Pel que respecta als responsables de seguretat, dels tres asseguts a la banqueta d’acusats, dos van quedar en llibertat sense càrrecs. El tercer acusat, comandament de l’equip de seguretat ha estat condemnat a 23 mesos de presó.

El propi A.G ha al·legat que la difusió del vídeo tenia com a objectiu denunciar la situació del centre, una denúncia que les autoritats judicials, com la Fiscalia de Menors o el jutjat de Purchena (del qual avui ha sortit aquesta sentència) mai han volgut prendre cartes en l’assumpte davant les nombroses denúncies que recauen sobre aquest centre. Ni tan sols aquesta vegada, amb una prova visual, es va tramitar la denúncia per aquesta Fiscalia.

Va ser una mostra més de la deixadesa amb la qual actuen els Tribunals davant el que aquí estava i està succeint. De fet, lamentablement, el mateix centre de menors va tornar poc després, al 2019, a ser notícia.

El jove I.T va morir l’1 de juliol del citat any després de ser immobilitzat amb mesures de contenció i de subjecció mecànica al centre de menors d’Almeria, és a dir, les mateixes pràctiques que A.G volia denunciar amb la difusió del vídeo al 2015.

I no és l’únic que alça la veu. Treballadors i educadors socials del centre han denunciat en repetides ocasions que aquestes pràctiques són habituals, quelcom que des de l’inici la pròpia Junta d’Andalusia i el centre desmenteix. De fet, el famós raper granadí Ayax, del duo Ayax i Prok, va denunciar aquest mateix estiu abusos soferts al centre durant la seva estada.

Aquests fets posen de manifest que els centres de menors són tractats per les autoritats com autèntics guetos on abandonar a la seva sort als joves, una mesura totalment classista i racista. Centres que en molts casos, encara sent de titularitat pública, com el cas de Terres de Oria, són gestionats per empreses privades. Les famoses empreses de “servei”.

La cerca del lucre per mitjans més o menys legals d’aquestes empreses, fa esprémer encara més els escassos recursos per a maximitzar beneficis. Una situació que paguen els treballadors en forma de precarietat i els menors veient els seus drets vulnerats de forma cada vegada més sistemàtica. Una vulneració de drets que quan aconsegueix saltar les parets d’aquests centres en forma de denúncia és ofegada a base de mall i toga.

Enfront d’aquesta situació menyspreable que empeny als joves a viure amuntegats i sofrint abusos físics i psicològics, és necessari barallar per un augment dràstic del pressupost públic per a aquests centres i que siguin totalment públics, amb ràtios d’educadors/menors com els que exigeixen els professionals, que estiguin controlats i governats democràticament entre aquests i els propis menors, garantia de places per a continuar els estudis a cost zero i borses d’ocupació controlades pels sindicats i no les patronals.




temes relacionats

Racisme institucional   /    Racisme   /    Jovent

Comentaris

Comentar