Després de gairebé dos anys de "govern progressista" la derogació de l’última Reforma laboral ha estat una cantarella constant per part seva. Són ja innombrables les ocasions en les que algun membre de l’actual executiu expressa la seva intenció d’acabar amb una de les mesures que mes van contribuir a la deterioració de les condicions laborals de la classe treballadora en aquests anys.
En els últims mesos les burocràcies sindicals, el Govern i la patronal han obert una taula de diàleg per a aquesta tasca. Al mateix temps a l’interior del Govern, les diferències sobre aquesta qüestió han generat diversos conflictes. Es tracta sens dubte d’una de les grans declaracions d’intencions amb les quals, sobretot Unidas Podemos, han intentat entabanar a les i els treballadors.
La patronal per la seva part s’ha mostrat obertament contraria a acabar amb una de les seves principals conquestes en aquests anys. La CEOE, com a principal organització patronal, ha argumentat que la creació d’ocupació, sobretot entre els sectors més vulnerables, ha estat en gran manera gràcies a la Reforma laboral, que “flexibilitzava la contractació”. Per als grans empresaris treure aquest instrument faria que augmenti l’atur, sobretot entre la joventut. En altres paraules, és una amenaça de la patronal a tots els treballadors, per a pressionar que la reforma laboral es continuï mantenint, en els seus punts fonamentals, intacta.
Per la seva part els sindicats porten anys sense convocar cap gran mobilització que faci contrapès a aquesta pressió dels empresaris. En aquests últims mesos s’han dedicat a vendre que les negociacions mantingudes amb la CEOE i el Govern garanteix que la reforma laboral es derogui abans que acabi enguany. Pel que podem observar es tracta de dos relats absolutament diferents, el de la patronal i les burocràcies sindicals, i per tant una de les dues parts està mentint o dient mitges veritats.
El Govern davant aquesta situació ha anat rebaixant progressivament el discurs enfront d’aquesta qüestió. En un primer moment assumia clarament que la seva intenció era derogar l’última Reforma Laboral. A mitjan any passat s’anunciava que la derogació era imminent, no obstant, només es tractava d’una maniobra per a aprovar els pressupostos i perquè els grups parlamentaris a l’esquerra del PSOE tinguessin alguna forma de justificar-ho. A les poques hores sortia un comunicat des de Moncloa per a aclarir que no s’anava a derogar “encara” aquesta mesura.
D’aquesta manera el Govern va passar a dir que només canviaria els aspectes més lesius d’aquesta, sense especificar molt bé quins. En l’etern pols entre les dues ànimes del Consell de ministres, la d’Unidas Podemos i el PSOE, la ministra de treball Yolanda Díaz va anunciar fa uns dies que aquests canvis en la Reforma Laboral bàsicament consistien a rebaixar el nombre de tipus de contracte i una sèrie de vaguetats que no es concretaven en res. Per a l’ala més neoliberal del Govern, en aliança amb les postures de la CEOE, fins i tot aquestes tímides mesures eren massa i ràpidament Nadia Calviño va sortir a dir que les negociacions dels últims mesos no implicaven res i que la Reforma Laboral no es derogarà ni a eliminar els seus elements més lesius, sinó simplement a “ajustar i a fer canvis equilibrats”.
Tot indica que ens trobem davant un nou desencís per als quals van creure que aquesta vegada sí veritablement s’anava a acabar amb el principal instrument de precarització de les condicions laborals que hem patit les i els treballadors.
La Reforma Laboral ha estat la pedra angular d’un model laboral enormement beneficiós per a la patronal i que no està disposada a renunciar. Aquesta mesura va ser aprovada en un dels moments més durs de la crisi anterior i va significar l’abaratiment dels acomiadaments i l’ampliació de les causes d’aquest. També va implicar una sèrie de mesures que deixava les mans lliures als empresaris perquè poguessin reduir salaris i eliminar drets conquistats pels seus treballadors. Entre aquestes mesures destaquen la supressió dels convenis col·lectius cada dos anys, havent per tant de començar de zero en cada negociació col·lectiva; facilitat per a rebaixar salaris per part de l’empresa sense previ avís als representants dels treballadors, o la supressió dels incentius per als contractes per reincorporació de les dones amb permís de maternitat.
És per això que no s’entén, no només, la passivitat dels sindicats, sinó fins i tot el seu discurs triomfalista com el del Secretari General de CCOO, Unai Sordo, que va dir que “ la reforma laboral es derogarà si o si a la finals d’enguany”. És necessari dir taxativament la veritat, la burocràcia sindical i la ministra “comunista” menteixen desvergonyidament a la classe obrera. No s’aconseguirà derogar la reforma laboral si no s’articula una enorme mobilització des dels carrers que ho imposi a la patronal. Les discussions i negociacions de despatx per part dels sindicats només fa que es perdi un temps valuós i que es prepari el terreny per a una nova decepció i desmoralització per a amplis sectors de les i els treballadors.
Després de 9 anys sense convocar una vaga general és fonamental exigir-li als qui dirigeixen els sindicats que convoquin i organitzin democràticament mobilitzacions per a acabar amb el xantatge de la patronal i les condicions de precarietat i misèria que volen imposar-nos eternament. El govern i els empresaris, que enguany aconseguiran beneficis rècord, no mouran un dit a favor de la classe treballadora sinó se’ls imposa a través de la lluita i l’auto-organització.
