Es va tancar el mes d’octubre amb una tendència a la baixa de la inflació, si bé encara es manté en nivells superiors al 7%. Però aquesta dada a penes mostra un petit detall de la foto. Diferents aspectes expliquen aquesta frenada alcista dels preus en els últims mesos, especialment el referent al fet que la demanda d’electricitat encara no ha arribat als pics que s’esperen en els pròxims mesos en l’estacionalitat hivernal.
Però a més d’aquest factor, la dada del 7,3% amb el qual va tancar octubre la inflació en l’Estat espanyol, amaga un escenari molt més dramàtic per a milers de treballadors i treballadores. La cistella de la compra, és a dir, el sector dels aliments, s’ha encarit de mitjana un 15% aquest octubre en termes interanuals. I novament, la dada agregada no mostra tota la realitat.
Alguns productes bàsics superen el 40% d’encariment; Sucre un 42,8%, farina i cereals un 37%, llegums un 25,6%, ous un 25%, les patates un 19% o l’oli d’oliva un 15,7% . Tan sols per nomenar alguns dels productes bàsics (recordem que existeix una llista de 20 productes bàsics configurada pel Govern), que més han encarit el seu preu. Però si analitzem la llista completa, tots, absolutament tots els productes s’han encarit, des del 9,8% la carn d’oví fins al citat 42% del sucre.
Un autèntic drama per a milers de llars de vulnerables que ara no sols han de fer front al problema de pagar la hipoteca o les factures, sinó que ara se suma el problema a l’hora d’anar al supermercat a omplir la cistella de la compra.
Perquè insistim, això no és una dada per a analitzar de forma aïllada com si estiguéssim manipulant provetes en un laboratori. L’encariment del 15% de la cistella de la compra a l’octubre colpeja enmig d’una pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora que arribarà aquest 2022, segons dades de l’OCDE, fins a un 4,4%.
Això és així perquè mentre veiem la tendència alcista en els preus de necessitats bàsiques, com és la cistella de la compra, els salaris que estan en conveni han pujat un 2,3%, és a dir, 4,66 punts percentuals menys que el 7,3% d’inflació amb el qual tanquem octubre. Només amb totes aquestes dades podem començar a veure la foto de conjunt i entendre l’impacte brutal que aquest encariment de la compra té per a milers de treballadors i treballadores.
En aquest context el Govern de PSOE-UP ha aprovat uns Pressupostos Generals de 2023 que inclouen un augment de la despesa militar sense precedents –la major despesa militar en 40 anys– i que busquen posicionar-se en el marcat mundial i continuar privilegiant a les multinacionals espanyoles perquè continuïn enriquint-se a costa de l’explotació i l’opressió d’altres pobles.
Però enfront d’aquesta política neoliberal i imperialista que no té res a veure amb les necessitats del sectors populars i sí i molt amb els interessos dels grans capitalistes, hi ha altres mesures per la qual cal barallar, començant pel control de preus per part de treballadors i consumidors per a frenar l’escalada de preus.
Quelcom que necessitem portar endavant juntament amb altres mesures que toquin la butxaca als capitalistes per a poder parar les conseqüències que volen fer-nos pagar per aquesta crisi com barallar per una pujada d’emergència de l’11% de tots els sous i pensions, per una pujada del SMI fins als 1.500 euros i per revisions mensuals de tots els salaris vinculades a l’IPC, a més barallar pel repartiment d’hores de treball sense reducció salarial per a treballar tots i acabar amb l’atur.
