La sentència que absol a Rodrigo Rato i altres 33 acusats apunta en dues direccions. En primer lloc, assenyala que la sortida a Borsa va ser aprovada per tots els ens supervisors, com el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors, la FROB i l’Autoritat Bancària Europea (EBA). El segon argument, és que el fullet que es va presentar en el seu moment als inversors tenia una “àmplia i precisa” informació sobre els possibles riscos, que no va haver-hi estafa.
La sentència destaca que la integració prèvia de les caixes d’estalvi a Bankia "va estar impulsada per les autoritats econòmiques i monetàries, en el marc d’un procés intensament supervisat pel Banc d’Espanya, que va avalar sense noses la seva viabilitat, coneixent a la perfecció la situació de les Caixes per les inspeccions i informes dels quals van ser objecte".
El més escandalós de l’absolució dels 34 acusats, per tant, és que l’Audiència Nacional els exculpa en considerar provat que el Banc d’Espanya, la FROB i altres organismes de l’Estat estaven al corrent de totes les operacions financeres. És a dir, que Rato no va actuar per compte propi. Però això no significa que la recerca vagi a continuar investigant la resta de les responsabilitats polítiques en l’enfonsament de Bankia, sinó tot el contrari, ara la causa contra Rato es tanca, i s’imposa la impunitat per a tots.
Rodrigo Rato, expresident de Bankia quan aquesta va sortir a bossa en 2011, seguirà en la presó pel cas de les targetes Black, però acaba impune en aquest cas, que va culminar amb l’enfonsament de Bankia en 2012 i el rescat financer més gran de part de l’Estat cap a una entitat bancària. Un rescat financer que fins i tot està pagant tota la població espanyola, perquè va significar la seva contrapart en retallades per als pressupostos de sanitat, educació i serveis públics.
Al juliol de 2011 es produïa la sortida de Bankia a Borsa, després d’informar resultats amb un benefici de 309 milions d’Euros per a març d’aquell any. No obstant, al maig de 2012, després de la sortida de Rato de l’entitat, els comptes van ser revisats i es van presentar pèrdues per 2.979 milions. Bankia es va enfonsar i el govern de Mariano Rajoy va acordar un rescat financer sense precedents, que va arribar a aconseguir els 24.000 milions d’Euros (un terç de tot el rescat a la banca espanyola).
En defensa seva, Rodrigo Rato ha acusat la direcció del PP sota Mariano Rajoy d’utilitzar-ho com a “boc expiatori”, quan la responsabilitat era compartida. Una defensa cínica, és clar, però que no deixa de tenir una important quota de veritat.
La sentència absolutòria arriba en el mateix moment en què Bankia està avançant la seva adquisició per CaixaBank, quelcom que donarà forma a l’entitat financera més gran de l’Estat espanyol. Una operació que servirà per a “socialitzar costos i privatitzar beneficis”, atès que, fins al moment, només s’han recuperat 3.000 milions d’aquests 24.000 que van permetre rescatar Bankia. També es coneixia aquest dimarts que la nova CaixaBank no heretarà els litigis per preferents de Bankia, que quedaran en mans de l’Estat, com un altre deute a saldar. Un veritable escàndol, que culmina així amb la història de saqueig de Bankia als fons públics.
L’Audiència Nacional torna a posar de manifest els interessos que defensa el partit judicial, que absol a banquers corruptes que s’han enriquit amb els diners públics, embargant a generacions senceres per a pagar el seu deute, mentre empresona a joves per protestar o piular contra la corona.
La nacionalització de la banca, sense indemnització, és l’única mesura realista per a recuperar tots els diners públics saquejat pels directius de Bankia i altres entitats financeres, a costa de la sanitat i els serveis públics. Una gran estafa de la qual van participar tots els governs del PP i el PSOE i que avui continuem pagant.
