Fa uns dies la “comissió d’experts” va aprovar el primer esborrany de normes que integraran la nova constitució xilena que de manera decorativa els consellers constitucionals hauran de “revisar”.

Recordem que el frau constituent aprovat per tots els partits inclou tres “instàncies” on es discutirà la nova constitució: la comissió d’experts, el consell constitucional i el plebiscit de sortida. D’aquestes, és la primera la que realment té les potestats redactores, atès que la seva proposta (escrita pels experts designats a dit ) només pot ser alterada per ⅔ dels membres del consell electe. Una veritable cuina a la mesura dels empresaris i els partits neoliberals.

Revisem llavors algunes de les propostes que han emanat d’aquesta comissió:


Un estat social sense drets?

La formulació que la república s’organitzaria en un “estat social i democràtic de drets”, va ser realitzada per la convenció anterior. La inclusió d’aquesta definició en el document de 12 vores constitucionals, que regula l’actual frau constitucional, va ser una de les ”guanyades” amb les quals el Front Ampli i el Partit Comunista han pretès legitimar aquest procés i justificar la seva participació en aquest.

No obstant això, com el llenguatge pot ser estès en les seves interpretacions fins a l’infinit, no van passar ni un parell de setmanes des de l’inici d’aquest nou procés, perquè el ja difús sentit de la frase “estat social de dret” adquirís un significat més concret.

Després de diversos rèpliques ocorregudes darrere de les cambres, els experts finalment van aconseguir relativitzar el significat d’aquesta frase, que segons el oficialisme garanteix les bases d’un estat de benestar, afegint a la formulació el que Xile és un estat democràtic de drets i llibertats.

Pot ser que el substantiu “llibertats” sembli una nimietat, però tal inclusió va ser afegida després d’un intens debat respecte al rol dels privats en els negocis que mantenen en salut, educació i habitatge que es veurien afectats amb una interpretació “socialdemòcrata de la norma”.

Finalment la redacció va incloure aquest substantiu precisament perquè la dreta va exigir que la nova constitució havia de garantir la permanència d’aquests negocis. I és important consignar aquest principi tant en l’esborrany com en les actes de la comissió redactora que seran usades per tribunals, acadèmics i juristes per a interpretar la nova carta fonamental sens dubte respecte a l’orientació que ha de tenir aquesta: al servei dels empresaris.

És a dir l’actual principi de subsidiarietat es mantindria en la mesura que la formulació fa compatible l’acció de l’estat amb els negocis privats. Amb la vènia del Partit Comunista i el Front Ampli, aquesta discussió lingüística, va acabar enfortint un dels pilars contra els quals es va alçar la població durant la rebel·lió d’octubre. Els empresaris respiren una mica més tranquils.


Una tornada al binominal?

Sens dubte la norma que ha acaparat la major “atenció mediàtica” a Xile ha estat el redissenyo del sistema electoral que el comitè d’experts pretén instal·lar. Argumentant que la fragmentació del congrés és la causa de la crisi política, els experts han diagnosticat que la “proliferació de partits” és l’origen de la “falta de governabilitat” que indueix a la crisi i a la falta de representació en el sistema.

La sola argumentació emmalalteix d’un sever problema de connexió lògica , i qualsevol professor d’un col·legi hauria de reprovar a un alumne que sostingués semblant estupidesa. Primer, es presenta a aquest efecte com a causa: la proliferació de partits genera la crisi política, quan el fenomen ocorre a l’inrevés, és precisament la crisi política la que genera la proliferació de partits.

La incapacitat de la classe dominant d’emprendre grans empreses i cohesionar-se en una visió unitària, és el que genera una dispersió de les seves representacions polítiques. Una altra causa radica, al seu torn, en el fet que el descontentament i desafecció amb el Xile neoliberal administrat per la dreta i la concertació, ha produït que generacions senceres avui vegin amb rebuig als partits tradicionals.

Però com els experts no volen abordar les causes estructurals de la crisi, prenen a l’audiència per idiota i ofereixen un diagnòstic molt simple per a justificar la seva veritable intenció: tancar el sistema democràtic i restringir la participació dels sectors populars en la presa de decisions, convertint als partits en dòcils mascotes del poder empresarial.

La proposta, en concret, consistirà en el fet que un partit polític no podria obtenir representació parlamentària si és que no supera el 5% dels vots en l’elecció nacional. Per a donar-li un aire “sofisticat” a la proposta ho compara amb el sistema alemany, que ja de per si mateix és antidemocràtic però almenys permet que un partit es quedi amb els seus escons si és que gana en 3 circumscripcions, cosa que no va ser contemplada en la proposta de la comissió d’experts. A això se li sumen mesures com que els partits podran controlar als seus parlamentaris llevant els escons si és que es refusen a votar segons la disciplina partidària.

Atès que el binominal fracàs a estructurar al país en dues grans coalicions, aquest nou sistema buscaria ordenar la representació política en grans partits. Cal preguntar-se com això funcionària si és que la població té una enorme desafecció amb els partits tradicionals, difícilment donar-lis a aquests més poder legitimi el sistema. No obstant això, els partits neoliberals estan entossudits a reeditar l’època dels acords noventistes per a garantir la prevalença dels privilegis empresarials i limitar que aquests siguin qüestionats. I com diu un aforisme atribuït a la cultura popular xilena “no hi ha pitjor cec que el que no vol veure”.


Què fer?

Sens dubte que aquesta discussió, en un context de pèrdua constant del poder adquisitiu dels treballadors, concita poc interès en la majoria de la població afligida per problemes més quotidians. D’això s’han aprofitat els partits tradicionals i empresarials per a fer girar la discussió en la crisi de seguretat per a enfortir els aparells repressius de l’estat i desviar l’atenció pública. Saben que les condicions materials de les masses continuen deteriorant-se i si la nova constitució no canviarà això, millor que les espases estiguin esmolades per a aixafar qualsevol futura rebel·lió.

Per això és que hem de començar a organitzar-nos i mobilitzar-nos contra aquest frau constituent des de ja denunciant la seva complicitat amb el poder empresarial. Des de l’esquerra diari, hem anomenat obertament a anul·lar i oposar-nos a aquest frau constituent que pretén reorganitzar al país a la mesura dels empresaris. Busquem reposar la batalla per una assemblea constituent lliure i sobirana triada sobre la base de la lluita i organització de la classe treballadora i els sectors populars.

Però en un context econòmic on els salaris continuen la seva caiguda en poder adquisitiu, les crisis en salut i educació, així com la manca d’habitatges, és a dir davant l’accentuació de les desigualtats del Xile neoliberal és necessari reposar l’organització en els nostres llocs d’estudi, treball, en els nostres barris i poblacions per a combatre al pessimisme que ens indueix la propaganda empresarial i no quedar-nos a ser comentaristes polítics, sinó que barallar per reposar la mobilització contra aquesta cuina dels empresaris i els partits neoliberals.