Dimecres passat el Departament d’Estat dels EUA declarava, a través de Jalina Porter, que: “secundem que tant Espanya com el Marroc treballin junts per a una resolució” de la crisi i que estiguin compromesos per “processos migratoris humans, ordenats i justos”. El cinisme i la hipocresia imperialista no pot ser major, sent un dels països de majors índexs de tracte inhumà cap a les persones migrants. Qüestió que el govern de Biden no ha canviat substancialment respecte als anteriors governs.

Aquest intent d’aparent “equidistància” per a rebaixar les tensions entre dos aliats històrics, és part dels moviments dels EUA respecte al tauler mundial. Per això un dia abans, era Antony Blinken, secretari d’Estat dels EUA, qui assegurava per telèfon al seu homòleg marroquí, Naser Burita, que el Marroc tenia un paper “clau” per a impulsar l’estabilitat a Orient Pròxim, en relació amb l’escalada de violència que es viu a Gaza, segons va difondre el Departament d’Estat en un comunicat.

El suport de Biden al Marroc significa la continuïtat de la política de Trump. El 10 de desembre passat, poc abans de deixar el càrrec, Trump va posar en un tuit que reconeixia la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental. Una devolució de favors, a canvi que el Marroc reprengués relacions amb Israel.
Aquest mateix dia, el Marroc va suspendre el cim bilateral amb l’Estat espanyol o Reunió d’Alt Nivell (RAN) que estava prevista celebrar-se a Rabat el 17 de desembre. A partir de llavors, el Marroc va augmentar les pressions sobre l’Estat espanyol perquè reconegués la seva sobirania sobre el Sàhara.

Per als EUA, la posició del Marroc és clau per a tenir el suport d’un país de majoria Sunnita (grup majoritari entre els musulmans). Els EUA ve tractant d’establir una xarxa de suport entorn d’Israel entre diferents països d’Orient Pròxim i del nord d’Àfrica. El Marroc es va convertir en el quart país àrab a normalitzar relacions diplomàtiques amb Israel al 2020, després dels Emirats Àrabs Units, Bahrain i Sudan -a més de disposar del suport de països com Egipte-. D’aquesta manera, els EUA tracta d’intervenir en la complexa situació d’una zona estratègica disputada per diferents potències regionals com Rússia, Turquia o l’Iran.

Contra la hipocresia del govern “progressista” espanyol

La crisi, que es va deslligar per la presència del secretari general del Front Polisario Brahim Galhi en un hospital de Logronyo per a tractar-se de covid-19 continua oberta. Mentrestant, tots els partits de l’arc parlamentari espanyol posen el crit al cel “per la defensa de la sobirania espanyola”. I com no podia ser d’una altra manera a les forces de l’esquerra institucional, ningú denuncia el paper imperialista de l’Estat espanyol i també de les seves empreses a la regió. No sols al Marroc -on grans empreses com Inditex té a milers de dones treballant amb salaris de misèria o important a treballadores per al camp espanyol tractades com a esclaves- sinó també en el mateix Sàhara.

Et pot interessar: Contra el racisme imperialista del govern progressista

Durant dècades la posició espanyola sobre el Sàhara Occidental ha estat un exemple d’hipocresia imperialista. Mentre oficialment l’Estat espanyol dóna suport a les resolucions en favor de la realització d’un referèndum d’autodeterminació per al poble sahrauí, l’única cosa que fa és continuar estrenyent llaços i acords amb el règim repressiu monàrquic marroquí per a l’accés de les empreses espanyoles a l’explotació pesquera i d’altres recursos naturals, com les sorres.

Aquest dimarts, el govern del Marroc ha pressionat fins i tot més, demanant al govern espanyol que “aclareixi” la seva posició sobre el Sàhara. La crisi continua oberta, però no es podrà resoldre de la mà de les reaccionàries polítiques imperialistes de l’Estat espanyol, ni per part de la monarquia del Marroc.

L’única posició progressiva és reclamar la plena autodeterminació del poble sahrauí, i la retirada de l’imperialisme espanyol del Magreb.