La crisi del capitalisme de 2008 s’ha traduït a escala de l’administració pública en una llarga retallada de llocs de feina. En primer lloc, la subcontractació va caure en picat; en segon lloc, una porció important de treballadors temporals o interins va anar al carrer; i, per últim, els treballadors que s’han estat jubilant en l’última dècada gairebé s’han substituït.
En els últims anys aquesta retallada ha estat menor i s’ha recuperat una part dels llocs de feina. Dels quals, la gran majoria s’ha aconseguit mitjançant l’externalització. És a dir, amb nòmines molt més baixes i contractes precaris. I una part baixa a través de substitucions encadenades o interinatges. Han sigut més de deu anys sense oposicions. A partir de 2019 van començar alguns processos d’oposicions i molt lentament.
Aquesta situació i l’abandonament complet per part de CCOO i UGT dels treballadors públics és la que explica que hi hagi hagut conflictes, reclams i protestes, que hagin aparegut diverses plataformes que lluiten per la municipalització i per millor condicions.
Les treballadores de les cures a la gent major, treballadores dels centres sanitaris fartes dels maltractaments davant la Covid-19, companyes del lleure, els rastrejadors i treballadors del 061 i el 112 subcontractats amb Ferrovial i ara la Llei Iceta. I això per no parlar de les substitucions a Ensenyament que han caigut en picat o els acomiadaments que es preparen a sanitat ara que la Covid-19 està una mica controlada.
Et pot interessar: Per què els nous a l’administració també hem d’anar a la vaga contra l’"Icetazo"?
Davant aquesta resistència tenim la resposta de l’Ajuntament de Barcelona. Us en recordeu d’això dels “ajuntaments dels canvis”? Doncs res d’això. Subcontracten igual que ho va fer Xavier Tries de Convergència o Jordi Hereu del PSC. Però és la mateixa política de Pere Aragonès que va impulsar un projecte fallit per generalitzar la subcontractació als treballs de la Generalitat, quan el president era Quim Torra.
I, ara tenim un projecte pel que fa a tot l’Estat que va elaborar un vell conegut dels catalans, Miquel Iceta. És el projecte de deixar als substituts i els interins en situació d’indefensió i poder acomiadar-los per dos duros. Els mateixos que van marxar amb Societat Civil Catalana, els mateixos que van donar ple suport al 155 de Mariano Rajoy. Els mateixos que governen amb Ada Colau. La veritat és que no tenen res a envejar a la gestió privatitzadora d’Ayuso a Madrid.
Amb la nova crisi que estem patint, estan preparant que els “ajuts” de la Unió europea i l’endeutament gegantí els tornem a pagar entre tots. I com? Senzill, amb més retallades a la feina pública i més subcontractació. Les diferents administracions ens volen fer treballar més per menys diners com va dir planerament l’anterior cap de la patronal espanyola. D’això tracta l’aprovació de la Llei Iceta i la subcontractació cada vegada més generalitzada de l’ocupació pública.
La Generalitat sota el mandat del Tripartit (PSC, ERC i ICV) i sota les legislatures de Convergència, de Junts i ERC; el PP de Mariano Rajoy amb la seva majoria absoluta, el PSOE de Rodríguez de Zapatero i Pedro Sánchez; els ajuntaments del canvi i els de sempre. Fins i tot, Unidas Podemos (Podemos i Izquierda Unida) com a socis del PSOE i Vox com a socis de Ciudadanos i del PP també són responsables. En síntesi, tots els partits que tenen responsabilitat de poder.
Et pot interessar: Aquest 28O vaga contra la Llei Iceta
Però no només en són responsables els partits del Règim del 78 i les seves institucions. També en tenen la seva part els grans sindicats, que són agents directes de les grans empreses de l’Ibex-35. CCOO i UGT durant tota la pandèmia han signat tots els acords que la gran patronal necessitava per estalviar-se els costos de la crisi. No van fer res contra la reforma laboral de Mariano Rajoy (sí, la mateixa que el govern del PSOE-UP encara no ha derogat). Però a més dona suport a la Llei Iceta, i clar, estan en contra de la vaga d’aquest dijous.
Per tot això, la Vaga del 28O amb les manifestacions prèvies ha de ser l’inici d’una gran lluita a tot l’Estat per defensar l’ocupació pública i per incorporar tot el personal subcontractat a l’administració pública que li dona serveis.
Per fer realitat “Les que hi som, ens quedem” i el “Municipalitzem” tots els sindicats alternatius i combatius, totes les plataformes i treballadors hem d’organitzar-nos per colpejar junts. El 28O és el començament d’una gran lluita. I en aquest camí hem d’unir els treballadors de les empreses privades amb els treballadors de l’administració.
Et pot interessar: Ets treballadora externalitzada de l’Ajuntament? Municipalitzem!
