Com s’ha arribat a aquesta situació i qui són els responsables principals? Òbviament amb les imatges dels atacs russos la resposta sembla simple, però no ho és tant.

Ucraïna es va transformar en un peó de les potències occidentals, des del moviment reaccionari de la plaça Maidan en 2014, que va tirar a l’anterior govern, va rebre una milionària ajuda financera i militar per part de la UE i els Estats Units, tant de Trump com de Biden.

Et pot interessar: Claus per entendre el conflicte a Ucraïna

En un context d’avanç de l’OTAN sobre països que abans estaven sota la influència de la ex URSS. L’aliança de potències occidentals va ser creada en 1949 i els seus membres van signar que estaven “Decidits a salvaguardar la llibertat, l’herència comuna i la civilització dels seus pobles” però en realitat tenia un objectiu, mostrar una unitat de forces davant el que es considerava l’amenaça “Soviètica” i els seus aliats.

Per això Putin va utilitzar el discurs de "defensa nacional" davant l’avanç dels Estats Units i les potències imperialistes europees. Però la realitat està bastant lluny. Putin no és comunista, ni un líder democràtic, és el que protegeix els interessos dels sectors que es van enriquir a costa de la privatització dels recursos estatals.

En uns dels seus discurs va dir que Ucraïna hauria de tornar a ser part de Rússia, que com a estat era una “ficció” creada per Lenin, criticant una de les mesures de la revolució que va reconèixer el dret de l’autodeterminació de les nacions que com Ucraïna havia sofert l’opressió tsarista.

També pots llegir: Tropes russes entren a Kíev i Moscou demana a Ucraïna "deposar les armes per dialogar"

Però estan els altres grans actors. Amb el pretext de la “sobirania d’Ucraïna” o la defensa de la “democràcia” contra la “autocràcia”, els Estats Units i l’OTAN van empènyer les tendències a una guerra catastròfica per als treballadors i els pobles.

Amb aquests arguments Estats Units i l’OTAN van iniciar guerres i intervencions a Iugoslàvia en 1999, l’Iraq en 2003 o l’Afganistan en 2001, i sabem el desastre que van fer.

Però a més molts documents d’Estat deixen clar que després de la fi de la “guerra contra el terrorisme”, la principal hipòtesi de seguretat nacional dels Estats Units és el “conflicte entre potències”, i els seus principals enemics Xina i Rússia.

Els Estats Units a més de promoure governs prooccidentals al voltant de Rússia, va avançar amb l’expansió cap a l’est de l’OTAN que gradualment va anar incorporant els països que formaven part de l’esfera d’influència de la Unió Soviètica. L’objectiu d’aquesta acció expansiva dels Estats Units és l’objectiu estratègic d’avançar en una política de semicolonitzar Rússia.

Ucraïna, amb un govern alineat a occident, és en aquest joc una moneda de canvi en una batalla on les potències imperials busquen reforçar els seus interessos, i el govern rus busca assegurar la seva influència.

I també: L’OTAN desplega més tropes mentre colpeja amb sancions més dures a Rússia

Per això la reacció davant aquesta guerra no pot ser estar d’un costat o de l’altre. Cal rebutjar la intervenció militar de Rússia a Ucraïna, però també manifestar-se contra l’OTAN i les sancions imposades per les potències imperialistes, que empobriran als treballadors i al poble d’aquests països, mentre els oligarques russos poden ser afectats parcialment, però la realitat és que tenen comptes en paradisos fiscals, empreses fantasma i estan interrelacionats amb el capital dels principals centres financers del món.

La possibilitat de detenir això només pot sorgir de la solidaritat internacional i de desenvolupar una mobilització independent contra l’inici d’aquesta guerra reaccionària.