Aquest dimarts els líders de Unidas Podemo i del PSOE, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, han anunciat un acord per a formar un govern de coalició. Si encara no està clar el tipus de pactes o acords als quals hauran d’arribar amb altres partits per a formar el govern, sí que és clar que serà un govern de “mans buides” i marcat pel programa neoliberal ‘progre’ del PSOE.

Et pot interessar: Pablo Iglesias seria vicepresident del govern de coalició amb el PSOE

No sols pel que aquest acord diu, o més aviat pel que no diu, sinó també per l’anunci de Nadia Calviño com a vicepresidenta primera i ministra d’Economia. Així, Calviño estaria per sobre de la vicepresidència que l’acord li atorga a Pablo Iglesias, que es preveu com a vicepresident segon.

Existeixen dos clars elements que mostren, ja des del principi, la dinàmica del futur govern de coalició. D’una banda, el desè punt que reflecteix l’acord: “justícia fiscal i equilibri pressupostari. L’avaluació i el control de la despesa pública és essencial per al sosteniment d’un Estat del benestar sòlid i durador”. D’altra banda, el nomenament de Calviño per a llocs d’importància fonamental, com són la vicepresidència i el ministeri d’Economia.

Et pot interessar: Allò que diu (i allò que no diu) el pacte entre PSOE i Unidas Podemos per al Govern de coalició

Cal recordar que Calviño va arribar a ser candidata europea a presidir ni més ni menys el Fons Monetari Internacional (FMI), el major òrgan imperialista del capital internacional per tal d’imposar les polítiques neoliberals d’endeutament i ajustos socials contra la classe treballadora i els sectors populars. Finalment, la seva candidatura va ser retirada.

En el currículum de la previsiblement futura vicepresidenta del “govern progressista”, figura alhora, el seu suport a la “motxilla austríaca”, un atac al sistema públic de pensions precarizant al mateix temps a les treballadores i treballadors. Aquesta mesura, suposa que el treballador financi parcial o totalment el seu acomiadament, on l’empresari descompta un percentatge del salari del seu empleat i el destina a aquest efecte. L’empleat, per part seva, no podrà disposar d’aquests diners fins que sigui acomiadat o es jubili. Una mesura que va inclosa dins del projecte econòmic del PSOE, que bàsicament és l’aplicació de receptes neoliberals.

Dime quién te alaba la ministra de Economía y te diré cuán progresista será tu gobierno... ¿Qué más hace falta para saber quién va a dirigir las políticas económicas del futuro gobierno de coalición? #NoEsProgresistaEsPSOE pic.twitter.com/AEKdAnLZLm

— Josefina L. Martinez (@josefinamar14) November 12, 2019

D’aquesta manera, l’acord de Unidas Podemos i el PSOE amb la presència de Calviño ha tranquil·litzat a Brussel·les i als grans capitalistes, reflectint que es compliran rigorosament els objectius de dèficit i del pressupost. És a dir, la política fèrria d’ajustos neoliberals que el PSOE ha seguit ha rajatabla des de l’inici de la crisi de 2011, en època de Zapatero, i continuada per Pedro Sánchez.

Tal com reflectia aquest dimecres el diari espanyol El País: “El front econòmic tampoc sembla inquietar massa a Brussel·les, després d’un principi d’acord de Govern de coalició que, de manera expressa, supedita les futures mesures socials "als acords de responsabilitat fiscal d’Espanya amb Europa". Fonts comunitàries apunten que, en aquest terreny, la continuïtat de Nadia Calviño com a ministra d’Economia "seria la major garantia que Espanya seguirà en la mateixa senda pressupostària que fins ara".”

El nomenament de Calviño és una primera declaració d’intencions del PSOE que Unidas Podemos ja ha hagut d’empassar i anticipa que aquest “govern progressista” garantirà la continuïtat de les polítiques d’ajust i retallades que imposarà Brussel·les, més encara quan una recessió econòmica apunta per l’horitzó. L’entrada en el govern d’Unidas Podemos tan sols rentarà la imatge dels social-liberals del PSOE, conformant un govern de l’IBEX 35 i de les “receptes neoliberals”, que lluny de qüestionar els guanys capitalistes, preveu una aplicació d’ajustos i mesures antipopulars.