×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Qui és Giorgia Meloni, la dona que ha portat a l’extrema dreta a governar Itàlia?

La líder ultradretana del partit Fratelli d'Italia, el partit més votat en les eleccions del passat diumenge, ocuparà la presidència del Govern de dreta en coalició amb Matteo Salvini i Silvio Berlusconi, després d'aconseguir una gran majoria. És la primera vegada en la història d'Itàlia que una dona ocupa aquest càrrec.

EsquerraDiari.cat

dimarts 27 de setembre
Facebook Twitter

Aquest diumenge 25 va haver-hi eleccions a Itàlia per a renovar el parlament: 400 membres de la Cambra de Diputats i 200 membres del Senat. Finalment la coalició de la dreta, formada per Fratelli d’Italia (FdI), Liga i Forza Italia (FI), es va imposar en les eleccions generals amb el 44,1% dels vots. El partit de Giorgia Meloni és el més votat amb el 26,2%.

Giorgia Meloni, la líder del partit Fratelli d’Italia i principal figura emergent de la ultradreta en l’últim període italià. Als 15 anys es va unir al "Frent de la Juventud" del partit Moviment Social Italia (MSI), fundat pels últims feixistes. Més tard, va dirigir l’associació estudiantil del successor del MSI, l’Aliança Nacional i va ser elegida per a la Cambra de Diputats del Parlament italià en 2006.

L’ascens va ser meteòric. En 2008 es va convertir en la ministra més jove d’Itàlia. Als 31 anys, va assumir la cartera de Joventut en el Govern de Silvio Berlusconi. En 2012, Meloni va fundar el Fratelli d’Italia, que va començar a presidir dos anys després. En 2018 el seu partit a penes va superar el 4%. Com s’explica el creixement en aquests anys?

Una explicació pot ser l’intent de Meloni perquè en el seu partit no es fessin més declaracions extremes, cap referència al feixisme i, sobretot, no utilitzessin la "salutació romana", que és similar a la "salutació nazi", amb el braç dret estès. El partit havia de ser dirigit cap a la "centredreta".

També una campanya electoral amb el lema populista "Primer Itàlia i els italians!". Exigeix més prestacions familiars, menys burocràcia europea, impostos baixos i un alt a la immigració.

En això comparteix discurs amb l’altre líder de l’extrema dreta, Mateo Salvini; encara que aquest últim parla molt més obertament sobre trencar amb els mandats de la Unió Europea i fins i tot va parlar contra les sancions a Rússia.

Tambien en aquest temps ha transcendit les fronteres com a simpatitzant d’altres partits amb similars característiques com l’ultranacionalista hongarès Viktor Orban o presidint el Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus, el de l’espanyola Vox.

Fa uns mesos, Meloni participava en un acte de la formació ultradretana espanyola VOX, a Andalusia, on afirmava que el “veritable objectiu de la ideologia de gènere no és la lluita contra la discriminació” sinó “la desaparició de la dona i la fi de la maternitat”. Com a part del seu discurs racista, assenyalava que els “estrangers” són moltes vegades responsables de la violència contra les dones, i que els migrants perjudiquen els treballadors italians perquè competeixen amb ells per l’ocupació. A més, es pronunciava contra el “fonamentalisme verd” de Greta Thunberg, que porta a “perdre milers de llocs de treball”.

Meloni també va dir en aquest discurs: "Sí a la família natural, no als lobbies LGBT; sí a la identitat sexual; no a la ideologia de gènere; sí a la cultura de la vida; no a l’abisme de la mort; sí a la universalitat de la creu, no a la violència islamista; sí a les fronteres segures, no a la immigració massiva".

El deute italià no va parar de créixer, arribant a més del 150% del seu PBI, i la resposta sempre va ser ajustar. Un exemple va ser l’últim primer ministre, Mario Draghi, que abans va ser president del Banc Central Europeu.

Aquests anys d’empitjorament en les condicions de vida, alguna cosa que va expressar brutalment la pandèmia, i l’absència de resposta de les direccions sindicals per defensar els drets dels treballadors, expliquen que la dreta pugui capitalitzar la brega.


Facebook Twitter
Veus contra la criminalització de la protesta

Veus contra la criminalització de la protesta

Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats!

Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats!

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul

Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul

Marlaska no assumeix la seva responsabilitat i culpa als migrants assassinats de la massacre a Melilla

Marlaska no assumeix la seva responsabilitat i culpa als migrants assassinats de la massacre a Melilla

Final d'any parlamentari: Pressupostos militaristes, impostos de seda per la banca i elèctriques i un enduriment del Codi Penal

Final d’any parlamentari: Pressupostos militaristes, impostos de seda per la banca i elèctriques i un enduriment del Codi Penal

El Govern vol garantir els beneficis de la banca en la nova llei d'habitatge

El Govern vol garantir els beneficis de la banca en la nova llei d’habitatge