Catalunya

INCENDI BADALONA

Què va fer l’ajuntament del “canvi” de Sabater per atallar les causes del crim social de Badalona?

La política racista d'Albiol no pot sorprendre a ningú. Però la seva predecessora, Dolors Sabater, va deixar passar 3 anys sense oferir una alternativa habitacional en una ciutat amb 1266 pisos buits i acabar amb el racisme institucional.

dissabte 12 de desembre de 2020| edici� del dia

El crim social ocorregut aquesta setmana a Badalona ha posat en el punt de mira a les institucions municipals de la ciutat. L’alcaldia, avui en mans del racista d’Albiol del PP, no ha deixat passar l’oportunitat per criminalitzar els migrants que residien allí. La seva responsabilitat s’agreuja pel fet que el seu propi consistori, en plena pandèmia, havia decidit tallar-los el subministrament d’aigua, agreujant encara més la situació d’extrema precarietat.

L’actuar d’Albiol no pot sorprendre a ningú que conegui el seu historial. No obstant això, no és l’únic alcalde amb responsabilitat directa en l’ocorregut. En les files de l’esquerra neorreformista en aquests dies s’intenta ocultar amb declaracions “solidàries” que durant 3 dels més de 10 anys que aquests migrants es trobaven en aquesta situació, qui va governar la ciutat de Badalona va ser Dolors Sabater, cap de llista de Guaymen Badalona en Comú.

Aquesta coalició integrada per diversos grups neo-reformistes com Guanyem, Podem, al costat de la CUP de la ciutat, va aconseguir l’alcaldia amb el suport del PSC, ERC i ICV-EUiA. Sabater va formar part dels i els alcaldesses del canvi.

Durant el seu mandat, tal i com li estan recordant amb indignació molts a través de les xarxes socials, va mantenir en la mateixa situació de precarietat extrema i de desprotecció total als centenars de persones que malvivien en una de les tantes naus industrials ocupades que existeixen a Catalunya i a Europa. La nau que es va cremar dimecres servia d’infravivenda a prop de 150 migrants sense papers que hi vivien actualment i els tants altres que s’hi han allotjat en altres moments.

Tot el que van oferir va ser el desenvolupament d’un pla pilot de la Generalitat, delegat a la Creu Roja per a l’atenció dels ocupants que va tenir entre els seus principals objectius realitzar un cens dels ocupants. Oriol Lladó, que va ser primer tinent d’alcalde amb Sabater es vanagloriava en aquests dies dient que “l’assentament era més tranquil” perquè tenia menys ocupants. “Ens vam acollir a la mediació, a un programa per aproximar-nos allí i donar un acompanyament. La nostra intenció era aquesta, no desallotjar-los”. Comptabilitzar la misèria i acompanyar-la, mantenint-la sense cap millora estructural. Aquesta va ser l’alternativa “progressista”.

El mateix Lladó tractava de relativitzar la responsabilitat municipal al·legant que “Ha passat aquí, però podria haver passat a Barcelona, o en qualsevol lloc d’Europa on aquests assentaments també existeixen”. La pregunta és com poden continuar existint aquests assentaments en llocs on qui governa s’omple la boca de relat multicultural i contra l’especulació? Precisament per això, perquè és tan sols relat.

En una piulada, la mateixa Sabater deia “des del Gorg Badalona el més sentit condol per les víctimes mortals i les seves famílies i amistats. Seguim fent costat a veïnes i veïns víctimes de l’incendi de la nau on s’allotjaven, perquè el nostre sistema i lleis criminals com la d’estrangeria no els permet vivenda digna”. Boniques paraules i tota una mostra de cinisme per part de l’ex-alcaldessa de Badalona, que després de governar durant tres anys no va donar res semblant a una solució als residents de la nau.

Tots ells i elles seguien vivint encara ara entre matalassos i fustes sense aigua, havent de punxar la llum entre altres coses i obligats a recollir ferralla o dedicar-se a la venta ambulant per poder subsistir, mentre la guàrdia urbana de Badalona i Barcelona -aquesta última també governada per l’alcaldessa del “canvi” Ada Colau- elss persegueixen quotidianament.

L’any 2015, primer any de mandat de Sabater, va sortir el cens oficial de pisos buits de Badalona. Un total de 1.266 habitatges buits a la ciutat. L’ajuntament en cap cas es va proposar expropiar aquells en mans dels especuladors i grans tenidors, una mesura que d’una sola vegada podria haver solucionat les condicions d’inseguretat i precarietat màxima que es donaven a la nau i resoldre bona part del problema de l’habitatge a la ciutat. Tampoc es va prendre cap mesura que els treies de la situació d’il·legalitat, ni molt menys contra la racista policia municipal de Badalona que va continuar amb el seu assetjament a la comunitat immigrant durant tot aquest temps.

Les condicions avui són les mateixes que llavors per als ocupants de la nau, sense papers i sense poder accedir a una feina ni a un pis. Des del neorreformisme es porta anys justificant aquestes polítiques de la impotència al·legant que un Ajuntament no té competències per prendre aquestes mesures.

Però què impedeix utilitzar una posició institucional com aquesta per encoratjar la presa organitzada de tots els blocs de cases propietat dels especuladors? La clau està en si es vol ser una esquerra de gestió del capitalisme, i fer censos i relats, o s’aposta pel desenvolupament de l’autoorganització i mobilització obrera i popular -i el conseqüent enfrontament amb l’Estat i el racisme institucional, més enllà dels simbòlics- per resoldre els grans problemes socials.

Qualsevol projecte polític que aspiri a gestionar l’Estat capitalista, ja sigui a nivell de l’estat, l’autonomia o l’ajuntament, acaba per definició reproduint l’statu quo que protegeix els interessos dels grans capitalistes -en aquest cas els grans tenidors urbanístics - en detriment de la classe treballadora i els sectors més oprimits de la societat, a costa de posposar “ad eternum” la resolució dels nostres problemes. Aquest va ser el projecte també de Guanyem Badalona en Comú i Dolors Sabater.

En aquests dies en diversos mitjans s’ha filtrat la notícia que la CUP estaria negociant amb Guanyem un acord electoral per a les eleccions del 14F que inclouria a Sabater com a possible cap de llista. En aquest cas, es confirmaria el curs de moderació programàtica i trànsit a una esquerra de gestió que diverses forces de l’esquerra anticapitalista li venim qüestionant.

El fracàs de l’experiència dels ajuntaments del canvi demostra que és necessari construir un altre tipus de esquerra. Una que plantegi sense complexos una alternativa anticapitalista revolucionària i antiimperialista. Que lluiti contra l’imperialisme de l’Estat Espanyol i la resta de potències europees, el seu espoli als països semicolonials i el racisme institucional de les seves lleis d’estrangeria, i no sigui la baula municipal de la cadena de violència institucional contra els immigrants. Que defensi els interessos de la classe obrera i els sectors populars, vinguin d’on vinguin, i no s’aturi davant de la sacrosanta propietat privada, lluitant per expropiar els expropiadors de les nostres vides

Et pot interessar: L’incendi de Badalona no va ser un accident: “Ens han deixat morir”




temes relacionats

FrontAnticapitalistaCatalunya14F   /    Racisme institucional   /    Migrants   /    Catalunya   /    Racisme   /    Repressió   /    Catalunya

Comentaris

Comentar