La situació a Guinea ha estat particularment inestable des del passat mes d’octubre. Després de les greus conseqüències de l’epidèmia d’Ebola, la regió en el seu conjunt es va veure profundament desestabilitzada després dels cops d’Estat a Mali i Txad d’enguany. I a Guinea, el president Alpha Condé, al poder des de fa més de 11 anys, havia decidit modificar la constitució i s’havia embarcat en una maniobra antidemocràtica per poder postular-se a un tercer mandat presidencial, en condicions tímidament denunciades per l’ONU i França. Aquesta situació havia donat lloc a grans manifestacions contra les autoritats, molt durament reprimides pel Govern i l’Exèrcit i suscitant temors d’una possible desestabilització de país.
Aquest diumenge 5 de setembre, el tinent coronel Mamady Doumbouya al front del grup de forces especials de l’Exèrcit guineà i ex-soldat de la legió estrangera, cridat a files pel mateix Alpha Condé al país, va encapçalar un cop d’Estat i va capturar al president. A les xarxes socials va aparèixer amb uniforme militar i va anunciar la suspensió de la "constitució així com de les institucions polítiques del país". Aquest anunci va ser seguit per l’establiment d’un toc de queda a tot el país.
Després dels dubtes sobre l’èxit del cop, finalment es va publicar a les xarxes socials un vídeo d’Alpha Condé detingut per militars. Mamady Boumkouya també va convocar a tots els ministres de l’oposició i de Condé, amenaçant-los de considerar-los en rebel·lió contra el poder militar si es negaven. França i molts estats com la Xina i els Estats Units han demanat l’alliberament d’Alpha Condé i altres membres del govern.
Coup d’Etat en cours en Guinée Conakry ce matin, mon pays de cœur, toutes mes pensées au peuple et mes amies et famille #Guinee #Conakry pic.twitter.com/twBLsXMkRb
— Farah (@farah_elmne) September 5, 2021
França en particular, una de les principals potències imperialistes de la regió, tem un escenari malià, on la desestabilització del poder ha derivat en un cop militar i el declivi de la influència francesa, en una de les posicions estratègiques centrals de França.
No obstant, l’imperialisme francès, però, té la responsabilitat central en aquesta situació. Tot i la tímida denúncia de les maniobres antidemocràtiques d’Alpha Condé, l’estat francès dóna suport militar, financer i polític a molts altres governs que han utilitzat mètodes similars com, més recentment, Ouattara a Costa d’Ivori.
França també participa activament en l’entrenament de les forces militars dels estats de la regió. Com explica l’associació Survie: "Així mateix, el desembre de 2019, Bruno Baratz, comandant dels Elements francesos al Senegal (la base militar de Dakar), va visitar a Guinea per tal d’’enfortir la cooperació militar entre Guinea i França en diversos camps, en particular, en el suport brindat al grup de les Forces Especials", grup encapçalat específicament per Doumbouya, tinent coronel al front de l’actual cop.
La situació és particularment greu per a la població guineana. En part el cop sembla haver estat acollit amb satisfacció després d’una sèrie de mobilitzacions contra el règim, la crisi i l’intent d’una reelecció d’Alpha Condé, que vénen des de 2019. Manifestacions a les quals el govern va respondre emmordassant a la premsa i reprimint sagnantment la protesta. No obstant, lluny de constituir una resposta als problemes plantejats per la població, es tracta d’un nou gir autoritari que corre el risc de ser implementat per l’exèrcit i el Grup de forces especials al poder, tot i que els interessos d’aquest últim són encara poc coneguts i podrien estar vinculats el cop d’Estat perpetrat a principis d’aquest any a Mali.
El cop d’Estat també és un element de desestabilització dels interessos imperialistes a la regió. Guinea és la principal reserva de bauxita del món, mineral necessari per a la producció d’alumini. Països com els Estats Units, la Xina, Alemanya i França són els principals importadors. França organitza particularment a través de les seves xarxes diplomàtiques i econòmiques el robatori de milions de tones de recursos cada any en favor dels milionaris francesos com Xavier Niel o Anne Lauvergeon, encara Guinea segueix sent un dels països on la pobresa més afecta la població.
No obstant, després del cop, el preu de l’alumini ha experimentat un gran salt en el mercat de valors, el més alt des de 2010. La desestabilització del país podria així posar en perill els interessos de grans empreses com Rio Tinto i el gegant nord-americà Alcoa al comprometre la producció d’un recurs industrial essencial.
Qualsevol que sigui l’escenari polític que seguirà a la presa de poder pels militars, és part d’una desestabilització general d’una regió d’influència essencial per a França.
Davant aquest cop d’Estat que no aportarà cap solució als problemes de la població guineana, cal reforçar la solidaritat internacionalista amb els treballadors i la joventut de Guinea i afirmar el rebuig de qualsevol ingerència estrangera, en particular de l’imperialisme francès.
