Durant el primer intent de requisar la refineria de Fos-sud-Mer, els treballadors petroliers van fer retrocedir a la policia que arribava amb l’ordre del Govern.
Malgrat haver evitat la moció de censura parlamentària per molt pocs vots l’últim dilluns, Macron va quedar extremadament afeblit després d’anunciar que passaria la impopular reforma de pensions mitjançant un decret (conegut com a article 49:3 de la Constitució). La forma en què el Govern va donar resposta a aquesta feblesa evident, i reflectida en les enquestes, va ser una major i més brutal repressió sobre les mobilitzacions i els vaguistes.
Cadascuna de les mobilitzacions espontànies que vam veure les últimes nits a París i les principals ciutats de país van ser atacades per la policia antidisturbis i van acabar amb centenars de manifestants empresonats.
No obstant això, el Govern de Macron apunta a una política encara més dura i té a veure amb el seu objectiu d’eliminar les vagues que s’han estès en tot el país, s’han tornat renovables (per temps indeterminat) i afecten sectors estratègics de la producció com les refineries (amb la més important del país, la de Normandia, bloquejada i paralitzada), el transport, centrals nuclears i energètiques, ports, recol·lectors de residus, entre altres.
L’arma que utilitza Macron per a això són les requisicions, una eina que permet a l’Estat actuar, mitjançant la policia, obligant els vaguistes a tornar als seus llocs de treball sota amenaça de ser multats o empresonats.
Això ho vam veure fa només dos dies en la refineria de Fos, on centenars de treballadors van fer retrocedir a la policia que els volia anar a requisar, encara que finalment van aconseguir fer-ho hores més tard.
🔴 #Francia | Trabajadores petroleros hacen retroceder a la Policía antidisturbios en el depósito de Fos-sur-Mer.
El Gobierno quiere forzar la reapertura de refinerías y depósitos con represión. Los trabajadores lo enfrentan.
📽️ @ColeStangler pic.twitter.com/wGcqN9UeUi— Juan Andrés Gallardo (@juanagallardo1) March 21, 2023
Es va tornar a veure aquest dimecres a la nit en la refineria de Normandia, la més gran del país. No obstant això, en aquesta última oportunitat els vaguistes van actuar de pressa i van posar en funcionament una xarxa de solidaritat activa que va fer que centenars de vaguistes d’altres fàbriques, dipòsits, ports i refineries anessin a donar suport al piquet per a resistir l’avanç policial. Aquesta vegada, els treballadors van tenir èxit.
Macron intenta quebrar la huelga en el petroleo!!
La respuesta de los trabajadores de El Havre no se hace esperar, cientos de estos esperan a la gendarmeria en la refinería Total de Normandia en la noche francesa. No pasaran!!! pic.twitter.com/ift8zg33xc— Juan Chingo (@JuanChingoFT) March 22, 2023
En què consisteix la requisició?
En concret, el procés de requisició ataca directament al dret de vaga dels treballadors. Permet forçar a una part dels vaguistes a tornar al treball per a impedir un bloqueig de l’economia. És a dir, imposar serveis mínims obligatoris.
La requisició, i el seu règim penal, preveu penes de presó de sis mesos i multes de 10.000 euros, convertint-se en una arma al servei del Govern i els empresaris per a desgastar i dividir als vaguistes al requisicionar-los de manera individual mitjançant la policia.
Diverses disposicions legals poden usar-se per a iniciar aquest procediment. D’una banda, l’article L.2211 del Codi de Defensa francès, que dona competències al govern per a ordenar en Consell de Ministres la requisició de vaguistes. D’altra banda, a través de l’article L.2215-1 del Codi general de les col·lectivitats territorials, que dóna competències al prefecte per a "requisicionar al nombre essencial de treballadors en vaga d’una empresa privada l’activitat de la qual sigui d’una importància particular per al manteniment de l’economia, la satisfacció de necessitats essencials de la població o el funcionament dels serveis públics". Aquest article, que forma part de la llei del 18 de març de 2003 anomenada "llei per a la seguretat interior", permet també al prefecte contrarestar els efectes d’una vaga si aquesta comporta –o potencialment el podria generar- "un perill contra l’ordre, la salubritat, la tranquil·litat o la seguretat pública".
No és la primera vegada que s’utilitza sinó que té llarga data. Creada per la llei de l’11 de juliol 1938 relativa a "l’organització general de la nació en temps de guerra", estava pensada inicialment per a treballadors "d’administracions i serveis públics (...), establiments i serveis fonamentals per a l’interès de la nació". La llei del 28 de febrer 1950 que estableix la requisició per a períodes de pau respon a "el desig dels governs de la postguerra de disposar d’una eina jurídica per a trencar les vagues" mentre aquestes últimes són al mateix temps constitucionalitzades. D’aquesta manera, la llei va donar lloc, entre altres a "la requisició del personal de fàbriques de coc en 1948; empleats del gas i l’electricitat en 1950; ferroviaris en 1953; funcionaris de l’administració penal en 1957; empleats de la SNFC (ferroviaris) en 1959; conductors de la RATP (busos) i empleats de Air France en 1960 (...)".
Més recentment es va emprar contra els petroliers en 2010, contra els ferroviaris en 2018 i novament contra els treballadors de les refineries l’any passat.
Es tracta d’una arma jurídica al servei de l’Estat i els empresaris d’un caràcter repressiu que fins va ser denunciada per la OIT en un informe del 17 de novembre de 2011 per la brutal requisició de petroliers i la política repressiva de l’Estat francès.
Els vaguistes resisteixen
No obstant això, l’actual moviment de lluita és diferent. Malgrat l’immobilisme de les direccions sindicals agrupades en la Intersindical (CFDT i CGT), des de la base i en les diferents regions els treballadors i activistes sindicals s’organitzen porten endavant mobilitzacions, bloquejos i vagues.
L’última setmana es va veure una important radicalització de les accions, i aquest mateix dijous es viu una jornada clau com a part de la vaga nacional contra la reforma de jubilacions de Macron.
Et pot interessar: [DIRECTE] Vagues, piquets i manifestacions massives: una jornada decisiva contra Macron
Fins ara Macron va poder requisar als treballadors de la refineria de Fos-sud-Mer, però no sense un alt cost, amb imatges que van recórrer el país i el món de centenars de treballadors fent fora a la policia que els anava a obligar a tornar als seus llocs de treball.
En la nit d’aquest dimecres, a penes es va anunciar la requisició de la refineria de Normandia, centenars de treballadors de diferents sectors van acudir a les portes a solidaritzar-se amb els treballadors i resistir junts qualsevol intent d’avanç de la policia. Malgrat la política de la CGT nacional, la secció local de la CGT - Normandia va emetre un comunicat cridant a tots a defensar la refineria contra l’atac del Govern. I aquesta va ser una primera victòria, almenys ara com ara.
El Govern tampoc va poder doblegar als recol·lectors de residus de París, en vaga des de principis de març. Malgrat l’anunci de la requisició, que va ser exigit també per la figura de l’extrema dreta Marine Le Pen, els recol·lectors compten amb la solidaritat d’amplis sectors. Estudiants, jubilats, treballadors ferroviaris i de l’energia, participen dels piquets dels recol·lectors per a evitar que la policia trenqui la seva vaga.
Amb l’objectiu d’enfrontar la repressió, estendre la vaga i coordinar les lluites es va reunir per tercera vegada aquest dimarts a París la Xarxa per la Vaga General, amb la participació de centenars d’activistes sindicals de sectors estratègics, molts dels quals estan enfrontant aquestes requisicions. L’objectiu d’aquesta Xarxa, que va començar com una organització per a proposar una política alternativa a la de les direccions sindicals agrupades en la Intersindical, va anar avançant a definir l’extensió de la vaga, de les demandes, de la defensa davant la repressió i de la coordinació intersectorial.
Com assenyalava en la reunió Anasse Kazib, treballador ferroviari en l’estació Paris Nord i militant de Revolution Permanent, davant la política impotent i traïdora de les direccions sindicals "hem de començar a preparar-nos per a construir aquesta Xarxa per la Vaga General, amb comitès d’acció a tot arreu, en tot el país. Hem d’apuntar a construir una veritable coordinació intersectorial, que organitzi a tots els sectors en vaga, amb una organització que realment vulgui barallar fins al final!".
