×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Quan l’ecologisme es transforma en un eslògan buit

Tenim el govern “ecologista” d’Aragonès que vol més tràfic aeri i l’Ajuntament d’Ada Colau que fa ecologisme només contra els cotxes. I la Unió Europea sempre ens toca el crostó pels nivells de contaminació de Barcelona.

Guillermo Ferrari

diumenge 12 de desembre de 2021
Facebook Twitter

Fa molts anys que Ada Colau, té un discurs “molt preocupat” per com les males condiciones ecològiques afecten a les persones que habiten la ciutat de Barcelona i les rodalies. En moltes ocasions esmenta els milers de persones que moren cada any per malalties vinculades a la qualitat de l’aire. La lògica que plantegen els Comuns i els Socialistes és que si es redueix la circulació dels cotxes més antics baixaren significativament les emissions de gasos contaminants a la capital catalana.

Des del setembre de 2020 que està activa l’anomenada Zona de Baixes Emissions (ZBE) a la ciutat comtal. Recentment l’Agència de Salut Pública de Barcelona va fer una avaluació dels gasos contaminants a partir de la implantació de la ZBE i va concloure que la contaminació no ha havia variat gaire. Precisament per això s’ampliarà les restriccions de circulació als vehicles amb etiqueta “C” el proper any. Però, si es redueix dràsticament la quantitat de cotxes contaminants, i la contaminació només baixa una mica; es podria concloure que no són els cotxes els principals contaminadors.

Des de fa pocs mesos ens hem assabentat de l’existència d’un govern ecologista liderat per en Pere Aragonès. Un govern que sembla oposar-se al desastre ecològic d’ampliar l’aeroport de El Prat sobre la zona de La Ricarda, però que vol acollir més vols contaminants basat en l’ampliació del turisme de borratxera i en la precarietat i les nòmines miserables dels treballadors vinculats a aquest sector econòmic.

El que tenen en comú el govern de la Generalitat d’ERC i JxCat amb l’Ajuntament de Barcelona de Colau i els socialistes, és que fan servir un discurs ecologista per afavorir als empresaris i un sector reduït i benestant de la societat mentre la crisi la continuem pagant els treballadors precaris, en una situació laboral molt inestable.

Els gasos més contaminants

D’acord amb els estudis que ha fet fins ara l’Agència de Salut Pública de Barcelona i altres institucions hi ha una dotzena de gasos molt perillosos i que causen diferents malalties, en especial les respiratòries. La Comissió europea de Brussel·les i l’OMS analitzen centralment el diòxid de nitrogen (NO₂) i les partícules PM10 i l’ozó (O3). Però també hi ha d’altres gasos i elements altament contaminants com són el SO2 (diòxid de sofre), el NH3 (amoníac) o les PM 2.5 (partícules en suspensió de 2,5 micres). L’òxid de nitrogen es considera el tercer gas més contribuent en l’escalfament global (per darrere del CO2 i el metà).

Més enllà dels discursos buits dels governs (el “bla, bla, bla” que denuncia Greta Thunberg), la qualitat de l’aire és un assumpte preocupant (al menys per a amplis sectors de la societat). I per això l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha reduït els límits màxims de 40 micrograms per metro cúbic de NO2 a 10. D’acord amb la literatura científica dels últims anys aquest límit és més adient per tenir un equilibri entre la salut pública i el funcionament quotidià de la societat.

Et pot interessar: Ecologia i Marxisme: I si el canvi climàtic genera revolucions?

Barcelona i Mollet del Vallès conjuntament amb Madrid es troben dins del grup de les 10 ciutats espanyoles més contaminades. L’Estat espanyol és contínuament denunciat per la Comissió europea al superar en moltes ocasions els límits d’emissió d’aquests gasos.

El transport representa el 40% de l’energia consumida a tot l’Estat, genera un 25% dels gasos d’efecte hivernacle i el 40% de les emissions de òxid de nitrogen. Segons la Unió Europea els turismes i furgonetes produeixen el 15% de les emissions de CO2 i els camions, autobusos i autocars al voltant del 5%.

I si mesurem el que cada mitjà de transport contamina per persona i kilòmetre tenim que el transport menys contaminant és el tren, ja que només produeix 14 grams de CO2. L’autobús gairebé quintuplica aquesta xifra arribant a 68 grams i un cotxe arriba a produir-ne 104. Però la palma no se l’emporta l’avió que contamina 285 grams, una barbaritat. Sinó que ho fan els creuers que contaminen mil vegades més que un tren i produeixen més de 200.000 litres d’aigües residuals setmanals.

L’Aeroport d’El Prat i la contaminació dels avions

Al llarg de l’estiu s’ha estat discutint sobre els perills ecològics que provocarà el projecte d’ampliació proposat per AENA i el govern central. Però aquesta discussió sembla que deixa de banda l’enorme contaminació que provoquen els vols i els grans aeroports. Els empresaris, amb Foment al capdavall, volen ampliar l’aeroport de El Prat pensant en les seves butxaques. A ells no els importen les conseqüències de contaminació i el desastre ecològic que ja està fent l’enorme trànsit d’avions.

Et pot interessar: El capitalisme i els seus governs destrueixen el planeta, destruïm el capitalisme!

El Govern central vol utilitzar aquesta ampliació com una forma de comprar a Esquerra Republicana i que aquesta així tracti de desviar la voluntat d’autodeterminació del poble català. Esquerra Republicana, al millor estil de Jordi Pujol i Artur Mas, busca afavorir al gran empresariat igual que Junts per Catalunya. Busca la gestió de l’Aeroport “Tarradellas” amb més precarietat, contaminació i diners pels rics, però sense tocar La Ricarda (a diferència del seu soci de govern, Junts per Catalunya).

Pere Aragonès vol preservar l’espai de la Ricarda i tot l’entorn del desastre que proposa AENA. Però també és un desastre duplicar la quantitat de passatgers ja que l’avió és un dels transports més contaminants (moltíssim més que un cotxe particular). I de la contaminació sonora als municipis propers no en diuen res. L’Ajuntament de Barcelona es troba dividit: els comuns s’hi oposen i els socialistes hi donen suport.

AENA informa que durant 2018 han hagut 2,1 milions de vols a tot l’estat; i a l’aeroport de Barcelona, abans de la pandèmia, operaven mil vols diaris. Al juny d’enguany les operacions arribaven a 400 amb la tornada a operar amb la Terminal 2 i amb l’expectativa de recuperar ràpidament el terreny perdut i ampliar-lo. Segons AENA, la contaminació aèria per passatger i kilòmetre és de 285 grams de CO2.

Així és el govern ecològic de la Generalitat. Junts carregant-se La Ricarda i Esquerra duplicant la quantitat d’avions.

La contaminació de Barcelona

El mes de novembre de l’any passat, els nivells de contaminació de NO2, diòxid de nitrogen, i de les partícules Tn10, les més grans, s’han situat per sobre dels màxims de referència de la UE i de l’OMS i han superat els nivells del mateix mes de 2019. Aquest fet s’ha produït malgrat que l’augment de trànsit encara continua per sota dels nivells habituals en un 15% menys.

L’Agència de salut de Barcelona ha fet l’“Informe de qualitat de l’aire de Barcelona, 2020” comparant l’evolució de 2020 en diferents períodes d’aquell any. Com a resultat del confinament i les diferents mesures restrictives s’ha reduït dràsticament la contaminació, però com es pot veure al seu gràfic, en la mesura en què s’anava recuperant l’activitat, també es recuperaven els nivells previs de contaminació. I hem de tenir en compte que el mes de setembre havia començat les restriccions de circulació de la Zona de Baixes Emissions. L’informe conclou que la caiguda de la contaminació ha estat mínima durant el període en que van ser efectives les restriccions.

També s’ha de reduir dràsticament el transport aeri i marítim que són els transports més contaminants.

Cal fer observar que a més la zona de baixes emissions (ZBE), que havia estat suspesa fins a setembre, ha estat en ple funcionament els mesos següents, i per tant si tot el que ens explicava l’Ajuntament era cert, l’eliminació dels cotxes més vells hauria d’haver-se notat produint una reducció de l’impacte de les emissions de gasos sobre l’atmosfera de Barcelona.

En síntesi, si es vol reduir la contaminació de Barcelona i la seva àrea metropolitana no només es qüestió de restringir el trànsit de turismes. També s’ha de reduir dràsticament el transport aeri i marítim que són els transports més contaminants. A més s’ha de fer una forta inversió en transport públic: el servei de tren de rodalia; els autobusos i els metros. Serveis claus per poder entrar a la ciutat i moure’s dins.

Al mateix temps, Colau no ha fet res per transformar en elèctrics els autobusos urbans que continuen utilitzant combustible fòssil i contaminant l’atmosfera durant moltes hores al llarg de la jornada. Unir el tranvía per la Diagonal, és una inversió milionària però que no té utilitat pels centenars de milers que cada dia entren a la ciutat des de les sis del matí.

No a l’ecologisme per a rics

Però tota aquesta política d’acabar amb el transport privat de persones, és a dir, amb turismes particulars, no va acompanyada de cap inversió en transport públic que permeti el trasllat de persones. En aquests anys d’ajuntament “del canvi”, els lloguers s’han disparat i els joves no podern pagar; els empresaris i les administracions subcontracten amb salaris baixos i temporalment als joves i dones; no es pot entrar a la ciutat amb cotxes vells i els transport públic s’està caient a trossos: tota una política per fotre fora de la ciutat als sectors més castigats per la crisi i els governs.

Una política que no només és responsabilitat de l’Ajuntament de Barcelona i de l’àrea metropolitana. Sinó també de la Generalitat catalana i del govern central. La llei de lloguer de la Generalitat ha estat anul·lada per la “justícia” ja que invaeix competències de l’Estat. Però el govern central només ara està fent-ne una. Encara que té moltíssims més límits que la modera llei que ERC i JxCat ja havien dissenyat prèviament.

Cal una forta inversió en transport públic si es vol reduir el transport privat i beneficiar als treballadors

I els acords i desacords entre el governs autonòmic i central respecte de l’Aeroport de El Prat no tenen en compte l’enorme grau de contaminació de la ciutat. Sí que hi ha una important diferència respecte si es toca o no La Ricarda, però cap dels dos governs es preocupa per la gran contaminació procedent dels avions. I tampoc és causa de preocupació la terrible contaminació que fan els creuers que arriben al port barceloní.

Això és un "ecologisme" que no es preocupa del medi ambient. Tant el PSOE i Unidas Podemos, com Esquerra Republicana i Junts per Catalunya només es preocupen pels guanys dels grans empresaris. De la mateixa forma que ho fan els Comuns i el PSC a l’ajuntament de Barcelona. Aquesta suposada "esquerra" governa per a l’Ibex35.

Precisament per això diem que els discursos “ecològics” dels Comuns, dels socialistes i d’Esquerra Republicana, com a màxim són paraules amb les quals busquen guanyar electoralment la “batalla cultural” contra la dreta extrema del PP i Ciutadans i l’extrema dreta de Vox. L’esquerra parlamentària s’emplena la boca d’ecologia (una ecologia buida i per a rics) i altres drets com un intent de diferenciar-se de la dreta. Ja que en relació a les mesures econòmiques no es diferencia gaire.

La política ecològica de l’Ajuntament de Barcelona afavoreix el transport privat dels sectors més enriquits que poden renovar els seus cotxes i comprar-ne nous i elèctrics. La inacció respecte dels preus de lloguers beneficia als grans tenidors d’habitatges mentre expulsa de la ciutat als sectors més empobrits. La política ecològica del govern de la Generalitat afavoreix l’economia turística de baix cost, el famós turisme de borratxera, amb els llocs de feina mal pagats i precaris. El poder beneficia als grans lobbies turístics, empresaris de l’hostaleria, cadenes d’hotels i restaurants, del sector de l’oci, etc. en detriment d’amplis sectors de la població.

Una política ecològica real a favor dels treballadors

Més enllà dels falsos discursos ecològics dels Comuns-Socialistes i de l’Esquerra Republicana i la dreta negacionista, el problema ecològic continua existint i necessita una solució el més ràpida possible. Una solució que contempli dins de l’ecologia als essers humans, en especial al sector més castigat per aquest sistema: els treballadors joves i les dones treballadores.

a) Reduir les emissions de gasos: Cap a una ciutat sense cotxes i molt més transport públic

Per millorar significativament la situació ecològica de les ciutats catalanes i les diferents àrees d’influència cal limitar l’ús de transport privat. En relació a això, sí que té raó Ada Colau. Però si fem això sense una inversió extraordinària de molts milions d’euros en transport públic, serà impossible. De res serveix posar multes i imposar restriccions. Cap mesura administrativa pot aturar les necessitats de trasllat de milers i milers de persones. I molt menys castigar sectors que estan patint la crisi i la Covid.

Cal fer un pla de transport general que contempli la realitat de trasllat de les persones que entren i surten de la ciutat. Per això, el protagonisme ha de ser dels treballadors del sector que dia a dia veuen el trànsit de persones. També cal crear comissions d’usuaris i de treballadors que puguin expressar les necessitats de mobilitat. Els polítics fa anys que es mouen en cotxe oficial i només pensen en els negocis dels grans empresaris (i en nosaltres el dia en que es vota).

Només una fortíssima expansió de la inversió en transport públic permetrà reduir dràsticament l’ús del transport privat que és més car i contamina més

Només una fortíssima expansió de la inversió en transport públic permetrà reduir dràsticament l’ús del transport privat que és més car i contamina més. I així sí que serà possible fer una ciutat més amable amb les persones, transformant els carrers en espais per als vianants. En lloc d’invertir 1.700 milions d’euros en l’aeroport com diuen el govern central i Junts per Catalunya, cal invertir-los en el transport de rodalies (tren, busos, metro) per reduir la freqüència de pas i ampliar les rutes. Reemplaçar els viatges de cabotatge en avió per viatges de tren és clau.

b) L’alça dels preus de lloguer i la mobilitat

Un altres aspecte important són els preus de lloguers que, a la ciutat de Barcelona i les rodalies, s’han disparat. Aquest problema també té relació amb la mobilitat, ja que milers de persones han hagut de traslladar-se fora de la ciutat per poder pagar l’habitatge. Els preus de l’habitatge han pujat una barbaritat per la forta especulació dels grans tenidors com són la banca, l’església i els fons voltors.

S’arriba més ràpid a Barcelona des de Madrid en avió que des del Maresme en tren

Cal expropiar sense indemnització als grans tenidors d’habitatge (banca, fons voltors, Església, etc.). Aquestes empreses guanyen milers de milions d’euros amb lloguers caríssims adreçats als turistes i expulsen dels barris a milers de treballadors i treballadores. I amb tots aquests pisos fer un parc públic de lloguer de pisos amb preus populars. Això permetrà evitar l’expulsió del jovent i moltes famílies treballadores fora de la ciutat i els viatges llarguíssims que han de fer cada dia per entrar i sortir a treballar a la gran ciutat.

c) Acabar amb el treball precari, en especial el juvenil.

Totes aquestes mesures de fer una ciutat amb una bona relació amb l’entorn només serveix perquè tots els humans que hi vivim puguem fer-ho en una bona situació econòmica i social. De què serveix tenir un bon aire, si no podem resoldre les necessitats bàsiques? Serviria només de cara als grans empresaris que poden oferir als turistes una ciutat saludable i per poder fer els seus negocis. I això ho fan pagant salaris de misèria i fent contractes precaris, per dies i hores.

No volem conservar el medi ambient al cost d’expulsar de la ciutat a desenes de milers de persones; al cost de que centenars de milers encadenin (quan poden) contractes temporals amb salaris miserables. Viure amb una bona relació entre la nostra acció i la conservació del medi ambient ha de ser una necessitat perquè tothom pugui viure amb les necessitats bàsiques cobertes.

Precisament, per això estem en contra del projecte de ciutat mega turística amb la qual Els Comuns, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, el PSC, i la dreta pensen la ciutat de Barcelona i Catalunya en general. Això són milers de milions pels empresaris i precarietat per la classe treballadora. Com deia, Pablo Castilla: “a reducció de jornada laboral a 30 setmanals per a repartir el treball sense reduir el salari, combatre la precarietat laboral”.

Per resoldre els greus problemes ecològics que les grans empreses i el capitalisme generen, cal defensar els drets de tota la classe treballadora i imposar-los a través de la mobilització social i anticapitalista.


Facebook Twitter
Contra el 155 a l'escola catalana! No acatarem la sentència! Acabem amb deu anys de retallades!

Contra el 155 a l’escola catalana! No acatarem la sentència! Acabem amb deu anys de retallades!

Margarita Robles sabia que estava sent espiada quan negava que s'espiés a l'independentisme

Margarita Robles sabia que estava sent espiada quan negava que s’espiés a l’independentisme

El govern justifica l'espionatge a l'independentisme: "Què ha de fer un Estat quan algú declara la independència?”

El govern justifica l’espionatge a l’independentisme: "Què ha de fer un Estat quan algú declara la independència?”

L'espionatge i el clavegueram de l'Estat no desapareixen amb peticions de cessaments ni restriccions institucionals

L’espionatge i el clavegueram de l’Estat no desapareixen amb peticions de cessaments ni restriccions institucionals

 L'IPC es modera a l'abril però segueix en nivells històrics

L’IPC es modera a l’abril però segueix en nivells històrics

Espionatge a l'independentisme: el govern només desclassificaria els informes del CNI davant un jutge

Espionatge a l’independentisme: el govern només desclassificaria els informes del CNI davant un jutge

Cau la directora del CNI, però la substitueix la segona de Margarita Robles

Cau la directora del CNI, però la substitueix la segona de Margarita Robles

Secrets d'Estat: alguns dels casos destapats més escandalosos

Secrets d’Estat: alguns dels casos destapats més escandalosos