En un tuit en anglès, el President Puigdemont saluda a Israel al complir “el 70 aniversari de la seva independència”. I, destaca en el mateix que la seva “… lluita contra l’adversitat i el seu esperit de autosacrifici ha guanyat el respecte de Catalunya”.
Congratulations Israel on the 70th anniversary of your Independence. Your struggle against adversity and your spirit of self-sacrifice has gained our respect in Catalonia #yomhaatzmaut
— Carles Puigdemont 🎗 (@KRLS) 19 de abril de 2018
En primer lloc, s’equivoca en parlar en nom de Catalunya. Israel pot ser que s’hagi guanyat el respecte d’ell i del seu partit que sempre han recolzat al sionisme. Però això no és Catalunya. Durant dècades el PDeCAT, l’antiga Convergència, han actuat al Principat com si fós el seu propi mas. Prova d’això són els casos de finançament del 3%, de la fortuna del “res honorable” Jordi Pujol, del saqueig al Palau de la música, etc.
En segon lloc, no es pot parlar d’ “independència” d’Israel sinó d’ocupació il·legal de Palestina. El procés de creació de l’Estat d’Israel comença amb l’ocupació anglesa de Palestina. Després de la primera guerra mundial l’imperi britànic va anar constituint colònies sionistes i la Lliga de les Nacions (anterior a l’ONU) li va donar cobertura legal en declarar-ho com a protectorat.
El sionisme i l’imperialisme anglès finalment van haver de derrotar a sang i foc la rebel·lió àrab palestina que es va donar entre 1936 i 1939, per finalment poder proclamar 9 anys després el seu Estat racista. Un estat en el qual és legal la tortura, els palestins no poden comprar un immoble, etc. L’ONU l’any 1947 aprova la partició de Palestina cedint el 52% d’aquests territoris al sionisme.
I, finalment, la dominació sionista sobre Palestina s’ha sostingut sobre la base d’un fort domini militar finançat per EUA i les potències imperialistes. Van aixecar un mur per tancar al poble Palestí dins d’una presó a l’aire lliure anomenades Franja de Gaza i Cisjordània. Van ampliar il·limitadament les colònies sionistes controlant fins i tot les poblacions d’aquesta enorme presó. Clarament un “estat independent, no racista i social”, no?
El clan del 3% i l’Estat d’Israel
Les posicionis pro sionistes de Carles Puigdemont es troben fortament arrelades a l’orientació de Jordi Pujol i l’antiga Convergència. És a dir, no són flor d’un sol dia. Jordi Pujol ha reconegut públicament en diverses ocasions que el sionisme i la constitució de l’estat d’Israel han estat fonamentals per a la formació del seu ideari i la política de Convergència.
No solament coincideix en molts aspectes ideològics, sinó que també ha estat i és un ferm defensor de l’Estat d’Israel. Tant és així que va prologar el llibre Jordi Pujol i els jueus. Construir la terra promesa dient "Puc entendre que s’aixequi el mur que aïlla Israel del territori palestí, però no puc entendre, ni acceptar, la política sistemàtica d’assentaments jueus en territori àrab". Més assentaments, no, però el mur, sí.
Artur Mas, al capdavant de Convergència, seguia la mateixa línia. “Com a Israel, a Catalunya també hi ha un poble determinat a ser lliure”, va declarar en rebre un premi de la Associació Catalana d’Amics d’Israel (ACAI) i de la Comunitat Israelita de Barcelona amb motiu del Yom Ha’atzmaut (festivitat de la “independència” d’Israel). Però també Puigdemont era part d’aquest corifeu, qui havia afirmat “Veiem a Israel un projecte nacional i cultural molt semblat al nostre”.
L’esquerra independentista reacciona contra Puigdemont
El tuit de Puigdemont ha estat respost ràpidament per sectors de l’esquerra independentista. Des del compte oficial de la CUP s’ha contestat, també en anglès, criticant al President.
We do not respect the way how Israel has occupied, violated and killed Palestinian people. We’ll never accept any apartheid or colonialist State. It is a shame to congratulate this racist, zionist and killer State of Israel. It must be condemned and sanctioned
We do not respect the way how Israel has occupied, violated and killed Palestinian people. We'll never accept any apartheid or colonialist State. It is a shame to congratulate this racist, zionist and killer State of Israel. It must be condemned and sanctioned
— CUP Països Catalans (@cupnacional) 19 de abril de 2018
El comunicat diu “Nosaltres no respectem la forma en què Israel va ocupar, va violar i va matar al poble palestí. Mai acceptarem un apartheid o estat colonialista. És una llàstima felicitar al sionista i racista Estat d’Israel. Ha de ser condemnat i sancionat”. També, una important organització de la CUP ha respost, Endavant OSAN.
70 years since #Naqba started. Palestinian people talk about on-going-Naqba, which means more than 70 years killing people, expelling them from their houses and implementing a racist society, including an illegal wall. It's a criminal apartheid regime committing a genocide. #BDS
— Endavant OSAN (@Endavant_OSAN) 19 de abril de 2018
Aquesta és una traducció de la denúncia d’ Endavant “70 anys des que es va iniciar el Naqba (1). El poble palestí parla del Naqba, el qual va significar 70 anys d’assassinats, expulsions de les seves cases i la implementació d’un estat racista, incloent un mur il·legal. És un règim criminal cometent un genocidi.”
Aquelles persones que lluitem pels drets democràtics i socials dels pobles i dels treballadors no podem estar més d’acord en la denúncia contra Carles Puigdemont. No és possible, sota cap punt de vista, defensar a l’Estat d’Israel com a exemple del que cal fer.
En primer lloc, perquè no volem que un poble oprimeixi a un altre. La regió viu en un conflicte permanent, perquè la resistència del poble palestí als seus opressors no cessa. I, els moments de “pau” es deuen al fet que l’ocupació-repressió funciona brutalment. Prova d’això és el mur i la creixent ampliació de colònies invasives sionistes.
A més, de cap manera es pot pretendre la creació d’un estat militar, armat i finançat per EUA i les potències europees, com a forma de república. Nosaltres, no; Puigdemont, Artur Mas, Jordi Pujol i el PDeCAT, sí. Aquest model de república no el volem ni a Catalunya ni qualsevol altre país.
La República imperialista de Puigdemont
La política de Puigdemont i companyia en relació a l’Estat d’Israel no és casual. És un exemple més de la seva estratègia burgesa. Encara que Convergència es vesteixi de PDeCAT, Convergència queda. Els representants de les grans empreses catalanes defensen l’interès d’aquestes. Exemple d’això han estat els pressupostos “socials” que van implementar el PDeCAT i ERC l’any passat, amb el suport de la CUP.
La burgesia catalana vol preservar els seus negocis. I també té les seves baralles amb Madrid perquè ha perdut una part substancial del pastís espanyol. No obstant això, no vol independència alguna com s’ha vist a la “no declaració” del 10O i el 27O i en la fugida d’empreses quan la mobilització social amenaçava en passar per sobre de Puigdemont i Junqueras.
I, en cas que es donés una República catalana, la burgesia catalana la voldria solament com a part de la defensa i ampliació dels seus negocis. En síntesi, la burgesia catalana sempre lliga el règim polític a la realització dels seus interessos com a classe. Exemple d’això és la “Llei de Transitorietat” aprovada en el llunyà 6-7/9 per JxSí i la CUP. Una llei que garantia la continuïtat jurídica perquè les grans empreses puguin seguir guanyant milers de milions mentre l’atur segueix en dues xifres.
La classe treballadora, el poble copejat per les retallades i la crisi, l’esquerra anticapitalista i combativa també han d’unir la lluita democràtica contra el règim polític amb els interessos socials propis (com acabar amb l’atur, el nimileurisme, la precarietat, garantir l’habitatge, etc.). Una república burgesa no solament serà perpetuar el patiment actual, sinó que serà cada vegada més blindada, més repressiva. Ja es veu amb la reacció de l’Estat espanyol.
Per això és vital que la CUP trenqui definitivament amb JxCat i ERC i amb els anys de “mà estesa” als representants de la burgesia catalana. Per eixamplar la base social és clau aquesta ruptura. Els treballadors difícilment lluitaran per una república liderada per la burgesia catalana. La coneixen bé de les retallades socials, de l’atur i de la precarietat laboral.
Solament si la CUP trenqués amb Puigdemont-*Junqueras aixecant un programa concret per resoldre els greus problemes socials podria començar a entusiasmar als treballadors en aquesta batalla decisiva. Un programa que plantegi el repartiment de les hores de treball entre tots els que puguin treballar, sense reducció salarial i a càrrec dels milionaris guanys de les empreses. L’expropiació de la banca i totes les seves propietats per crear un parquet públic d’habitatges en lloguer social. L’augment del salari mínim. L’expropiació sense indemnització d’aquelles empreses que vulguin marxar. I, moltes mesures més per acabar d’expropiar als expropiadors.
Un programa així ha de ser impulsat per la classe obrera de Catalunya i tot l’Estat espanyol per acabar amb el Règim del 78 que és, al cap i a la fi, el màxim responsable de la situació actual i el gran sostenidor de tots els sectors burgesos de l’Estat. Per sumar als treballadors i als pobles de tot l’Estat també és necessari plantejar com a nord la creació d’una federació de repúbliques dels treballadors i els pobles de tota la península. És un camí llarg, però no hi ha dreceres. L’alternativa que ens ofereix Puigdemont és el “Estat d’Israel”.
(1) Naqba significa catàstrofe. És el nom que el poble palestí dóna a l’ocupació soferta per l’exèrcit anglès i sionista i la posterior expulsió massiva de palestins de les seves cases per ser ocupades per sionistes
