Política Estat espanyol

RACISME INSTITUCIONAL

Protestes de migrants a Canàries contres les polítiques racistes del govern “progressista”

La situació de les i els migrants a Canàries està mostrant la continuïtat en el de les polítiques xenòfobes i racistes que ja realitzés el PP, però ara dirigides per part del “Govern més progressista de la història”.

Juan Carlos Arias

Madrid | @as_juancarlos

dimecres 10 de febrer| edici� del dia

A més del manteniment i extensió dels CIE, les lleis racistes antiimmigració, les devolucions en calent i les deportacions sense garanties, l’actuació a Canàries, enfront de la seva primera crisi migratòria, pot qualificar-se d’un atemptat als drets humans més elementals dels migrants. Mentrestant, Unidas Podemos des del Govern mira per a un altre costat i avala aquestes polítiques.

La situació en l’arxipèlag canari és bastant explosiva per a les i els milers de migrants, i amb raó, respecte a les condicions en què romanen actualment, malgrat haver transcorregut diversos mesos des de la seva arribada, allà per l’estiu. Així, estan augmentant les protestes als hotels i campaments en les quals continuen allotjats, davant la impotència i la frustració en què es troben, i la por a la deportació que podria produir-se en qualsevol moment. Bloquejats a les illes i en condicions d’habitabilitat lamentables, sofrint fred i inundacions en molts casos. Veuen transcórrer el temps sense objecte, van venir a guanyar-se la vida, i el que visibilitzen són enormes manques i dificultats en el seu dia a dia, amb una perspectiva de futur inexistent en les seves condicions actuals. I damunt, sofrint en molts casos actituds i agressions racistes i xenòfobes per sectors reaccionaris de la població canària, que fins i tot s’han manifestat en contra de la seva presència acusant-los, falsament, d’incrementar la delinqüència i els delictes a les illes des de la seva arribada.

Tot això, emparat per un Govern que diu basar les seves polítiques en la idea de “no deixar a ningú enrere”. I les polítiques migratòries del qual sobre el paper, no diguem en el cas d’Unidas Podemos, anaven a anar en contra de les implementades pel PP. Se suposava, entre altres coses, que s’acabaria amb les devolucions en calent, que van ser àmpliament denunciades pel PSOE i Unidas Podemos durant el Govern del PP de Rajoy. A més, l’ús de molts de les i els immigrants per a portar endavant treballs essencials durant la pandèmia de la covid-19, com per exemple les labors en el camp, no han estat reconegudes mitjançant cap mena de regularització mínimament acceptable, com en part si s’ha produït en altres països europeus. Ni tan sols s’estan respectant els drets humans més essencials en relació amb la recepció i el dret a l’asil polític o humanitari efectius, per risc per a la pròpia vida en els seus llocs d’origen de les i els migrants.

És per tot això que durant l’última setmana s’han produït diferents manifestacions, protestes i vagues de fam de les persones migrants. Tractant de desbloquejar la situació i que almenys se’ls permeti desplaçar-se feia la península i fins i tot feia altres països europeus per a poder tirar endavant i tenir perspectives de futur d’algun tipus.

Tancaments en camps de concentració i deportacions

Els macro campaments que s’estan obrint per a acollir a almenys 9.000 migrants, són, en la majoria dels casos, l’avantsala de la deportació. I d’això són perfectament conscients. En conseqüència, s’ha disparat el malestar entre les i els migrants i s’ha incrementat fortament la indignació per la situació en la qual es troben, portant en alguns casos, a actes absolutament desesperats, s’han produït autolesions i intents de suïcidi, davant els quals el “Govern més progressista de la historial” roman cínicament mut, mentre va movent els fils per a deportar i donar una sortida reaccionària, racista i xenòfoba a aquesta situació de milers de migrants.

Un clar exemple de tot això va ser el succeït divendres passat, quan es va obrir la instal·lació de “Les Arrels” que és un dels dos nous campaments situats a l’illa de Tenerife. Aquí va arribar un primer grup d’uns 80 immigrants que va entrar al campament sota un xàfec considerable i el que va rebre va ser unes instal·lacions a 8 graus de temperatura, entre la boira, el fang i l’aigua entrant per les tendes, que eren el seu lloc per a dormir durant la nit. Davant aquesta situació es van negar a baixar de l’autobús, però va intervenir la policia per a reprimir i fer-los baixar. A aquest campament que té capacitat per a 2.400 persones no vol anar cap persona migrant després de veure els vídeos, distribuïts entre les i els propis migrants, amb les condicions en què es troba aquesta instal·lació. Per això, es va deslligar una protesta de diverses desenes d’immigrants en un hotel del sud de l’illa de Gran Canària, en ser anunciat el seu destí cap a aquest nou campament al qual, en bona lògica, no volien anar ni morts. I que a més consideren l’avantsala de la seva deportació.

Una altra de les accions empreses últimament per les i els migrants va ser realitzada el dissabte passat en el Col·legi León, que ha estat reconvertit en centre d’allotjament de persones migrants. Aquí, van anunciar una vaga de fam de 24 hores i van exhibir pancartes amb el lema: “La mort és millor que la devolució”. Es van dirigir al consolat del Marroc perquè s’acceleri la tramitació de la documentació i poder desplaçar-se a la Península i que se’ls protegeixi de les agressions que estan patint. Lamenten les i els migrants que es troben tancats sense saber per quant temps, pitjor que un condemnat a la presó. I mentre els seus familiars, inclosos nens petits o persones malaltes, estan esperant que els arribi diners d’ells.

L’últim, en tota aquesta miríada de successos, va passar aquest mateix dilluns, quan es va inundar amb aigües fecals l’aquarterament Canàries 50, un dels centres condicionats per a acollir persones migrants. Aquest centre que està situat a Las Palmas de Gran Canaria va patir el desbordament de les aigües fecals que van cobrir l’esplanada i arribant a afectar l’interior de les botigues on dormen. El fet va ser difós per les xarxes mitjançant imatges. Aquesta és la segona inundació que patir el campament que allotja a uns 400 marroquins. L’altra inundació va ser divendres passat i van estar acovardint aigua gran part del matí, després de les inundacions sofertes a la nit. A més, denuncien la falta d’aigua calenta.

Les instal·lacions cedides per Defensa són obsoletes i estan molt deteriorades per l’abandó durant molt de temps de les seves instal·lacions, en estar inactives. Les obres realitzades de pressa i corrent, és clar que s’han fet per a cobrir l’expedient, però sense un interès real a atendre degudament les necessitats de les persones migrants.

Dels sis campaments promesos des de desembre per a allotjar a prop de 7.000 migrants, només hi ha tres oberts. Ara es promet l’obertura de la resta per a mediats d’aquest mes.

D’altra banda, els que es troben allotjats als hotels tancats en la pandèmia tan poc estan en la millor de les situacions, malgrat la denúncia falsa i xenòfoba de Vox sobre la utilització de les piscines per part de les persones migrants. És indignant que se’ls posi contra la paret quan es troben aïllats i pràcticament tancats, en un ambient tibant i hostil, en molts casos i sense poder portar una vida activa i normal. A més, que moltes instal·lacions també tenen deficiències i estan sense mitjans suficients per a una vida digna.

La política del Govern “progressista” de Coalició: racisme i xenofòbia

Totes les polítiques desenvolupades pel Govern del PSOE i Unidas Podemos en aquesta crisi migratòria a Canàries emmalalteixen d’evidents trets de racisme i xenofòbia cap a les persones migrants.

Des del manteniment fins a l’1 de desembre- durant 102 dies i en condicions infrahumanes i d’amuntegament- a prop de 3 mil persones en un espai per a 400, en el moll d’Arguineguín a Gran Canàries. Passant per l’intent-fallit en la majoria dels casos a causa del tancament dels aeroports per la pandèmia- de deportar “via exprés” a la quantia més gran possible dels més de 20.000 migrants en total arribats a Canàries durant aquest període. I, tot això, sense atendre el seu possible dret d’asil i sense facilitar una real assistència jurídica. Molts dels advocats d’ofici que els atenien només ho podien fer amb enormes dificultats i a distància dels afectats. I acabant amb la situació actual d’abandó en condicions lamentables, tancats en centres, campaments o hotels a l’espera d’una deportació la més ràpida possible, sense atendre degudament el seu dret d’asil i protecció.

De fet, el Ministeri de l’Interior avui dia manté la seva política de no derivar a la Península a ningú, excepte una mínima part per ser més vulnerables i sol·licitants d’asil que han aconseguit tramitar la seva sol·licitud, a penes 2.168 en tot 2020, i dur a terme el màxim de deportacions possibles. Aquest procés de moment continua molt parat, 80 expulsions al Marroc a la setmana, un vol en breu al Senegal i la idea de reprendre les deportacions a Mauritània.

Davant aquesta situació només cal aixecar una política de defensa dels drets de les i els migrants que passa per la derogació de la llei d’estrangeria, el tancament immediat dels CIE i el dret a la lliure circulació i al treball de les persones immigrants. Perquè, nativa o estrangera, som la mateixa classe obrera!




temes relacionats

Racisme institucional   /    Persecució   /    Migrants   /    Immigrants   /    Racisme   /    Política Estat espanyol

Comentaris

Comentar