La gestió de la Covid-19 que fan els diversos governs capitalistes, òbviament consisteix en defensar els interessos de les grans empreses. La burgesia de cada país privilegia a les seves empreses per sobre la vida de la seva població i al seu país per sobre de la resta de països. La Unió Europea s’ha mostrat com un sac de gats. I hem assistit a carregament que un país confiscava a un altre, la “diplomàcia” de les vacunes i una forta disputa geopolítica.

I ja dins de l’Estat espanyol, les grans empreses també van especular amb les necessitats de la població per poder front al virus. El govern espanyol i els autonòmics van tenir com a principal forma de combatre el virus, deixar la responsabilitat a cadascú del ciutadans. Les ajudes han estat miserables i han arribat tard, els acomiadaments i desnonaments han continuat, els ERTO han estat només per un percentatge del salari, etc. I tot això amb una forta especulació en productes essencials com son les mascaretes, el gel, etc.

L’especulació de la primer onada

Al principi de la pandèmia i va haver una falta generalitzada de mascaretes. Els responsables del govern central callaven en relació a la mascareta o directament deien que no calien utilitzar-les. Ens mentien i ocultaven la veritat, segons ells, perquè no hi havia prou mascaretes per a tothom.

La lluita entre els governs dels diversos països per fer-se amb mascaretes va ser més que agressiva. Ignasi Sayol, president Pimec Logística, explicava que "Ara mateix és la llei de la selva”. I "Això dona molta inseguretat. Es pot importar producte i, després, que el confisquin”.

Jordi Casas, del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona explicava que "un producte que al mercat costava 2 o 3 euros fa uns mesos ara es poden arribar a vendre per 20, 30, 40 o 50 de preu de cost".

Potser us acordeu del gel hidroalcohòlic. Al principi de la pandèmia es creia que els contagis podien produir-se per contacte amb superfícies que contenien el virus. Ara ja se sap que això no és cert. Però en aquells primers mesos ens deien que havíem de rentar tot amb molta cura. El gel hidroalcohòlic, la lleixiu, l’alcohol i el guants eren els grans elements.

La Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC), va denunciar l’aparició de diversos proveïdors “no habituals” que venien tots aquests productes amb preus desorbitats. Aquests “proveïdors” venien els productes amb preus "10, 20 i 30 vegades" superiors als habituals, i a més, no tenien cap homologació o garantia de complir amb la normativa. Però cap govern va investigar a aquests proveïdors.

No podem deixar d’esmentar que gairebé uns 48 milions d’euros van ser regalats a la sanitat privada per la Generalitat. Torra va pagar a la privada 43.000 euros per pacient en UCI, quan el cost real no superava els 30 mil euros. Mai han estat tan cars els “serveis” prestats per la sanitat privada. No hi havia diners per comprar mascaretes i gel, però si que n’hi havia per alimentar les butxaques dels lobbies privats de la sanitat.

Els testos d’antígens i l’especulació de la sisena onada

Els testos d’antígens son una forma per saber si una persona, efectivament, està contagiada de Covid-19. No obstant, aquests testos fallen molt. Al menys tres de cada deu testos donen resultats erronis. Però el conseller de Sanitat, Josep Maria Argimon, aconsellava que en fem us de cara al nadal com una forma d’assegurar-nos no portar el virus a la reunió familiar.

I tot i que els seus resultats no son gaire fiables, aquests testos tampoc no es poden trobar facilment. És a dir, que dies abans del 24 no hi havia forma de saber si estavem contagiats. No només això, els preus s’havien disparat. El preu individual era de 3€ i escaig i dies abans del nadal havia crescut un 200% (!!). I a Alemanya es venia només per un euro (!).

Aquesta és la situació per al ciutadà de peu. Però les mega estrelles milionàries del futbol tenen tants testos com necessitessin. Si cal, un per dia o més. També els jugadors de diferents esports com el basket. Els negocis dels grans empresaris i les grans fortunes no tenen cap problema. El show ha de continuar.

Els governs dels especuladors

Tota l’especulació que s’ha produït al llarg de la pandèmia, es fa amb la “inacció” dels governs. Cap ni un fa un control de preus, cap ni un busca als especuladors, ni fan expropiacions dels productes. Després de dos mesos de pandèmia i tancament, Pedro Sánchez va posar un límit al preu només de les mascaretes quirúrgiques. El govern de Torra va repartir dues mascaretes als inscrits a la seguretat social i el central va enviar-ne a Catalunya 1,7 milió a finals d’abril.

En síntesi, els governs no protegeixen al poble treballador, sempre defensen a les grans empreses i les grans fortunes. Així que si no fan res contra els especuladors, ja sabeu el motiu. Us en recordeu de l’eslògan “Ningú quedarà enrere”? Un altra mentida. Igual que la “nova normalitat” i igual que els “En sortirem” o que sortirem més enfortits. Quina serà la pròxima especulació que les grans empreses i els governs ens faran patir?

Ni el govern “més progressista de la història” ni els governs que deien lluitar per una república de tots i totes han fet prou esforços per alleujar el patiment de la població. Molt menys la ultradreta del PP i Vox. Ayuso regna en el seu regne de la “llibertat” amb els filo feixistes d’Abascal i companya mentre milers de madrilenys moren i els treballadors de la seguretat social treballen moltíssimes hores (igual que a la resta de l’Estat).

L’acció de les institucions “públiques” sempre arriba tard, quan hi arriba. Arriba quan els especuladors han venut tot el seu carregament. La burocràcia sindical s’asseu amb el govern i els empresaris mentre hi ha lluites aïllades de diferents col·lectius de treballadors. Cal que els sindicats alternatius i l’esquerra s’organitzi unitàriament per combatre als especuladors, les empreses de l’Ibex i els governs que les emparen.