Versión Castellano
La detenció dels “Jordis” suposa un salt més de l’escalada repressiva de l’Estat espanyol. L’aplicació de l’article 155 de la Constitució està molt a prop, i ja veiem de quines mesures d’excepció anirà acompanyada.
Com podem fer front a aquest Règim cada vegada més repressiu i bonapartista? Com podem defensar el resultat de l’1-O i el conjunt de les demandes de la joventut, les dones i la classe treballadora davant d’aquesta retallada brutal de drets i llibertats?
Les vacil·lacions i reculis, com el de la “suspensió de la república”, solament poden generar confusió i descoratjament. El millor brou de cultiu perquè la repressió triomfi. L’únic camí és el mateix amb el qual aconseguim votar l’1-O, la mobilització i l’autoorganització.
Com va ocórrer llavors, el moviment estudiantil hem de convertir-nos en la punta de llança d’aquesta lluita, com vam fer després de les detencions del 20 de Setembre, amb l’ocupació del Rectorat de la UB i les vagues estudiantils del 28 i 29 de Setembre.
Però aquesta vegada la mobilització ha d’anar acompanyada d’enfortir l’autoorganització en facultats i instituts i coordinar-nos amb els Comitès de Defensa de la República dels barris i els sindicats que van convocar la vaga del 3-O.
És necessari massificar les assemblees d’estudiants, crear CDRs en tots els centres d’estudi, on puguem discutir de forma totalment democràtica les accions a dur a terme, i on es promoguin mobilitzacions, ocupacions, aturs i vagues en defensa de la llibertat dels Jordis.
Lamentablement des de “universitats per la república” es vénen negant a impulsar assemblees i organismes de lluita democràtics per estendre i massificar la resposta. Això es tracta d’evitar per part els partits del Govern, PDeCAT i ERC, que volen una mobilització controlada que no els desbordi.
Però després de la proclamació-suspensió del 10-O per ventura no és això necessari per evitar un reculi o que la resposta no estigui a l’altura de l’atac llançat per l’Estat? Així ho vénen plantejant cada vegada més sectors, inclosos grups de l’esquerra independentista com Endavant.
Des de No Passaran i Pa i Roses fem una crida al SEPC perquè trenqui amb aquesta política i es posi al capdavant d’impulsar un moviment estudiantil al costat de les assemblees de facultat, que sigui independent del Govern i de la casta universitària.
Necessitem un moviment estudiantil que alhora que baralli contra el 155, la repressió i en defensa del resultat del 1O, reprengui la lluita per una educació gratuïta, sense precarietat, contra les reformes privatizadoras i les principals demandes de la classe treballadora. Perquè volem una república, però no dels capitalistes, sinó dels treballadors, les dones i la joventut.
