Et pot interessar: #SalvemPolònia. Que no desaparegui la sàtira polítca

Vivint a Catalunya una temporada, és fàcil advertir que els catalans no són molt propensos a regalar riallades en públic. Hi ha els que diuen que el seu humor és “semblat a l’anglès” i amb aquesta al·lusió al britànic, volen dir que és un humor irònic, que passa més per l’intel·lecte que per la reacció de la riallada ràpida.

Judicis o prejudicis, la veritat és que, per a un estranger, no hi ha millor manera de fer una immersió lingüistica, cultural i política a Catalunya, que amb Polònia, el programa de TV3, que va per la seva 14è temporada.

Tantes vegades els han dit “polonesos” a Espanya, per considerar que parlen d’una manera estranya, que la producció de Minoria Absoluta SL i Televisió de Catalunya, van decidir crear aquest país fictici de sàtira política, que és un dels de major audiència i líder en la seva franja horària del prime time televisiu.

Caricatures precises

Polònia no només té excel·lents actors i maquilladores per a compondre els personatges de la política espanyola i catalana, sinó també -com en les caricatures gràfiques-, són capaces d’exagerar aquell tret particular, fins a convertir-lo en una cosa superlativa, una marca que els fa indubtablement els que són.

La xuleria de Sanchez Castejón (Pep Plaza), el pragmatisme de Felipe González (Iván Labanda), un Rodriguez Zapatero (Queco Novell) il·lusionat amb la recomposició que pot aconseguir el PSOE amb l’ajuda d’Unidas Podemos i un Pablo Iglesias (Marc Rodríguez) que oscil·la entre la ingenuïtat d’un revolucionarisme romàntic i el cinisme d’abraçar-se a les institucions pilars de l’imperialisme espanyol en afany de satisfer el seu ego.

Despullant el monstre

Celebrant la tradició mil·lenària d’usar l’humor per a burlar-se de la rigidesa de les institucions de poder, Polònia nua a la ultradreta de VOX, la desmitifica en el seu poder i, per tant, lluny de “blanquejar-la” -com succeeix en alguns programes periodístics- ens incita a enfrontar-la i combatre-la llevant-li les seves armes més temibles de la solemnitat i la respectabilitat.

Noé Blancafort en la pell de Santiago Abascal i el seu inseparable Ortega-Smith, representat per Albert Mèlich són els encarregats d’aquest segment, que inclou també als polítics tradicionals de la dreta i a l’indicible Ciutadans.

Riure’s d’un mateix

Però, com se sap, no hi ha humor del bò que no comenci per casa. O millor dit, només pot fer humor qui està disposat a riure’s de si mateix. I aquí és on Polònia capta profundament no només la mirada externa sobre la qüestió catalana, sinó també la pròpia, proposant -amb mordacitat i sarcasme- riure’s no només amb l’independentisme, sinó d’ell, les contrarietats del procès i les seves pròpies contradiccions.

Un Quim Torra afeblit pels seus socis d’Esquerra Republicana, reemplaçant a un president exiliat (Queco Novell en el paper de Carles Puigdemont), és encarnat fantàsticament, també per Iván Labanda. Pere Aragonès (Cesc Casanovas) i Gabriel Rufián (novament, Iván Labanda) sempre disposat a la taula de diàleg amb el govern espanyol i, en l’oposició, l’esquerra cupaire, amb una jove i ingènua Mireia Vehi (Lara Díaz) assessorada per la més dura i contestatària Eulalia Reguant (Judit Martín).

Treball en equip

Els noms esmentats són a penes alguns que no fan honor al gran equip d’actors dirigit per Xavi Ricart que donen vida als guions de Jaume Buixó, Júlia Cot, Xavi Fernández, Oriol Jara, Jordi López i Albert Martorell, sobre una idea original de Toni Soler i Minoria Absoluta SL. Esment especial mereix l’equip de caracterització dirigit per Helena Fenoy que acompanya als intèrprets en la composició dels personatges.

Pòlonia és molt més del que aquí assenyalem: la família reial, la pròpia televisió i les notícies d’actualitat parodiades en sketches, actes de comèdies musicals o escenes de telenovel·les integren un ampli menú on, cada personatge o segment ja reporta els seus propis fans.

Com des de temps remots, l’humor és una força política crítica, quan fa brollar el riure del poble contra les autoritats, les jerarquies, les institucions de l’ordre, l’statu quo i el poder. Polònia repren aquesta tradició valent-se de la sàtira política i unes meravelloses màscares que sorgeixen no només de l’encomiable treball tècnic i l’excel·lent treball actoral, sinó també de guions afilats i incisius.

Enfront dels televisors catalans i en la privacitat de la llar, potser és possible que trobis les riallades que no obtindràs, fàcilment, en públic. Només és qüestió de venir a Polònia tots els dijous a les 21.55 per TV3, al peu dels Pirineus.