×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Pilar Nogués, treballadora del SAD: “Estem en lluita i municipalitzarem aquest servei!”

El proper dissabte les treballadores del SAD tornen a sortir als carrers i han convocat mobilitzacions a Barcelona i Madrid. Entrevistem a Pilar Nogués, treballadora i membre del sindicat de cuidadores del SAD, que ens explica quins són els principals motius de la protesta.

Àngels Vilaseca

dijous 24 de novembre
Facebook Twitter

El SAD (Servei d’Ajuda a Domicili) és un servei que atén principalment a persones grans i altres persones amb necessitats de suport. Els Ajuntaments dels diferents municipis, així com també, els anomenats “Ajuntaments del canvi” com el de Barcelona, porten anys externalitzant aquest servei a empreses privades. Això ha provocat una enorme precarietat en les condicions de les seves treballadores que va denigrar encara més durant la pandèmia, i que està empitjorant amb la crisi actual i l’augment de la inflació, tenint en compte que els salaris de les treballadores sovint no superen els 600 euros.

Actualment hi ha aproximadament unes 120.000 treballadores del SAD a tot l’Estat, majoritàriament dones, que estan externalitzades en empreses que s’estan enriquint a costa dels diners públics. Estem veient com la cura i l’atenció a la gent gran està en mans, ni més ni menys, que d’empreses de l’IBEX35, de fons d’inversió en paradisos fiscals o de falses cooperatives socials.

Quines són les principals reivindicacions per la mobilització del pròxim 26 de novembre?

El nostre principal objectiu és la municipalització d’aquest servei, perquè és un servei públic. Creiem que els serveis públics, i més en un servei tan essencial com són les cures, no poden estar mercantilitzades com ho estan ara.

Mentre lluitem per la municipalització tenim uns punts que són claus i que també hem portat al Congrés, com són el reconeixement de les malalties derivades de la sobrecàrrega laboral; la reducció de l’edat de jubilació als 60 anys, perquè no arribem als 65, ja que estem destrossades!

Per altra banda, cal tenir en compte tots els riscos que hem d’assumir ja que treballem amb persones de diferents perfils, persones amb trastorns mentals, persones amb demències, com també en domicilis de tot tipus, a vegades completament insalubres. No obstant, no s’estan realitzant inspeccions de treball, ja que treballem en domicilis particulars. Nosaltres correm uns riscos a dins del domicili, però ningú pot entrar a valorar-los. Igual que els passa a les treballadores de la llar.

També reclamem la pujada del salari al 8% tal i com marca el conveni. A les treballadores que estem en fundacions i consorcis només se’ns ha aplicat la pujada d’un 2%, s’excusen en què els Pressupostos Generals de l’Estat limiten al 2% els salaris públics. Però nosaltres no som empleades públiques, seguim externalitzades! Sembla que només som considerades com a treballadores públiques quan a ells els interessa.

També protestem contra una borsa d’hores que és il·legal, tal i com diu l’article 30 de l’Estatut dels treballadors. Quan un usuari cau perquè entra en una residència, o malauradament és "exitus", devem les hores d’aquell servei fins que no ens adjudiquen a una altre persona usuària. Llavors et fan fer unes suplències en els horaris i dies que ells t’imposen. Sinó, t’amenacen en rebaixar-te hores del contracte.

Tal i com deies, un dels principals motius de l’empitjorament de les condicions de treball és perquè els ajuntaments estan externalitzant aquests serveis?

Exacte, el Servei d’Atenció Domiciliària és un servei públic dels ajuntaments. Quan una persona té un grau de dependència és l’Ajuntament qui li ofereix aquest servei. A part és un servei que no necessites una gran infraestructura, si no que en tens prou amb una oficina, i que l’haurien de portar a terme des de serveis socials, tal i com era abans.

Jo vaig fer les pràctiques com a treballadora familiar municipal. Però quan el servei es va externalitzar ja no tenia res a veure. Ja no només estic parlant de les condicions laborals, si no que la pròpia figura en si va denigrar totalment, aquestes empreses desprogramen a les treballadores familiars. Nosaltres abans teníem uns objectius i uns plans de treball, treballàvem en un equip multidisciplinar, parlàvem amb la treballadora social. Si teníem problemes amb algun usuari podíem demanar consell a una psicòloga i ens aportava eines.

Així doncs, tota aquesta precarietat també acaba repercutint en les persones usuàries del servei?

Clar, a més a més veiem que quan passem a estar subrogades a una empresa nova hi ha molts usuaris que es donen de baixa. Tots junts ho passem malament, arriba a un punt que desesperen a les persones usuàries que es donen de baixa.

A part les principals empreses que ho gestionen no tenen res a veure amb els serveis socials, com és l’empresa de Florentino Perez. És així?

Si. És que sobretot està en mans de Clece. Jo abans treballava per Clece i és una de les pitjors i de les que més retalla. No teníem ni els 20 minuts de descans, ni els dies de comput. Jo no sabia ni que tenia dos dies personals quan vaig entrar. Quan vaig adonar-me de totes les vulneracions de drets, va ser quan vaig veure que ens havíem d’organitzar, perquè sempre hem estat venudes als sindicats, i a la classe política. Això és un despropòsit, ens hem d’organitzar nosaltres mateixes. I la veritat és que en dos anys hem fet molta feina.

Ara que justament fa un any que veu acampar i mobilitzar-vos davant de les portes del Ministeri de treball, que en penseu de la gestió del govern del PSOE i UP que es fa anomenar com un govern progressista i feminista? I la gestió de l’ajuntament de Barcelona?

Exacte, justament ara fa un any que les companyes vam estar acampant al Ministerio de Trabajo de Madrid i la ministra Yolanda Diaz no es va dignar a rebre’ns per tenir una reunió i fer una taula de treball.

Aquesta és una altre reivindicació que exigim, que no poden construir un model nou de cures sense les treballadores, nosaltres tenim molt a dir i no se’ns té en compte. Ja veiem com de feminista és aquest govern, igual que el de Colau, molt feminista i molt progressista i externalitzant a una empresa que tributa a l’illa Jersey a un fons voltor, estic parlant de la empresa Domus VI, que és un monstre.

Per últim, vols afegir algun missatge pel pròxim 26 de novembre?

Estem en lluita, estem en guerra i anem a municipalitzar aquest servei!! El pròxim 26N se’ns ha de notar i hem de ser moltes!


Facebook Twitter

Àngels Vilaseca

Treballadora de Serveis Socials, Pan y Rosas | @mangic_cv

Veus contra la criminalització de la protesta

Veus contra la criminalització de la protesta

Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats!

Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats!

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul

Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul

Marlaska no assumeix la seva responsabilitat i culpa als migrants assassinats de la massacre a Melilla

Marlaska no assumeix la seva responsabilitat i culpa als migrants assassinats de la massacre a Melilla

Final d'any parlamentari: Pressupostos militaristes, impostos de seda per la banca i elèctriques i un enduriment del Codi Penal

Final d’any parlamentari: Pressupostos militaristes, impostos de seda per la banca i elèctriques i un enduriment del Codi Penal

El Govern vol garantir els beneficis de la banca en la nova llei d'habitatge

El Govern vol garantir els beneficis de la banca en la nova llei d’habitatge