Pandèmia

ENSENYAMENT

Personal educatiu: soles en la lluita contra la covid

Comença la recta final del primer trimestre a escoles i instituts: La Covid-19 no s’ha acarnissat amb els infants i jovent, però mestres i professors es troben sols en aquesta lluita.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dilluns 16 de novembre| edici� del dia

Foto: Pol Rius / El diari de l’educació

L’últim trimestre del curs passat ha estat un desastre educatiu, ja que moltes famílies no poden pagar-se la connexió a internet i molt menys encara comprar-se un portàtil o tenir un lloc a casa on poder estudiar. I també ha afectat durament a aquelles famílies que feien teletreball a casa i a més havien de tenir cura de l’educació dels seus fills. En síntesi, gairebé un trimestre perdut.

No obstant això, aquest primer trimestre sembla un altre trimestre perdut. Si bé els nens/es i xavals/es hi són als centres, la càrrega de feina dels mestres i professors per les tasques relacionades amb la Covid-19 fan que el personal educatiu hagi de fer una feina completament diferent. I això és més grau tenint en compte que en aquest trimestre s’havia de començar a recuperar la feina perduda del curs passat.

Mestres, professors i personal directiu han d’estar en contacte amb els CAPs els quals es troben col·lapsats, per veure si hi ha casos positius. El personal sanitari de referència a les escoles no hi és en moltes ocasions, ja que Ensenyament no l’ha contractat. La nova contractació de mestres ha estat només d’un per centre. I encara no s’han recuperat totes les retallades d’aquests anys.

Però com si tot això fos poc, el Govern català va decidir que les proves PCRs les facin als instituts els mateixos alumnes o personal educatiu. Una mostra més de falta de voluntat per a invertir en la lluita contra la Covid-19 i de què Ensenyament estan deixant als centres sols. Sense personal sanitari, les escoles fan les trucades als pares i mares quan s’ha de confinar un curs, quan hi ha algú alumne que es troba pendent del resultat d’un PCR, etc.

La ventilació de les aules és un dels “principis bàsics” d’aquesta lluita. Però ens trobem a les portes de l’hivern i amb temperatures que baixen de mica en mica. I aquesta situació també s’ha de resoldre a cada centre. La inversió en nous espais ha estat gairebé nul·la. I cada centre ha ocupat les aules d’anglès, d’informàtica, etc deixant de banda les classes que no siguin essencials.

Però tota aquesta feina s’afegeix a la feina educativa pròpia dels mestres. I fa que la labor a classe sigui més difícil i de menys qualitat, encara que els professionals treballin moltes hores a classe i a casa per a preparar els treballs amb els alumnes.

Et pot interessar: El nou protocol de sanitat per no invertir més

La sort que hem tingut al llarg d’aquests dos mesos de cursada és que l’experiència ens ha demostrat que els contagis entre nens és molt més baix que entre adults. Això ha permès evitar un tancament generalitzat de les escoles i l’ESO com va succeir el març passat. Això es posarà a prova aquest hivern amb la tercera onada que el mateix govern anuncia com molt probable.

Però tot és molt més difícil per la falta d’inversió en personal docent, en més instal·lacions i millores i en un suport sanitari ver als centres educatius. Sense tot això aquest curs serà un altre llençat a les escombraries, serà un fort aprofundiment en les desigualtats socials i en l’empobriment encara major del jovent més pobre.

Tant el govern català que hi té les competències, com el Govern central que reparteix els diners a les comunitats no volen posar més diners. Però sí que tramiten les ajudes als grans empresaris que això ens portarà deutes que hi pagarem els treballadors i els pobres com va passar amb la crisi de 2008.

Et pot interessar: Monitora de menjador acomiadada: “Vaig dir que els nens es queden amb fam, en aquesta escola el 90% té beca i molts no sopen”

Defensar un ensenyament de qualitat i amb seguretat respecte a la lluita contra la Covid-19 no serà obra dels governs, sinó dels únics que tenen interès en què els alumnes aprenguin i creixin amb seguretat i sans. És a dir, els treballadors de l’educació (mestres, monitors, conserges, personal de neteja, etc) i de la resta de la classe obrera que envia als seus fills a estudiar a la pública.




temes relacionats

Mestres   /    Pandèmia   /    #Covid-19   /    #Coronavirus   /    Educació en crisi   /    Educació pública   /    Treballadors de l’educació   /    Societat

Comentaris

Comentar