Món obrer Estat espanyol

VAGA DEL METALL

Per què l’oferta de Kichi com a mediador no afavoreix la vaga de Cadis

L'alcalde de Cadis, militant d'Anticapitalistas, s'ofereix a la Junta d'Andalusia per a mediar en les negociacions. Un aval a una taula tramposa en la qual patronal i burocràcia sindical busquen signar un acord a la baixa que acabi amb la vaga.

Santiago Lupe

Barcelona | @SantiagoLupeBCN

dimarts 23 de novembre| edició del dia

La vaga del metall gadità entra aquest dimarts en la seva vuitena jornada. La determinació dels obrers de les indústries auxiliars en defensa del seu conveni i l’actualització salarial d’acord amb un IPC real que supera el 5% -una xifra que no es veia des de 1992- està tenint un impacte més enllà de Cadis i Andalusia. Estem davant una gran lluita obrera, que es fa altaveu de tota una comunitat colpejada per un atur per sobre del 25% i recents tancaments anunciats com el d’Airbus, acordat amb l’aval de les direccions de CCOO i UGT i el govern "progressista".

Davant tenen una dura patronal i dos governs que els volen conduir a la derrota. La gran patronal del metall, amb Dragados, Navantia i Alestis al capdavant, volen aplicar una rebaixa del salari real amb una ridícula pujada entre el 0,5 i l’1% per a aquest any. Moltes de les empreses en les quals treballen els vaguistes són subcontractes o empreses pantalla de les grans, creades per a externalitzar i abaratir parts cada vegada majors de la producció.

La Junta d’Andalusia del govern PP-C’s arbitra les negociacions per mitjà de la Conselleria d’Ocupació clarament escorada cap a les demandes de "moderació salarial" de la patronal. El Govern "progressista" de PSOE i UP ha militaritzat Cadis amb centenars d’antiavalots i tanquetes per a reprimir els piquets i manifestacions, i a més és part de la patronal precaritzadora en la taula de negociació, ja que és l’amo de Navantia i part d’Alestis.

Una negociació amb parany per a tractar d’imposar un acord a la baixa

D’altra banda, qui ocupa la posició de representació oficial dels vaguistes i les seves reivindicacions no són part de les plantilles en lluita, sinó dels aparells burocràtics de CCOO i UGT. Els qui estan asseguts en la taula de negociació no han estat elegits ni en assemblees, ni nomenats si més no pels comitès d’empresa de les auxiliars, sinó directament per les federacions provincials i andaluses dels grans sindicats.

Per això han filtrat que es conformarien amb una pujada salarial del 2% per a enguany i no inclouen en les exigències ni mecanismes de control per al compliment del conveni, ni la fi dels contractes d’obra i servei i altres mesures contra la precarietat. Per això es neguen en tot moment a convocar assemblees generals de tots els vaguistes on es debati i aprovin els passos a seguir, les reivindicacions irrenunciables i que tot acord hagi de comptar amb la seva aprovació directa.

Recorda, salvant les distàncies, a moltes de les vagues dels últims anys de la dictadura i primers de la Transició. Conflictes molt durs i combatius, als quals era capital imposar comissions de representants, coordinadores i altres organismes de democràcia directa amb base a les assemblees de treballadors, per a evitar que el vertical primer, o les direccions del PCE més tard, conduïssin les negociacions i portessin els conflictes a la derrota.

Aquesta feblesa de la vaga deixa la porta oberta al fet que les federacions del metall de CCOO i UGT acabin pactant un acord a la baixa i desconvocant la vaga, secundant-se en el desgast econòmic i la forta repressió que es viu al Cadis militaritzat, per a imposar una pau social de precarietat i salaris de misèria. La recent traïció d’Airbus pot tenir un epíleg en l’actual vaga del metall gadità.

L’alcalde d’Anticapitalistas entre el suport a la vaga i l’oferta de mediació a la Junta d’Andalusia

L’alcaldia de la ciutat, en mans de José María González ’Kichi’ d’Anticapitalistas, ha secundat des del primer dia la vaga i les mobilitzacions dels treballadors. Es va fer viral el vídeo de l’alcalde dirigint-se als treballadors en el tercer dia d’atur on va denunciar la violència policial i estructural que es viu en el sector i va declarar que "han hagut de ficar foc a Cadis perquè Madrid s’hi fixi". Les declaracions d’altres càrrecs d’Anticapitalistas i Adelante Andalucía en suport als vaguistes i denunciant la repressió i el rol que està jugant el govern "progressista" s’han multiplicat durant aquests dies.

Aquesta solidaritat ha estat molt ben rebuda als piquets. Al mateix temps, s’ha desfermat una campanya en contra de part de la dreta local. Teófila Martínez, exalcaldessa de la ciutat pel PP, li va recriminar que ell "és l’alcalde de tots els gaditans i no d’uns pocs. És alcalde també del que ven a les botigues".

D’altra banda el gest no va caure gens bé al govern "progressista", que va contestar filtrant en alguns mitjans com El Confidencial que la vaga a la qual donava tot el seu suport ’Kichi’ posava en risc la contractació de noves càrregues de treball per a la drassana de Navantia, en poder acabar incomplint-se els terminis de lliurament d’una de les corbetes encarregades per la dictadura de l’Aràbia Saudita. Un contracte molt qüestionat i que recordem va ser secundat pel mateix alcalde malgrat conèixer-se que la finalitat d’aquestes corbetes no era altra que la seva participació en la criminal guerra contra el poble del Iemen.

El setè dia de vaga, dilluns passat, una de les jornades amb enfrontaments i escenes més dures, es va tancar amb una altra intervenció de ’Kichi’ molt més temperada. L’alcalde s’oferia ara a la conselleria d’Ocupació per a actuar ell mateix com a "mediador" a la taula que reuneix la burocràcia sindical i la patronal. En un to totalment institucional va explicar a la premsa que "la Junta d’Andalusia té unes labors competencials importants. Em vaig posar en contacte primer per a preguntar-li com estava la situació de la negociació i, en segon lloc, per a posar-me a disposició si ella entenia que podia ajudar d’alguna manera com a alcalde de Cadis. Un ha d’aportar i donar el millor d’un mateix per a intentar solucionar una qüestió que implica directament paisans meus".

El suport a la vaga no passa per avalar una negociació a esquena dels vaguistes

Aquest canvi és molt més que un canvi de to, és un aval a la taula i les negociacions tramposes. La vaga del metall no es guanyarà a una taula de negociació totalment desconnectada i sense cap control per part dels qui sostenen cada matí els piquets i resisteixen les càrregues policials. Aquesta és la negociació trucada que volen els enemics de la vaga i una burocràcia sindical que pensa molt més a "pacificar" Cadis que en què condeixi l’exemple i molts altres sectors vulguin "fer com a Cadis".

La mateixa idea de mediar és contrària al suport incondicional a les reivindicacions dels treballadors. Implica tractar de convèncer a totes dues parts que en alguna cosa ha de cedir cadascuna. Per què l’alcalde "anticapitalista" hauria de convèncer als treballadors en lluita que renunciïn davant una patronal que, com ell mateix reconeix, s’omplirà de milions dels fons europeus? Per què no optar per, fent seva la recriminació de Teófila Martínez, no ser l’"alcalde de tots" sinó l’alcalde dels treballadors i sectors populars de la ciutat? Inclosos sí, també els que "venguin a les botigues", que simpatitzen amb la vaga conscient que d’ella depèn el futur de la comunitat.

L’oferta de "mediació" de ’Kichi’ va en un sentit oposat a una de les necessitats apressants del conflicte: que la lluita, les reivindicacions i tota negociació quedin en mans dels vaguistes i no de la mateixa burocràcia que acaba d’avalar el tancament d’Airbus.

Aquesta assumpció d’un paper "institucional" és part de la mateixa concepció d’alcalde de gestió del possible, que l’Estat, en aquest cas en el seu nivell municipal, és un ens que concilia entre els interessos contraposats en la societat. Una lògica que ja el va portar a avalar els contractes amb l’Aràbia Saudita, en comptes d’oposar-se i plantejar la lluita perquè l’Estat doni càrrega de treball a les drassanes que no impliqui la participació en barbàries de guerres com la de Iemen. Una lògica que pot acabar deixant-lo enganxat als acords amb els quals les direccions de CCOO i UGT vulguin donar per finalitzada aquesta lluita durant els pròxims dies o setmanes.

Per una política realment anticapitalista en suport a la vaga i el seu triomf

’Kichi’ pertany a una formació que es reivindica anticapitalista i és partidària del desenvolupament de la mobilització social. Molta de la seva militància i simpatitzants estan als piquets o a les accions de solidaritat convocades a Andalusia. El suport a la vaga del metall, perquè aquesta pugui guanyar, no passa per jugar un paper institucional, de conciliació d’interessos en un marc desigual d’entrada com el que és l’arbitratge de la conselleria d’Ocupació. Aquesta és la política de la burocràcia sindical que ha col·laborat amb la desindustrialització de Cadis i tota la Badia en els últims anys.

Per a secundar fins al final la vaga del metall, el que fa falta és que Anticapitalistas posi tots els seus recursos militants, així com els seus càrrecs institucionals, al servei dels vaguistes i el seu triomf. I per a això ha de partir d’una política ben diferent. L’alcaldia no pot ser un ens mediador sinó de part, assumir totes i cadascuna de les reivindicacions dels vaguistes i oferir els recursos municipals disponibles per al manteniment de la lluita.

En comptes d’avalar unes negociacions fraudulentes, es tracta de defensar, juntament amb el sindicalisme alternatiu i els sectors més combatius dels vaguistes, la necessitat d’assemblees generals de les plantilles en lluita que es converteixin en els veritables representants i negociadors en comptes dels buròcrates sindicals actuals. I al mateix temps, impulsar en tot l’Estat, al costat de l’esquerra sindical i la resta de l’esquerra anticapitalista, una forta campanya de solidaritat, amb accions de suport, militància de la caixa de resistència i denúncia a la repressió del govern.




Comentaris

Comentar