Política Estat espanyol

RÈGIM DEL 78

Per què estem veient militars als carrers i a la televisió?

Els cossos policials i la Guàrdia Civil, colze a colze amb els militars, campen a pler pels carrers i les pantalles. El braç armat del Règim treu múscul a la pandèmia, reforçant les tendències repressives. L'ombra de l'autoritarisme pot ser més llarga que el confinament.

dimarts 21 d’abril| edició del dia

Equip tècnic, “no hi ha ideologies”, llenguatge militar… La resposta a les polèmiques declaracions del cap de l’Estat Major de la Guàrdia Civil, José Manuel Santiago no disten molt de reforçar el que pretenien desmentir. Després de la intervenció a la televisió en la qual va afirmar que un dels objectius d’aquest cos era “minimitzar el clima contrari a la gestió de crisi per part del Govern”, l’endemà el va qualificar de lapsus. No obstant això, el discurs per a fer-lo, se centrava en la “unitat nacional”, la “labor de les forces armades” o l’ “equip tècnic”, des d’una postura en la qual “no hi ha ideologies”, indicadors d’un acostament a postures autoritàries per part del Règim.

Però, es tracta de combatre un virus amb tancs i metralletes? Amb multes i porres?

Si fa dos mesos ens haguessin dit que els militars desfilarien pels nostres carrers, intervindrien la televisió i ens confinarien a casa, ens haguéssim recordat del cop d’estat del 23F. Tanmateix, avui fan tot això i intervenen, juntament amb policia i Guàrdia Civil, del “comunicat de guerra” contra un virus que apareix per televisió cada dia.

En aquests informatius, els alts comandaments d’uniforme ens parlen de l’ “enemic invisible”, de la “unitat de les files” o de “la guerra contra el virus”. Han tornat les metàfores militars en el discurs públic, que a la seva vegada busca justificar un augment dels mecanismes autoritaris de l’Estat. I aquest enfortiment del poder de l’Estat capitalista ve de la mà del desplegament policial-militar, la limitació de drets democràtics o concentració del poder a l’Executiu.

En aquest sentit, per a les forces policials la Llei Mordassa (que el PSOE i UP van prometre fa ja temps derogar) és el vehicle exprés per a les sancions de quarantena, que aconsegueixen les 600.000 en un mes, amb més de 5.500 detencions, algunes de les quals s’han produït amb extrema violència policial, la qual destaca per la impunitat de la seva situació d’ “amos del carrer”.

Al mateix temps, l’Exèrcit continua sent mantingut amb més de 12.000 milions d’euros a l’any mentre falten materials essencials contra el virus. La diferència és que aquesta vegada, no sols es desplega en les missions imperialistes de Mali, l’Iraq o el Senegal, sinó que també marxa pels carrers de tot l’Estat. Les campanyes on “venguin” la seva labor humanitària i pacificadora o el traspàs militar de labors civils d’emergència com una “rentada de cara” no poden tapar que l’Exèrcit continua participant en les missions o els bloquejos i sancions de guerra econòmica que li exigeixen la UE i l’OTAN en plena crisi sanitària.

L’Estat espanyol no és una excepció. Diferents règims polítics occidentals es veuen embullats en una realitat amb alt contingut inflamable: els sectors més precaris dels treballadors, amb baixos salaris i jornades extenuants, són els mateixos que estan en les línies de front del combat a la pandèmia, o treballant enmig de la propagació del coronavirus per a mantenir funcionant les branques essencials (i no essencials) de la producció i distribució.

Darrere de la “unitat nacional” que els règims han imposat en bona part dels països del món i sota el discurs bèl·lic contra el coronavirus es pretén ocultar la guerra que ha lliurat –i lliura– el capitalisme durant les últimes dècades contra la salut pública i les condicions de vida de les grans majories. Per exemple, l’Organització Internacional del Treball, dependent de l’ONU, va anunciar que gairebé 1.000 milions de treballadors al món perdran les seves ocupacions o veuran reduïts els seus salaris.

Aquest pas de la crisi sanitària a la crisi social està inscripte en la falta de preparació dels capitalistes, que enfronten la pandèmia amb mesures improvisades. No hi ha testatges massius perquè l’aïllament sigui selectiu i racionalment organitzat. També falten llits de teràpia intensiva, respiradors o ventiladors mecànics suficients, quan fins i tot les potències globals es desesperen en la disputa per inputs tan bàsics com màscares de protecció. Però no, armes al servei dels capitalistes no falten.

Enfront del seu Estat d’alarma, que es basa en militarització dels carrers i el creixement de les agressions i arbitrarietats policials de tota mena, però té guant de seda amb els grans capitalistes, cal oposar un programa que toc de manera directa els seus guanys i interessos. Avui un pla d’emergència que faci pagar la crisi a les grans fortunes i empreses per atendre la crisi sanitària i social no és una opció, és una condició que defineix la vida o la mort de milers de persones.




temes relacionats

#Coronavirus   /    Govern de coalició PSOE-UP    /    Llibertats democràtiques   /    Política Estat espanyol   /    PSOE

Comentaris

Comentar