Món obrer

Per què els nous a l’administració també hem d’anar a la vaga contra l’"Icetazo"?

Aquest dijous 28 hi ha convocada una vaga a tot l'Estat per als treballadors de l'administració. Tractem d'aclarir per què també és important que la secundem els que ens hem incorporat recentment.

Pere Ametller

@pereametller

dimecres 27 d’octubre| edició del dia

Davant d’uns salaris de misèria, unes jornades interminables amb hores extra sense cobrar i una inestabilitat insuportable agreujada encara més per la pandèmia, una part rellevant del jovent (i també de majors de 35 que estan farts de l’empresa privada) han optat recentment per incorporar-se a treballar a l’administració pública. Les poques incorporacions des de la crisi del 2008 i tota una generació que s’està començant a jubilar està fent que en els darrers anys sigui més fàcil accedir a la funció pública. Lluny del discurs buit i fals de l’emprenedoria, tothom sap que a la funció pública com a mínim es garanteixen certes condicions laborals millors que a l’empresa privada.

Situació de les interines

No obstant, no són tot flors i violes. De fet, en el cas que ens ocupa, l’administració ha actuat pitjor que el món privat. És un tema que sembla més complex del que realment és, tractaré d’explicar-ho de forma lleugera.

L’any 1999 una directriu europea posa límit a la temporalitat. A l’Estat espanyol el límit d’aquesta temporalitat es fixa en 3 anys. Així, sí un contracte d’obra i servei sobrepassa els 3 anys, el treballador passa a ser indefinit. Després estan totes les "martingales" dels empresaris, però com a mínim la norma i la jurisprudència en aquest sentit hi són.

Doncs l’administració pública s’ha dedicat de manera sistemàtica a tenir treballadors/es interins/es més de 3 anys seguits. Es parla de 800.000 a tot l’Estat en aquesta situació. I així anar fent. Eren places que no es treien a oposició. Fins que 22 anys després ha vingut la Unió Europea i li ha dit al Gobierno que si vol els fons europeus per la pandèmia que ho arregli. No entrarem en detalls, però hi ha diverses vies per estabilitzar a les persones que porten més de 3 anys treballant a l’administració sense ser funcionàries. I així poder complir amb el requeriment de la UE.

Llavors, no es tracta de si per accedir a ser funcionari el sistema correcte ha de ser passar per unes oposicions. Aquest és un altre debat. Es tracta que l’administració ha comès un frau de manera sistemàtica i ara ho ha de reparar. I el que pretén fer, i aquí està el quid de tota la qüestió, és estabilitzar les places, però no a les persones.

Treballadors i treballadores que porten 3, 5, 10 i 15 anys a l’administració ara podrien perdre la feina si no aproven les oposicions. Però, si tan important són les oposicions perquè el sistema sigui just, per què no han fet aquestes oposicions durant els darrers 22 anys? Quan es necessitava a algun treballador per què no es convocava una oposició? Així de fàcil. Aquest és el cas per exemple, dels bombers. Quin impediment hi havia en fer-ho així en la resta de l’administració? Cap. Podrien haver-hi places d’interins per urgències. Però posteriorment, en 3 anys hi ha temps de convocar unes oposicions.

El que no pot ser és que aquestes treballadores portin anys treballant a la funció pública a l’administració, a la sanitat, a la docència, etc, i ara resulti que no són vàlides per continuar fent la seva feina. A més, la vida no són matemàtiques. Aquestes interines i interins que ja fa anys que treballen, en molts casos tenen fills o persones a càrrec i, a més, treballant a jornada completa és difícil passar unes oposicions.

Per què anar a la vaga?

Davant d’aquesta situació, el pensament dels treballadors que portem menys de 3 anys pot ser que ja ens va bé que surtin a oposició moltes places. Ara bé, abans de tot hem de defensar el que es just. I hem d’entendre que si s’ha comés un frau contra les interines que porten més de tres anys, s’ha comès un frau contra tots i totes. Per un principi de solidaritat. I perquè si trepitgen a uns, no dubtem que després ens trepitjaran als altres.

Però és que també ens afecta directament. Si no hi ha modificacions, amb la llei actual els que portem menys de 3 anys i no aprovem les oposicions anirem al carrer i no tindrem dret ni a estar a la borsa de substitucions!

A més, tota aquesta lluita se situa en el seu marc i sovint ens fa oblidar el més obvi i que veiem cada dia en els nostres centres: falten docents! Recentment en un inici 14.000 alumnes de FP es van quedar sense plaça, la reducció de les ràtios és una necessitat. A Barcelona, per exemple, han tret a molts centres la qualificació d’alta complexitat per estalviar-se recursos, les vetlladores van d’una classe a l’altra tot el dia, a SIEI també van sempre amb les ràtios al límit, etc. Per tant, no és només que les que hi som ens quedem, és que en necessitem moltes més!

Parlo de l’àmbit de l’educació perquè és el que conec de primera mà, però només cal veure com ho han passat els sanitaris durant la pandèmia per entendre que falta personal a tots els sectors.

No sabem com acabarà tot plegat, però el que està clar és que tota millora en la protecció dels nostres drets serà principalment a causa de les mobilitzacions d’aquests dies, de la vaga de dijous i d’accions posteriors. Ja hem vist com CCOO i UGT están ara molt preocupats per fer-nos creure que tot anirà bé. Però les seves explicacions no s’aguanten per enlloc.

Aquí es desentranyen molt bé les seves mentides:

I aquí també trobem un bon resum de la situació real:




temes relacionats

Administració pública   /    #Vaga28O   /    Vaga Sector Públic   /    Miquel Iceta   /    Interins   /    Món obrer   /    Precarietat laboral   /    Catalunya   /    Món obrer Estat espanyol   /    Catalunya

Comentaris

Comentar