Dilluns passat Pedro Sánchez va anunciar, durant una entrevista a La Sexta, que pretén augmentar de nou el pressupost assignat a Defensa i pactar amb els partits una pujada progressiva d’aquesta despesa militar fins a “complir” amb el 2% del PIB sol·licitat per l’OTAN.
Unidas Podemos ha declarat que no comparteix l’anunci del president. Però com a “bons socis de govern” i com no podia ser d’una altra manera, assumeixen que “les competències en defensa en el si de l’Executiu són del PSOE”, com a part del repartiment de competències entre Pablo Iglesias i Pedro Sánchez a l’inici de la legislatura. Qüestionen amb la boca petita, però no treuen els peus del plat.
El militarisme imperialista espanyol
Unidas Podemos planteja que enfront de la decisió de Sánchez “hi ha altres prioritats més apressants davant aquest nou context de crisi com el reforç de la sanitat, l’educació, la recerca o la inversió per a reduir la factura de la llum”.
Això òbviament és cert, hauria de ser una absoluta prioritat invertir en sanitat –durant la crisi de la pandèmia això es va evidenciar-, l’educació –recordem que el seu ministre Castells lloava el Pla Bolonya i totes les reformes neoliberals de la universitat- o en la qüestió energètica –on l’expropiació de les elèctriques seria una mesura fonamental-.
No obstant això, hi ha una mica d’hipocresia en la crítica que ara fan des d’Unidas Podemos. El mateix Sánchez els podria recordar, com va comentar en l’entrevista per a La Sexta, que el seu govern ja havia incrementat la despesa en defensa ja que, a la seva arribada a la Moncloa, la inversió representava l’1,25% del PIB, i ara és ja del 1,4%.
Pere Ortega, periodista d’Eldiario.es, assegurava que els pressupostos generals van suposar un augment “colossal” de la despesa militar aprovat pel govern i amb el beneplàcit d’Unidas Podemos. Tan sols el pressupostat per al Ministeri de Defensa va augmentar un 7,5% respecte a 2021. “Un increment que en bona part es destinarà a inversions militars, perquè els recursos destinats a armaments seran de 4.581,5 milions, un 16,2% més que en 2021. Unes inversions que suposen ni més ni menys que el 21,3% respecte al total de les inversions de l’Estat (les inversions reals més els destinats a I+D”.
Per a la formació de Podemos sembla ser que això sí que era prioritari, però fins i tot segons les dades del “Centre Delàs d’Estudis per la Pau”, la “despesa oculta” militar repartit entre diferents Ministeris va aconseguir els 22.796 milions d’euros —un 124% més de l’assignat al Ministeri de Defensa (10.155 milions) —, la qual cosa suposa un creixement del 5,75% respecte a l’any anterior i marca un rècord històric en despesa militar. Quelcom que significa que el govern “progressista” es gasta 62 milions d’euros diaris en pressupost militar.
Lluitar contra l’imperialisme espanyol i per un programa anticapitalista
Segons les dades del “Centre Delàs d’Estudis per la Pau” el govern va gastar en armament: la compra d’un avió “Eurofighter EF-2000” per uns 12.843 milions d’euros, la qual cosa equival a 1000 hospitals (cost per 25 anys amb un cost anual de 515.000 euros); un Avió “A-400M” amb un cost de 5.018 milions d’euros equivalent a 27.720 llits d’hospital; un “Submarí S-80” per 2.800 milions d’euros equivalent a 62.222 infermers; una “Fragata F-110” per 800 milions d’euros equivalent a 15.094 metges; un “Blindats Leopoard” 2.800 milions d’euros equivalent a 100.982 respiradors; un “Helicoptero NH-90” per 1585 milions d’euros equivalent a 990.712 llits d’UCI; un vehicle “VCR 8x82 per 2.101 milions d’euros equivalent a 140 milions de test de covid; “Míssils KEPD-150 Taurus SPike i Iris-T2 per 706 milions d’euros equivalent a 736 milions de màscares.
Mentre el PSOE avança en l’escalada militarista, alguna cosa que no hauria d’estranyar de part d’un dels pares fundadors del règim del 78´ i garant de l’entrada espanyola a l’OTAN, Unidas Podemos intenta distanciar-se elaborant “un pla econòmic de resposta a les conseqüències de la guerra a Ucraïna”.
Només amb aquestes despeses es podrien haver sufragat necessitats bàsiques elementals. És per això que necessitem un programa anticapitalista que garanteixi que la classe treballadora no sigui la que torni a pagar ni les seves crisis ni les seves guerres. Mentre els empresaris pugen els preus de tots els productes per a continuar guanyant milionades, és la classe treballadora qui ho paga.
Per això és necessari un programa que inclogui un impost a les grans fortunes per a finançar el conjunt de necessitats socials, la indexació dels salaris a l’augment de preus, sense esmentar l’expropiació de la fortuna del rei emèrit vinculada al tràfic d’armes, l’eliminació de la monarquia amb totes les seves despeses o l’expropiació de la gran banca que té enormes negocis pels quals finança la indústria militar
No obstant això, no es tracta de “regular” quant es gasta en armament i quant en plans socials. El rearmament imperialista significa un reforçament de l’estat imperialista espanyol que manté els enclavaments colonials a Ceuta i Melilla, que va reprimir a milers de persones en el referèndum a Catalunya i que militaritza les fronteres terrestres i marítimes en les quals moren milers d’immigrants.
El qüestionament d’Unidas Podemos no sols és parcial, no sols avala la política imperialista del govern, encara que el critiqui amb la boca petita, sinó que a més busca un reforçament de la política de defensa conjunta de la Unió Europea. Tal com ho van expressar: “un eventual augment de la inversió en defensa hauria de ser un plantejament coordinat en el si de les institucions europees” i “sobretot creient en la necessitat d’augmentar l’autonomia estratègica europea”. Això no significa una altra cosa que reforçar la reaccionària UE imperialista per a ser una baula més en la cadena d’opressió imperialista en el món.
