Sembla que un càlcul de possibilitats adverteix al PSOE que no li convé esperar diversos mesos, i sense perdre un moment ha anunciat avui, a les 11 del matí, que demà es publicarà la convocatòria en el BOE, amb un discurs d’assumpció en primera persona dels resultats del 28M: “Tot això aconsella una clarificació dels espanyols sobre les forces polítiques que han de liderar aquesta fase. El millor és que els espanyols prenguin la paraula per definir el rumb polític del país”. També ha justificat la decisió per la necessitat d’aclarir la situació a causa de la presidència d’Espanya de la Unió Europea, que comença l’1 de juliol.
Probablement darrere del càlcul hi ha diversos factors. D’una banda no vol donar molt d’espai a la conversa de la desfeta del PSOE i l’avanç de la dreta que vam veure ahir i, probablement, vol aprofitar la reacció “progressista” a aquest avanç i a la col·laboració entre el PP i VOX que veurem en diferents municipis i comunitats. En aquest sentit va la entradilla de l’article que ha tret El País: “El president convoca i força als progressistes a decidir si es mobilitzen per a impedir un Govern PP-Vox”. No perdran l’oportunitat de pujar-se al carro de la campanya anti dreta (alguns tornaran a parlar de democràcia vs feixisme) que tractaran de reforçar guardant alguna mesura social, com sempre cosmètiques, que prometran per a la següent legislatura.
Al mateix temps, la maniobra de Sánchez vol aprofitar l’oportunitat per deslliurar-se dels socis de govern i neutralitzar a Sumar, després de la reculada generalitzada de Podemos en tots els territoris. El neo reformisme en les seves diferents variants ha quedat molt mal parat després dels resultats de les autonòmiques, al que s’hi suma el destret en el qual pot posar a les formacions que ara hauran de tancar llistes en dues setmanes.
El pla, clar, no està exempt de riscos per al propi PSOE, que pot arrossegar els mals resultats d’ahir a les pròximes eleccions i és el resultat d’una crisi que ha agitat el tauler polític, ha esborrat del mapa a Ciutadans, deixat en una posició testimonial a Podemos i acostat al PSOE a la situació crítica en la qual estaven abans que els rescatés Podemos. En general, podem parlar d’un retorn a la situació de fa uns anys.
La pregunta que ens queda a les que hem vist com els nostres drets i les nostres condicions laborals i econòmiques han empitjorat durant la legislatura del govern “progressista”, les que hem vist com pujaven els pressupostos militaristes més que en els últims 40 anys, però que també sabem que la dreta només vol venir a continuar atacant als treballadors, la joventut, les dones, les migrants i els sectors populars, i desmuntar els serveis públics obrint barra lliure a empresaris i especuladors, la pregunta que ens queda és, com construïm una alternativa independent i de classe davant aquest atzucac de xantatge entre mal major i malament menor?
