Estaven parlant de treballar menys, i acabarem treballant més. Les hores de negociació que s’havien plantejat per a la reducció de la jornada laboral, en vista que no s’està avançant cap a cap acord, s’estan convertint també en hores per a una nova negociació sobre l’augment del límit anual d’hores extra que poden fer els i les treballadores. Actualment, el màxim són 80 hores, que, tant la CEOE com UGT i CCOO, busquen pujar a 150.


Els arguments presentats per a aquest augment es basen en el fet que això pot ser una eina que pot dotar de flexibilitat al mercat laboral en determinades circumstàncies. Des de la patronal argumenten que aquest seria un recurs útil en determinats sectors amb dificultat per cobrir llocs, com el de la construcció, que no troba candidats malgrat els empleats que afirmen necessitar per cobrir la seva activitat. Igual si no fossin condicions de treball precàries i tingués un sou que compensés la intensitat del treball, trobarien gent per a treballar.

UGT i CCOO, pel seu costat, comenten que insistiran en el control d’aquestes hores extra i augmentar la prima de compensació d’aquestes hores perquè sigui major que la que es rep per una hora de treball normal (faltaria més). La realitat és que un augment de les hores extra no farà que es reportin més ni que hi hagi més control sobre elles, més aviat al contrari; donen marge a les empreses per explotar encara més a les seves treballadores dins del “límit legal”.

No és sorpresa que les burocràcies sindicals estiguin intentant vendre aquest augment d’hores com una cosa beneficiosa per a les treballadores mentre s’alineen amb la patronal. Així mentre argumenten que pujar les hores extres o augmentar l’edat de jubilació és una cosa bona, existeix un atur juvenil altíssim i gran quantitat de treballs temporals i parcials.

La sortida passa per un repartiment de les hores de treball sense reducció salarial. Per treballar totes i treballar menys.

Per a això, la lluita de la classe treballadora és contra la patronal i el govern, però també contra aquestes burocràcies, per imposar una sortida que representi els interessos de la classe treballadora des de baix.