Des del dimecres més de tres mil persones han intentat saltar la tanca de Melilla, en un dels intents més nombrosos que es recorda per tractar de travessar la frontera espanyola-marroquina.
En aquesta ocasió l’actuació per part de la policia i la Guàrdia Civil ha estat d’una violència inusitada. Les xarxes s’han omplert d’imatges i vídeos d’agressions impunes a centenars de joves que fugen de la fam, les guerres i la pobresa.
📺 Estas dos últimas jornadas en #Melilla con los dos saltos a la valla nos están dejando imágenes cómo estas. @rtvenoticias pic.twitter.com/baATJZA8zt
— RTVEMelilla (@RTVEMelilla) March 3, 2022
Diverses organitzacions de drets humans han comptabilitzat en deu les persones que han hagut de ser hospitalitzades a causa de la violència policial. No obstant això segons relaten molts veïns de la zona aquesta quantitat podria ser molt major, ja que molts dels immigrants no acudeixen al fet que se li proporcioni ajuda hospitalària per por de les represàlies.
D’altra banda l’escalada en la repressió ha arribat fins a la utilització d’armes, encara no queda clar si de salva o amb munició real, la qual cosa significa un precedent molt greu en l’augment de la violència contra la població migrant.
Els CETIs (Centre d’Estada Temporal d’Immigrants) aparentment tornen a estar desbordats, i els qui aconsegueixen travessar la frontera són mantinguts en condicions d’amuntegament en aquestes autèntiques presons per a immigrants.
També diversos mitjans han gravat com la policia espanyola viola les seves pròpia legislació expulsant a molts d’aquests joves mitjançant les conegudes devolucions en calenta. Aquestes consisteixen a tornar a territori marroquí sense cap control legal i sense cap garantia.
Han estat tres jornades en la qual la política migratòria i el racisme institucional han mostrat el seu veritable rostre. A la violència policial deslligada en el costat espanyol se li suma l’encara més descarnada pel costat marroquí. La Unió Europea en els fets paga a través de diversos fons, a la policia d’aquest país perquè faci el treball brut que moltes vegades no volen realitzar els seus cossos i forces de seguretat de l’Estat.
Aquesta situació es dona enmig de la imminent crisi migratòria provocada per la guerra a Ucraïna. El Govern “progressista” sembla voler donar un missatge molt clar als milers que es troben en territori marroquí intentant travessar la frontera. I és que malgrat la retòrica i els falsos discursos de solidaritat amb els desplaçats ucraïnesos això no significa una política de fronteres obertes i molt menys amb la població africana.
La deriva militarista i guerrerista que ha emprès de forma accelerada els països de l’Europa imperialista amenaça amb tenir com una de les seves principals conseqüències el legitimar i redoblar la violència policia contra la població immigrant. Sens dubte aquest autoritarisme de la Unió Europea acaba donant llum verda a les propostes més reaccionàries de l’extrema dreta però de la mà de governs suposadament progressistes com el de l’Estrada espanyola.
La violència d’aquests dies a la frontera de Melilla no podem deixar-la passar per alt. La solidaritat amb tots els que sofreixen les conseqüències de la barbàrie capitalista siguin d’on siguin ha de ser un principi bàsic per a construir una alternativa internacionalista i de classe enfront de les polítiques reaccionàries dels governs europeus.
