El gener ha estat testimoni de l’onada de contagis més alta en el que va de la Covid-19. El pic de casos va succeir la setmana del 17 al 23 de gener, quan es van declarar més de 250.000 (!!). Hem començat el mes de febrer baixant substancialment, encara que amb un nivell de contagis altíssims i una ocupació de les instal·lacions hospitalàries molt superior als nivells usuals.

Segons els epidemiòlegs allò esperat és que els contagis continuïn baixant, encara que suaument i es creu que a finals de març el virus hauria tornat als nivells previs a la sisena onada. Encara que hi ha una subvariant de l’òmicron circulant per Europa, l’anomenada variant sigil·losa, més contagiosa, però menys perillosa.

No obstant, hem pogut constatar que el sistema sanitari (essencialment, CAP i hospitals) pateixen de la falta de personal. La presidenta del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona, Paola Galbany, ha assegurat que el dèficit de titulats en infermeria és d’entre 11.000 i 25.000 professionals. I això només amb relació a les infermeres. I aquesta falta de personal està calculada, en comparació amb el servei de sanitat de Navarra i dels països de l’OCDE.

Et pot interessar: "De la vocació se n’aprofita el sistema explotant als professionals"

La sisena onada ha obligat a contractar alumnes de finals de les carreres sanitàries. Però aquests reforços no van impedir allargar les llistes d’espera, ni tampoc van ser suficients per alleugerir la impressionant càrrega laboral de (que encara tenen) metges, infermeres, administratius, etc. La falta de personal és duríssima i més si tenim en compte que una part important es jubilarà en els pròxims anys.

Per això, cal alertar de la conducta que el govern d’Esquerra Republicana i Junts per Catalunya han tingut al final de les diverses onades. EVan acomiadar personal que treballava en els centres sanitaris a final de cada onada (com també es fa en altres administracions, la d’Ayuso sense anar gaire lluny). No només això, sinó que els contractes que es fan són molt precaris.

La infermeria és un sector històricament castigat amb contractes laborals precaris. I ara, ja amb dos anys de pandèmia, la sobrecàrrega de treball és molt elevada perquè també es combina amb les baixes per Covid. A finals de gener, les infermeres van protestar a les portes de diversos centres sanitaris per la situació que estan patint. I de fet, la precarietat i els baixos salaris no han estat fora de la “sisena onada”. Són treballadores essencials i se’ls “paga” amb precarietat.

Encara que la sisena onada continuï baixant com està previst, no hi ha cap possibilita d’acomiadar personal. En primer lloc, perquè la Covid continuarà present (i ja veurem en quins nivells i si surt una nova variant). En segon, perquè s’ha de programar totes les visites posposades. I per últim, perquè cal reduir dràsticament les cues en intervencions.

També pots llegir: Prou agressions al personal sanitari!

La Covid ha trobat a tot el sistema sanitari patint les retallades d’Artur Mas. Retallades que es van consolidar amb tots els governs posteriors. Cal recuperar les ràtios anteriors a la crisi de 2008-2011 per recuperar el personal perdut. Cal acabar amb els contractes d’hores, dies i setmanes, en síntesis amb la precarietat.

El final de la sisena onada no potser una excusa per acomiadar personal una altra vegada. Tot el personal dels centres sanitaris, en un sentit ampli, necessita descansar, fer vacances i molta atenció. Cal mantenir passar a plantilla tot el personal nou i buscar les formes per ampliar-les. No es pot dir que no hi ha diners, quan es paga els serveis de la sanitat privada a preu d’or.

I també: La crisi Covid i la inflació enfonsen els salaris més baixos