L’Estat espanyol es troba aquesta setmana sota una onada de calor inusual en aquesta època de l’any, provocada pel canvi climàtic, que supera "els 40 graus en àmplies zones" del país, assenyala el portaveu de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), Rubén del Campo.
Per part seva, a més, afirma que les temperatures es mantindran elevades durant les nits, amb "mínimes superiors als 20 o 22 graus".
Aquest episodi meteorològic, que ocorre després que l’Estat espanyol hagi patit el mes de maig més càlid en almenys cent anys, "pot prolongar-se fins a finals de setmana", afegeix l’especialista.
“El fenomen anirà més enllà de la península ibèrica i en els pròxims dies afectarà altres països europeus com França”, indicava també el portaveu de Aemet, en explicar que "no és normal una calor tan extrema a hores d’ara" de l’any.
En els últims deu mesos, el país va sofert quatre episodis de temperatures extremes: una onada de calor a l’agost passat en la que es van batre rècords de temperatura (47,4 graus a Montoro), "temperatures excepcionalment altes" entre Nadal i Any Nou, una onada de calor al maig i ara l’actual.
El termòmetre podria aconseguir en els pròxims dies els 43 graus en ciutats d’Andalusia com Còrdova o Sevilla, segons les previsions de la Aemet.
Des de l’era preindustrial, les temperatures han augmentat de mitjana al voltant de 1,7 graus (2 graus a Europa), i detalla Del Campo que els episodis no només més extrems, sinó també més freqüents.
Si bé sempre hem tingut estius calorosos, aquests "ho estan sent cada vegada més i a més cada vegada són més llargs: un estiu actual dura més d’un mes més que en els anys 80", explica l’expert.
Una situació que impacta en la salut, ja que al país “al voltant de 1.800 persones moren a l’any per episodis d’onada de calor", i en el medi ambient, amb majors sequeres i més incendis, com el de Sierra Bermeja (Màlaga, Andalusia) que va cremar 3.500 hectàrees la setmana passada.
La multiplicació de les onades de calor, particularment a Europa, és conseqüència de l’escalfament global, segons els científics, per als qui les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle augmenten la potència, durada i repetició d’aquests fenòmens.
Al maig, l’Organització Metereológica Mundial (OMM) va informar que segons els seus models, a partir de l’estat actual de les variables que defineixen el clima, hi ha un 50% de probabilitat que almenys en algun dels anys entre el 2022 i el 2026 se superi transitòriament el llindar del 1,5 °C per sobre del valor mitjà de la temperatura en la superfície terrestre respecte al d’èpoques preindustrials (el període entre 1850 i 1900). En 2015 la probabilitat de superar aquest valor llindar en algun període puntual era gairebé nul·la.
Davant aquesta situació, el sisè informe de l’IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic) planteja la necessitat d’un canvi estructural de les condicions de producció i de consum per arribar a les metes establertes per l’Acord de París (reduir a la meitat la producció de gasos d’efecte d’hivernacle en 2035 i a zero en 2050). Es tracta d’un eufemisme per a no referir-se concretament a l’arrel del problema: la manera de producció capitalista i la seva irracionalitat. Encara hi ha temps i força social, la de les majories treballadores de tot el planeta que menys responsabilitat tenen (l’1% més ric genera gairebé el 50% de GEI, el 50% més pobre només el 10%) i més sofreixen les seves conseqüències, per revertir aquesta situació. Però la urgència per imposar un fre de mà a la irracionalitat capitalista es fa cada vegada major.
