A finals de novembre es va descobrir que hi havia una nova variant circulant per diverses zones de Sudàfrica i països veïns. Una setmana després es van començar a descobrir casos a Europa i Àsia. Els científics especialistes ja alertaven de la seva perillositat perquè tenia moltes mutacions respecte de les variants anteriors, en especial en la proteïna “S” que és la seva “clau” d’entrada al nostre cos. En qüestió de dies va passar de ser una variant que havia de tenir un seguiment a preocupar a gairebé tothom.
La majoria dels països europeus van reaccionar més o menys de forma immediata. Però a l’Estat espanyol i Catalunya ens deien que no hi arribaria ja que teníem al voltant d’un 80% de la població vacunada. Que això seria el nostre “escut”. Un “escut” que ja tenia diversos forats, perquè no podia evitar els contagis de la variant Delta. Només podia afeblir els símptomes i evitar el percentatge d’internaments i ingressos a les UCI d’altres variants. Els vaccins no estan impedint els més de 30 mil casos diaris amb Òmicron.
Els governs de l’Estat només han enllestit una sèrie de mesures restrictives socials i de drets fonamentals. Però cap mesura preventiva. Era més fàcil que el poble es contagiés, que invertir diners en la salut del poble. Tots els polítics i especialistes van encendre espelmes per tal de què aquesta variant fos més lleu i així no es col·lapsessin els hospitals. Però, han col·lapsat els centres d’atenció primària i el personal que hi treballa es troba al límit del suportable. Potser Òmicron sigui una variant més lleu, però son tant els contagis, que la quantitat total d’ingressats als hospitals i les UCI en especial, també col·loca a la resta dels centres sanitaris en situació de col·lapse.
Estem a la sisena onada, però és com si estiguéssim la primera. A mitjans d’octubre el conseller Argimon descartava una nova onada o parlava de “petites onades” i anunciava un pressupost sanitari de gairebé 14 mil milions d’euros. El president Sánchez es permet parlar d’un pla per quan la Covid deixi de ser una pandèmia. Aquesta gent ens volen vendre la moto de que tot està controlat, però ja som a la tercera setmana en la qual s’espera el pic d’aquesta onada. L’OMS alertava, i esperem que no tingui raó, que fins a finals de febrer, la meitat de tota Europa s’haurà contagiat de la nova variant.
El problema greu és que la circulació del virus pot generar una altra variant nova que sigui tant perjudicial con aquesta. En els països més pobres els vaccins arriben tard i a un preu exorbitant. Europa, EEUU i la resta de països fan prevaldre les seves patents i el virus continua colpejant als sectors populars més pobres. Són els problemes de la gestió imperialista de la Covid-19.
Milers de testos per al futbol i cap per als nens i nenes
La lliga de futbol professional espanyola va fer milers de testos PCR a totes les estrelles de futbol, per tal de garantir una tornada “segura” després de les vacances d’hivern i les trobades familiars. Des de Benzemá fins a Piqué, es van poder fer tots els testos necessaris. Qualsevol esportista de la plantilla amb un test positiu podia repetir la prova fins a obtenir-ne tres de consecutius negatius per a poder tornar a la competició. Però no podem tenir un miserable test d’antígens per cada alumne.
En moltes ocasions hem pogut sentir parlar de les noves generacions com el futur de la societat. En aquests dies podem tenir una clara idea del cinisme i les mentides que ens diuen. No es va preparar gens la tornada dels nens i les nenes a l’escola. Una mesura tan fàcil de pensar com fer proves d’antígens generalitzades a tot el personal docent, educatiu i alumnes hagués permès saber quina era la situació. Però, clar, el futur de la societat, no paga els milions de la lliga de futbol.
Un altra mesura molt senzilla i que no cal ser un “il·luminat” per la saviesa del millor geni: donar mascaretes a tots els alumnes i personal educatiu. La Generalitat, el govern central i autonòmics podrien haver invertit alguns milions del pressupost militar en comprar (o fabricar) mil milions de mascaretes per distribuir-les en els centres educatius. Però, clar, el futur de la societat, no dona els beneficis que aquesta “meravellosa indústria” dona a les grans empreses de l’Ibex-35.
Tampoc es compraran aparells per mesurar la qualitat de l’aire a les aules. Per a què? Si total no es farà res amb el resultat. Mai compraran aparells per millorar la qualitat de l’aire i/o la ventilació que faci una mica més difícil els contagis de les i els alumnes. Millor pujar el llistó de contagis per evitar els confinaments i fer testos a la resta a veure què tal. Ai! Però, el govern no en va comprar prou i ja tenim un nou col·lapse, aquesta vegada a les farmàcies. Però si pagues (ara 2,94€) potser sí en tens un. Són les coses de la gestió capitalista de la Covid-19. I no podem oblidar que si el teu fill és positiu i tu estàs vacunat, no pots demanar permís pagat a la teva feina (si en tens).
Et pot interessar: Sanitat limita el preu dels antígens a 2,94 euros. Per què no també el de la llum?
Es podia desdoblar les aules per evitar tenir molts alumnes dins d’una mateixa sala i així impedir que un alumne positiu pugui encomanar fàcilment a molt més alumnes. Però, clar, això implica contractar més mestres i com deia el conseller Argimón “no som un país ric”. Però diners sí que n’hi ha, si son per regalar a la sanitat privada, o son pels esportistes professionals. Però pel futur de la nostra societat, no n’hi ha gens. Un país ric per als rics, i pobre per al poble.
A hores d’ara, hi ha una mica més de 65.000 nanos que han donat positiu d’Òmicron en els últims deu dies i només 12 classes confinades. Més enllà que mantenir l’educació presencial té una gran importància de cara a l’espai de socialització de les i els alumnes, la qüestió es que no s’està fent res per garantir un espai segur on es puguin trobar i estudiar.
Els sindicats haurien d’organitzar la lluita
Les direccions de CCOO i UGT només es queixen. De vegades, molt poques, podem sentir algun representant sindical queixar-se de la “situació”. Fa gairebé dos anys d’aquesta “situació” i només se senten queixes. Que falta això o allò, que cal fer allò altre. Els representants sindicals no convoquen assembles en els centres educatius, no fan cap recorregut per les escoles per fer una “foto” de la realitat que cada dia han d’aguantar les i els mestres. Però tampoc a la resta de les feines.
Només surten en fotos amb la patronal i els diferents governs dels pactes que signen. Van pactar la nova Reforma laboral, la Llei Iceta o els diferents ERO i ERTO que estan afectant a desenes de milers de treballadors.
Cal que les direccions de CCOO i UGT trenquin immediatament totes les negociacions i pactes amb la patronal i el govern central. I que això sigui el primer acte per a organitzar la lluita en defensa dels llocs de feina conjuntament amb la resta de sindicats i organitzacions polítiques i socials, contra la precarietat i la temporalitat, contra la feina irregular i els salaris de misèria, contra la gestió capitalista que el Govern del PSOE-UP i els autonòmics de la dreta, d’ERC-JxCat o el PNV fan contra els treballadors i defensant les empreses de l’Ibex 35. Només amb la lluita als carrers podrem tòrcer el braç al poder i començar a canviar la gestió capitalista de la Covid-19. Som la gran majoria, tenim la força: cal lluitar junts amb un objectiu comú.
