Des que va començar la crisi deslligada pel coronavirus han estat multitud les empreses que han aprofitat la situació per a disminuir les seves plantilles i rebaixar les condicions laborals. L’hostaleria, el comerç o el turisme han estat sectors que estan en ple procés d’atac als seus treballadors.

Un altre dels grans sectors que ha emprès el camí dels ERO i acomiadaments massius és la banca. Des de fa molts anys les grans entitats financeres van iniciar el procés de digitalitzar el màxim possible els seus serveis i prescindir de bona part de la seva plantilla. D’aquesta manera el tancament d’oficines i ha estat una constant en aquest període. La qual cosa comportava que la plantilla d’aquest sector hagi estat minvant permanentment.

La patronal bancària ho ha fet no renovant la plantilla amb els llocs vacants que anaven deixant les jubilacions i amb ERO que de manera més o menys negociada amb les burocràcies sindicals.

No obstant això el que ha canviat en aquests últims mesos és que els grans bancs han posat l’accelerador acomiadant a un número considerable en l’últim període i amb diversos ERO unilaterals sense ni tan sols l’acord amb els sindicats i sense si més no tractar de vendre’ls com una cosa voluntària.

D’aquesta manera segons informa el diari Publico, un de cada deu treballadors, al voltant de 17000 empleats, hauran perdut el seu lloc en aquest sector. Entre els ERO que més polèmica han aixecat estan els de CaixaBank i BBVA.

Però no sols estan produint-se en aquests bancs. El Santander ja ha anunciat que durant aquest any va implementar un ERO. Molts altres han rebaixat considerablement la seva plantilla.

Al mateix temps lxs treballadorxs que continuen en la plantilla denuncien que les seves condicions laborals s’han anat deteriorant, ja que la càrrega de treball és major i el servei de cara als clients és molt pitjor.

La patronal d’aquest sector, un dels puntals del nucli dur del capitalisme espanyol, gaudeix de l’oberta col·laboració per part de les autoritats administratives i els governs, inclòs el central. Fins i tot a pesar que tots aquests acomiadaments i ERO acaben tenint un alt cost per a l’administració pública i en moltes d’aquestes entitats l’Estat gaudeix de participació directa, el Govern ha deixat les mans lliures perquè es produeixin aquests atacs.

No obstant això la plantilla de molts d’aquests bancs ha mostrat predisposició a resistir i lluitar, i treballadorxs com els de CaixaBank han protagonitzat ja diverses jornades de vagues i aturs parcials. A conseqüència d’això els directius de CaixaBank han hagut de retrocedir i deixar l’ERTO en al voltant de 6000 empleats, la qual cosa suposa prop de 2000 mil acomiadaments menys del que inicialment es proposava. Això suposa un triomf encara molt limitat per a frenar la sagnia de llocs de treball, però mostra que pot sorgir una dinàmica de parar-los els peus a la gran banca.

És necessari envoltar de solidaritat aquests conflictes que estan protagonitzant lxs treballadors d’aquestes entitats financeres, perquè si aconsegueixen una victòria ells probablement la resta podem afrontar en millors condicions l’onada d’acomiadaments que preparen els grans capitalistes per a descarregar la crisi sobre la nostra esquena.