Ahir a Barcelona desenes d’estudiants vam començar l’ocupació de la UB Central de Barcelona impulsada per End Fossil juntament amb altres organitzacions juvenils entre les quals es troba Contracorrent. Es tracta d’un moviment internacional liderat per estudiants amb una consigna dirigida cap els governants: la fi dels combustibles fòssils.

Considerem que les companyes d’End Fossil tenen tota la raó quan senyalen la crisi capitalista i la seva dinàmica insostenible com l’arrel del problema de l’emergència climàtica, la inflació, la precarietat laboral i l’accés a l’habitatge. A més, compartim plenament el fet de posar el coneixement al servei de les necessitats socials, fent fora les grans empreses dels nostres centres d’estudi. En aquest sentit, les tres demandes que plantegem des de l’ocupació i exigim a la universitat són:

- Desvinculació de les empreses energètiques i fi de càtedres amb empreses contaminants que s’enriqueixen a costa de la majoria, on destaca el cas de Repsol i el seu espai formatiu sobre Transició Energètica.

- Desvinculació d’inversions en combustibles fòssils, entre els quals se situa el Banc el Santander.

- Creació d’una assignatura de crisi climàtica per a tots els graus i reajustament dels plans docents.

A més, sabem que existeix una profunda relació d’interessos entre les grans companyies energètiques de l’IBEX 35, la banca i les polítiques d’augment de la despesa militar per part de l’Estat Espanyol. Les elèctriques que ens pugen els preus de la llum són les mateixes que espolien recursos a l’Àfrica i Amèrica Llatina.

Perquè el Santander no només fa negoci amb els combustibles fòssils, sinó que també ho fa l’armament. Per aquest motiu, des de la nostra organització defensem igualment que la universitat trenqui relacions amb totes les empreses armamentístiques com és el cas d’Indra – present a la UPF – i aquelles que inverteixen en armament. Decidim enfrontar el rearmament de l’imperialisme espanyol destinat a defensar l’IBEX arreu del món i blindar la frontera.

Durant la primera jornada la burocràcia de la universitat ja ha deixat clar per a nosaltres que no podem confiar en ella. Han impedit que les companyes encadenades dintre poguessin anar al lavabo o rebre menjar, excusant-se en el protocol de mantenir tancat l’espai i al·ludint a la voluntarietat de les 8 activistes que es trobaven a l’interior per poder marxar quan volguessin.

Sens dubte, un xantatge per condicionar qualsevol tipus de negociació futura. Així, sabem que el to dialogant per part seva en la primera reunió i el gest del rector baixant a saludar no són més que intentes de rentar-se la cara públicament, cosa que no acceptarem.

Per això, desenvolupar l’autoorganització sense confiar en la casta universitària és clau per aglutinar la força necessària capaç de conquerir les nostres demandes. Fer passa-classes, difondre el conflicte a altres centres d’estudi i convocar assemblees obertes per poder sumar a més estudiants.

Tenim l’oportunitat de convertir aquest conflicte en una petita batalla que serveixi per construir un moviment estudiantil de base radicalment democràtic on discutir les nostres demandes des de baix, sumant altres problemàtiques com la càrrega de les taxes universitàries i la necessitat de la seva devolució davant la inflació i precarietat que vivim.

Lluitem per una universitat totalment gratuïta, lliure d’empreses i al servei de les necessitats socials: facultats governades per estudiants, treballadors docents i no docents!

En aquest sentit, cal plantejar-se també amb qui teixim aliances. No podem confiar en aquells partits capitalistes reformistes que passen a fer-se els simpàtics mentre pugen regalen milions a les elèctriques des del govern central i augment de forma històrica la despesa militar. Tampoc esperem res de la Generalitat, ja que porten anys sent els màxims defensors polítics del sistema neoliberal universitàries i l’elitització a Catalunya. Tot el contrari: cal enfrontar-los.

Alhora, necessitem unir-nos amb els sectors de treballadors en lluita. Perquè ells i elles fan funcionar el sectors estratègics com el transport, les fàbriques, les comunicacions o les centrals energètiques. Pensem la força que tindríem si aconseguim que facin seva la lluita contra el canvi climàtic.

De fet, davant de la crisi climàtica que afrontem i l’augment dels preus de la llum necessitem que la classe treballadora es posi al capdavant de la defensa nacionalizació sota control obrer del sector energètic per dur a terme una reconversió sostenible de la producció i garantir l’aprovisament necessari per les necessitats socials és vital.

Enfrontem l’emergència climàtica, la inflació i el rearmament imperialista!

Fora empreses armamentístiques i contaminants de la universitats!

Amunt els salaris, a baix els pressupostos militars!