Món obrer

Nova llei de FP del Govern central: a part de precaritzar i explotar als joves, les empreses els hi posaran la nota

L'avantprojecte de la futura llei de Formació Professional estableix prerrogatives d'enorme magnitud en favor de les empreses. El que s'ensenyarà, com s'ensenyarà, o la nota que es posarà estarà a l'atzar de les pròpies empreses que porten decennis explotant i precaritzant als joves. És la privatització total de la FP fent amos absoluts a les empreses del coneixement de les futures generacions, tot per a garantir com sigui el benefici empresarial.

Juan Carlos Arias

Madrid | @as_juancarlos

dijous 17 de juny| edició del dia

La nova llei d’FP proposada per la ministra d’Educació, Isabel Celaá, acaba d’iniciar la seva marxa legal amb la presentació de l’avantprojecte aquest dimarts davant el Consell de Ministres, de cara a la seva aprovació definitiva que s’espera que sigui a finals d’aquest any. Durant tot l’any fins a la seva publicació entrarà en un procés de consultes als diferents sectors productius i els denominats agents socials, patronal i sindicats, que podran realitzar aportacions de millora al text legislatiu proposat.

És una reforma de la FP que ve acompanyada d’una injecció pressupostària gens menyspreable de 5.000 milions d’euros, 2 mil d’ells procedents dels fons europeus. Aquesta reforma compta ja amb el suport total i exprés de la CEOE, és a dir, amb la patronal que és la principal causant, al costat de les burocràcies sindicals de CCOO i UGT, de l’enorme precarietat i explotació que sofreixen les i els joves. Han estat dècades d’acords socials que han donat carta de naturalesa a uns índexs de precarietat que superen el 50%, enfront d’una mitjana de la UE del 30%. I amb un atur juvenil que doblega el de la UE, pròxim al 38%. Per no parlar de les contrareformes laborals de Zapatero i Rajoy que van ser una autèntica anellada en aquest procés i que els sindicats majoritaris van acabar assumint i criticant només amb la boca petita. I malgrat totes les promeses, les mateixes no han estat derogades pel Govern “progressista”, mentre els sindicats “majoritaris” s’han sumit en la més absoluta inacció sobre aquest tema.

La idea de la reforma de la FP és potenciar el que es denomina “Formació Professional Dual”, que és una cosa que venia demandant històricament la patronal de la CEOE. Consisteix fonamentalment a incrementar en un gran volum la part de la formació que es desenvolupa directament en l’àmbit de les empreses. És a dir, a donar-li un elevat grau de potestat de comandament a la patronal sobre la formació de les i els joves. Podent arribar a pesar fins a un 50% de la formació i encara que haurà d’acompanyar-se d’un contracte, podem albirar que es tractarà de contractes mal pagats, amb àmplies jornades i elevada precarització per a les i els joves en pràctiques. De fet, el que hi ha publicat a l’avantprojecte no estableix cap garantia referent a això i donades les enormes possibilitats legals existents, al no derogar-se les reformes laborals, i l’ofensiva patronal general contra els drets laborals, sense resistència sindical pràcticament, no podem esperar una altra cosa. Aquí estan sense anar més lluny els acomiadaments a les grans empreses de multitud de sectors, més de 35.000 en total, malgrat els beneficis que van acumular i tornen a tenir; o la negativa a pujar el salari mínim. De fet, ja es produeixen abusos a l’actualitat en aquestes situacions amb les pràctiques en les empreses vinculades a la FP.

Però és que molts d’aquests 5 mil milions d’euros, sens dubte, es quedaran a les butxaques de les empreses -i els sindicats burocratitzats- per a compensar la seva major participació que inclou la nova llei i que va des que hi haurà més pràctiques i més empreses, fins a incloure un tutor empresarial que avaluarà en una part important l’adquisició dels coneixements de l’alumnat i fins i tot la realització de màsters d’especialització com a la universitat. Incloent també el sistema de governança de tot això que passa per un organisme denominat “Consell General de la Formació Professional”, que se situarà en els despatxos i des d’on patronal i sindicats burocratitzats, dissenyaran i intervindran, cobrant per això, en el desenvolupament de la nova FP. Així, les empreses es beneficiaran econòmicament en disposar de mà d’obra preparada i dòcil a la qual seguir precaritzant i explotant com fins ara. En cap cas l’avantprojecte planteja cap exigència empresarial que garanteixi drets, retribucions i condicions de treball dignes per a les i els joves, com no ho fan fins ara.

Un enorme pas cap a la privatització educativa

Aquesta llei, en realitat, suposa pel contingut del seu articulat un pas enorme més en la privatització de l’ensenyament, quelcom que s’està estenent com una taca d’oli a tot el sistema educatiu i a tots els nivells; i que s’accelerarà, com podem comprovar amb aquest nou projecte de llei, que no sols no fa retrocedir la privatització neoliberal de l’ensenyament dels Governs del PP i del PSOE des de fa dècades, sinó que l’expandirà i aprofundirà a cotes inimaginables fins avui. I tot sobre la base de reivindicacions de la CEOE.

A partir d’ara, la patronal intervindrà directament en els continguts de l’ensenyament de la FP, en el disseny i durada dels cursos, en l’escurçament de la formació a la seva mida, en el desenvolupament i implementació de màsters professionals específics i fins i tot en l’avaluació directa de la nota que obtinguin pels coneixements adquirits les i els joves de la FP. A més de participar en la governança de conjunt a través de l’òrgan creat per a la seva gestió, amb especial rellevància quant a les seves atribucions del denominat “tutor de l’empresa” que es coordinarà amb el tutor del centre, però que tindrà una rellevància essencial en el procés formatiu. Tot això és una privatització enorme de continguts i desenvolupament per a la formació de la FP.

En presentar l’avantprojecte, la ministra Celaá ha definit les bases filosòfiques i l’orientació de la nova llei, assenyalant que “se sustenta en la participació, la corresponsabilitat públic-privada, la vinculació entre centres de formació i empreses i la connexió de l’oferta amb la realitat laboral”. És a dir, una volta de rosca més de la intervenció de les empreses i la privatització en la formació professional a tots els nivells. De manera que ara ho farà en major mesura en allò qualitatiu i allò quantitatiu, aprofundint les seves prerrogatives fins al punt d’arribar a convertir a les empreses en l’autèntica clau de volta de tot el procés formatiu de la qual serà la nova FP. Tot això sense costar-los un euro a les companyies, tot a càrrec de l’erari públic per a benefici únic i exclusiu de les empreses privades.

L’objectiu que es planteja aconseguir el Govern amb aquesta iniciativa legal és millorar la formació intermèdia. El que se sustenta en els resultats prospectius de la majoria dels estudis existents que preveuen la necessitat de més tècnics mitjans i superiors, quelcom que a l’actualitat assenyalen que manca al mercat laboral espanyol, encara que en realitat aquest sector del treball està colpejat per un 15% de desocupació. Es calcula, a més, que aquest segment de treballadors tindrà un creixement evolutiu exponencial de demanda passant del 25% actual al 50%.

No deixa de ser paradoxal, no obstant això, el plantejament d’aquests estudis i aquesta necessitat, quan les i els joves amb aquesta formació a l’actualitat pateixen un atur elevat en aquest sector (15%) -encara que menys de la meitat de l’atur juvenil que està actualment gairebé al 38%-, i quan com s’ha vist per la crisi de la covid-19, l’economia espanyola es caracteritza per la petita dimensió de la majoria de les seves empreses -micropimes- i per una gran especialització en el sector serveis, sobretot vinculats al turisme, l’hostaleria i el comerç. Sectors en els quals molt per sobre de la formació dels seus treballadors, els empresaris se secunden per a contractar en la precarització i l’explotació extrema de les i els treballadors joves, amb jornades maratonianes i molt baixos salaris.

Aquestes condicions de treball es fan extensives a tots els sectors productius i totes les grandàries empresarials, incloent les grans empreses que també es beneficien de la sobreexplotació laboral. Quelcom que només es podrà revertir mitjançant la prohibició dels acomiadaments, el salari mínim de 1.500 euros, la derogació de les reformes laborals de Zapatero i Rajoy, la defensa irreductible dels drets laborals i salarials, el repartiment del treball sense reducció salarial i una major oferta pública d’ocupació que ataqui els interessos i guanys empresarials a costa dels treballadors. Llavors serà quan la generació de joves actuals, la més formada de la història, tindrà opcions d’aconseguir un lloc de treball dignament retribuït i podrà fer valer la seva elevada formació que en molts casos tenen.

La veritat és que amb aquest avantprojecte de llei de la FP i gràcies al Govern “progressista” ara tindrem una privatització de l’ensenyament que no sols serà fruit de l’existència i expansió dels centres concertats -la majoria al servei de la reaccionària ideologia de la religió catòlica-, degradant, de pas, cada vegada més l’ensenyament públic, sinó ficant directament en el propi acte educatiu i formador intel·lectual els interessos i les perspectives ideològiques de les empreses capitalistes. En la perspectiva de tenir disponible una mà d’obra especialment qualificada en tot el que interessi als seus interessos i a la producció mercantil, a més de tractar de procurar-se una joventut dòcil i adotzenada que no es reveli contra els seus interessos de classe, ni sigui capaç d’imaginar si més no remotament un altre món possible.

Per tot això, davant aquesta reforma educativa de tall privatitzador i reaccionari que posa l’ensenyament de la FP al servei i el control directe de les empreses, sense garantir en absolut els drets laborals de les i els joves en pràctiques, cal iniciar mobilitzacions al carrer que donin una resposta contundent, com en el seu moment es va fer contra els plans d’ocupació juvenils de Felipe González o d’Aznar. Sobre la base d’assemblees conjuntes de professors i alumnes en els centres d’estudi, és necessari obrir un ampli debat sobre la llei i plantejar accions unitàries, no sols de l’esquerra sindical sinó convocant també a les bases de CCOO i UGT, per a detenir el que és una autèntica agressió a l’ensenyament públic de la FP.

Estem en l’avantsala de noves agressions que es vénen per retallades laborals i socials que exigeix l’agenda de la UE al Govern “progressista” per a poder rebre els fons europeus de recuperació. Cal preparar-se per sortir a la lluita.




Comentaris

Comentar