La primera mesura anunciada és l’extensió per sis mesos addicionals de la rebaixa als impostos de l’electricitat i el gas. Al mateix temps, es “suspenen” els desnonaments durant sis mesos més a les famílies vulnerables i s’estén fins al 31 de desembre de 2023 el límit del 2% a l’actualització anual dels contractes de lloguer, mentre s’introdueix una pròrroga per als lloguers que expirin abans del 30 de juny. També es mantindria fins a finals de 2023 la prohibició del tall de subministrament essencials i el bo social de les famílies més vulnerables, així com l’augment del 15% de l’Ingrés Mínim Vital (sense que s’hagi resolt l’escàs nombre d’ajudes i el seu difícil accés) i les pensions no contributives. A això se li afegeixen noves mesures aprovades recentment en el Consell de Ministres com la rebaixa durant sis mesos de l’IVA del 4% al 0% dels aliments de primera necessitat i del 10% al 5% per a l’oli i la pasta.
La segona mesura és l’aprovació d’un xec de 200 euros per a les famílies l’ingrés anual de les quals sigui menor de 27.000 euros. El govern donarà ajudes als agricultors per afrontar la pujada de preus de fertilitzants.
D’altra banda, s’eliminarà la bonificació general de vint cèntims al combustible adoptada al març. Com a compensació es donarà mesures de bonificació a agricultors, naviliers, pescadors i transportistes. Es mantindran a més les ajudes del 30% al transport públic urbà en els territoris en els quals els governs autonòmics i entitats locals complementin fins al 50%, és a dir que si aquests governs autonòmics o locals es neguen a cobrir aquest 20% restant la mesura simplement no s’aplicarà.
Sánchez també ha anunciat ajudes a les empreses del sector gas-intensiu, com per exemple la indústria ceràmica amb dos paquets d’ajudes que sumen en total 950 milions d’euros entre ajudes europees i línies de crèdits ICO per a pal·liar la situació d’aquest sector industrial a causa de la pujada dels preus energètics. També ha anunciat un “projecte estratègic” per a la descarbonització industrial amb un pressupost de 3.100 milions d’euros, una ajuda a la patronal emmarcada dins d’un discurs de transició ecològica.
Com a resposta a la crisi de la Sanitat a Espanya, el govern ha anunciat la “jubilació activa millorada” consistent en què els professionals sanitaris d’Atenció Primària en edat de jubilació puguin continuar treballant 3 anys més compatibilitzant el 75% de la seva pensió amb el servei actiu a temps complet o a mitja jornada.
Més enllà del relat progressista del Govern del PSOE i Unidas Podemos, en conjunt, el nou paquet de mesures consisteix en una sèrie de pegats que venen a ocultar superficialment els símptomes d’una crisi social que assota a la classe treballadora i eleva els nivells de pobresa i la pèrdua de nivell adquisitiu.
D’una banda, les insuficients mesures socials lligades a més a un escàs període temporal, si és que moltes arriben a tenir efecte, ja que de poc serveix anunciar que seguirà sense haver-hi desnonaments durant sis mesos més si mai ha deixat d’haver-los, ni tan sols al mig d’una pandèmia mundial. D’altra banda, la perspectiva que la sortida a una crisi del sistema sanitari consisteixi en el fet que el reduït personal continuï treballant durant més anys en comptes de plantejar l’augment del personal i les millores salarials afectant els beneficis del sector privat, resumeix com és la política de sanitat i d’ús del Govern de cara al pròxim període.
De manera òbvia, en el propi acte de “rendició de comptes”, Pedro Sánchez s’ha limitat a manejar les dades per a presentar de manera favorable la situació de la inflació al nostre país esquivant quals són les conseqüències reals de pèrdua de poder adquisitiu per als treballadors. Entre les seves mesures socials no s’inclou res per a pal·liar aquesta problemàtica ni per a un efectiu control dels preus. Tan sols una baixada de l’IVA que intentaran que afecti realment el preu dels aliments bàsics, excloent la resta de béns i serveis afectats per la pujada de preus i que són fonamentals en la vida de les persones, especialment de la classe treballadora.
Malgrat això Unides Podem ha anunciat que estan “satisfets” d’haver arribat a un acord amb el PSOE. Així ho han confirmat diferents portaveus i la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz. Per enèsima vegada, la integració de la “nova esquerra” en el Règim del 78 queda plasmada en la diferència entre les seves aspiracions programàtiques i el que finalment pacten amb el PSOE i venen com una victòria. Fa falta una esquerra anticapitalista i socialista que lluiti per un programa perquè la crisi la paguin els capitalistes. Perquè les nostres vides valen més que els seus beneficis.
