La setmana passada, en la Universitat Complutense es van manifestar centenars d’estudiants al costat de treballadors de la universitat, sanitaris i docents contra el nomenament d’Ayuso com a Alumni Il·lustre. La dreta no va trigar a posar-se nerviosa i treure els seus tertulians a demonitzar la protesta organitzada pels meus companys i companyes de Contracorrent i Pan y Rosas, sindicats com la CGT o el MATS, així com altres organitzacions estudiantils a la qual es van sumar protestes espontànies dels mateixos estudiants de la facultat on es va realitzar l’acte.
Quan els fatxes t’ataquen, alguna cosa estàs fent bé. No obstant això, encara em sorprèn que ens titllin de podemites. Crida l’atenció perquè qui va enviar la policia a la universitat per blindar l’acte de la líder del PP va ser precisament el govern del PSOE i Unides Podem que tant critiquen. Al seu torn, diferents sectors del “progressisme” contribueixen a aquesta confusió – o manipulació més aviat – per situar-nos del costat del seu govern. Així que deixarem clares algunes coses per a qui encara es nega a veure-les.
A mi i a les meves companyes i companys de Contracorrent, sempre ens trobaran plantant cara a la dreta. Perquè les seves polítiques de privatització de la sanitat i retallades en educació constitueixen un atac directe a la classe treballadora i els sectors populars. Defensen un model d’universitat elitista establint matrícules d’accés que són una barrera més per a la joventut precària. S’encarreguen de posar les facultats al servei del mercat assegurant la presència de les grans empreses als campus mitjançant la seva representació en Consells Socials o organitzant càtedres conjuntes; tot sota la direcció inestimable de la casta universitària afí als interessos del mercat.
A més, sabem que la dreta va rescatar a la banca i ens va fer pagar la crisi de 2008 amb reformes perquè és amiga dels capitalistes i enemiga dels treballadors. Tot un desplegament de neoliberalisme acompanyat de l’espanyolisme, el masclisme i la LGTBIfòbia més rància possible. Així que, encara que els foti, els i les companyes de Contracorrent i Pan y Rosas continuarem combatent al PP, Vox i companyia.
Però no es pot frenar a la dreta de la mà de qui aplica les seves polítiques. Perquè repassant la llista de mesures que acabo de fer, quantes són compartides pels governs del PSOE o el de coalició amb Unides Podem?
Pels qui militem en Contracorrent és impossible parar-li els peus a Ayuso, Abascal o el pròxim bitxo reaccionari que sorgeixi al mateix temps que es fa costat al govern del PSOE i Unides Podem. Perquè es van negar a intervenir la sanitat privada durant la pandèmia; asseguren el negoci de l’Església en educació; impulsen les reformes de Castells i Subirats per protegir el model d’universitat-empresa; van blindar les reformes laborals del PP amb una Ministra de Treball del PCE al costat de la burocràcia sindical i la patronal al mateix temps que mantenen per sota de la inflació els salaris i regalen milers de milions a les elèctriques amb beneficis rècord.
El govern “més progressista” de la història ha arribat a reprimir les manifestacions contra l’assassinat homòfob de Samuel, infiltrar a un policia en moviment socials a través de relacions sexeafectives amb dones i reformar el Codi Penal per perseguir la protesta social al mateix temps que manté la Llei Mordassa. Tot gairebé tan d’esquerres com augmentar el pressupost militar de manera històrica per continuar defensant l’imperialisme espanyol arreu del món. Militaritzen les fronteres per massacrar immigrants a Melilla, asseguren l’espoli de l’IBEX i s’uneixen amb la resta de les potències imperialistes per a enviar tancs a Ucraïna. Potser, els “progressistes” i la dreta tenen més en comú del que els agrada reconèixer en públic.
Des d’Unides Podem alerten de l’avanç de l’extrema dreta, però són responsables del seu creixement, ja que no hi ha millor manera de blanquejar a Vox i PP que aplicar part de la seva agenda. A Podemos, IU i el PCE no se’ls acaben les excuses per defensar cada política de dretes del seu govern o criticar-la, però justificant que tot i així han de continuar donant-li suport. Però en realitat no s’atreveixen a aclarir que aquesta és la seva veritable aposta política: gestionar la misèria de l’Estat capitalista espanyol. Aquesta acceptació de la derrota, aquest atzucac i aquest esborrat de la classe treballadora com a subjecte de conquesta de drets i transformació social, han contribuït a la passivitat, la desmoralització i la desmobilització que obren camí avui als reaccionaris.
Per això, la nostra baralla contra la dreta no és només independent dels “progressistes”, sinó en lluita contra els reformistes que li preparen el camí del seu ascens. La política sostinguda des de Pablo Iglesias fins a Yolanda Díaz assumeix la lògica de fer pagar les crisis a la classe treballadora i els sectors populars mentre es protegeix l’IBEX. En canvi, nosaltres apostem per una sortida anticapitalista imposada a través de la lluita de classes.
Lluitem per la nacionalització de la xarxa privada de centres sanitaris i educatiu per crear un sistema de Salut i Educació públic gestionat pels seus treballadors al costat de comitès d’usuaris. Així mateix, defensem una universitat pública totalment gratuïta governada per estudiants i personal docent i no docent per tal de posar el coneixement al servei de les majories socials. Davant els capitalistes que es lucren (i provoquen) les crisis, lluitem per impostos extraordinaris a les grans fortunes i els beneficis empresarials. Davant del problema de l’habitatge, apostem per l’expropiació dels pisos en mans de bancs i especuladors per acabar amb el problema de l’habitatge. Continuem organitzant-nos per la derogació de totes les reformes laborals, oposant-li la indexació automàtica dels salaris a l’IPC, un salari mínim de 1.500€ i el repartiment de les hores de treball i la reducció de la jornada laboral per posar fi a la precarietat i l’atur. Ens plantem davant l’imperialisme espanyol i ens organitzem per frenar l’augment del pressupost militar, acabar amb l’enviament d’armes a Ucraïna i les sancions a Rússia per part de l’Estat espanyol, sense deixar de denunciar la reaccionària invasió de Putin.
No som “els cachorros de Podemos”. Som la joventut que vol construir al costat de les i els treballadors una esquerra independent dels partits dels capitalistes, socialista revolucionària i antiimperialista per combatre a la dreta i els desviaments del reformisme. Perquè no aspirem a la gestió del capitalisme, sinó a destruir-lo per complet i obrir el camí cap a una societat socialista sense explotació ni opressió.
