El caràcter públic de les universitats catalanes -i de la resta de l’Estat- es troba continuament atacat pels interessos que comporta el fenomen de la privatització de l’educació. Davant la presència creixent de bancs i empreses en les universitats públiques, retallades, augment de taxes; per la gran quantitat d’universitats privades i per a relació d’algunes d’aquestes amb l’Opus Dei, les i les estudiants ens veiem condemnats a una educació elitista amb uns plans d’estudis mercantilistes i neoliberals.
Però quin pes tenen les universitats privades a Catalunya? Només a la ciutat de Barcelona hi ha 13 universitats privades, mentre que el nombre d’universitats públiques es redueix a menys de la meitat. A Catalunya hi ha un total de 24 universitats de les quals només 9 són públiques, tendència que també trobem a l’Estat espanyol.
El preu de cada crèdit d’algunes d’aquestes universitats privades van des dels 120€ a 230€. Si multipliquem 120x60 crèdits que té un curs, el total serien d’entre uns 7.000 euros mínim per cada any de carrera, el qual significa que per a poder-se graduar en una d’aquestes universitats l’inversió total seria d’aproximadament uns 28.000€. En el cas de les universitats més cares com ESADE, el preu del primer curs seria d’uns 16.200€, tot i que que aquest va augmentant aproximadament uns 300€ a mesura que vas passant de curs, per no parlar del preu dels màsters privats que tripliquen aquests preus.
Algunes d’aquestes universitats privades estan directament vinculades amb l’Esglèsia Catòlica, com la Universitat Abat Oliva i la Universitat Ramón Llull. D’altres fins i tot ho estàn amb l’institució ultracatòlica de l’Opus Dei com la Universitat Internacional de Catalunya. Aquestes universitats reben financiació directament de l’Esglèsia, que a la vegada rep ingressos milionaris de fons públics, com ara de l’Estat espanyol però també del govern català. De fet, aquest 2018 s’han tornat a aprovar els pressupostos dels concerts públics en educació que destinen quantitats milionàries d’euros per a escoles concertades de l’Opus que segreguen l’alumnat per raó de gènere i que no contracten a professores més enllà de l’ensenyament primàri, essent només professors els encarregats de l’ensenyament superior d’ESO, batxillerat i també dels llocs directius.
Ja des de la dècada dels anys 90 les universitats privades estan vivint un fenomen d’expansió, guanyant cada cop més alumnes i fons de finançament. Segons estadístiques del diario.es, des de fa quasi una dècada que el nombre d’alumnes matriculats als màsters privats ha passat de ser d’un 15% a un 32% a l’Estat espanyol, tot i que en els graus l’increment ha sigut d’un 11% a un 13%.
Mentrestant, les universitats públiques veuen amb dificultats el seu desenvolupament i, any rere any, perden una quantitat important d’alumnat. Des de 2008 i coincidint amb la crisi econòmica i pocs anys més tard amb la pujada de taxes del 66% a Catalunya, les universitats públiques han passat de tenir el 89% dels seus alumnes de grau al 87% mentre que la pèrdua més notoria és en els màsters, ja que al 2008 hi havia un 85% que va baixar a un 68% el 2016.
Aquest fenòmen no es pot entendre sense tenir presents els diversos atacs que porta vivint l’educació pública i en aquest cas en concret, la universitat pública.
Per una banda, ja amb el Pla Bolonya la privatització de l’escola pública va rebre un fort cop, al qual li va seguir la pujada de taxes universitàries a l’Estat espanyol aprovada per l’ex ministre d’Educació Wert i en especial a Catalunya amb la pujada de taxes del 66% aprovada pel govern d’Artur Mas, fets que va provocar que desenes de milers d’estudiants fossin expulsats de les universitats i forçats a deixar els estudis. Com a conseqüència d’això, Catalunya és actualment la comunitat autonòmica amb els preus de la matrícula més cars de l’Estat espanyol, entrant en el rànking dels llocs més cars de tota Europa per estudiar una carrera.
D’altra banda, també cal recordar la retallada en beques generals i de mobilitat i l’enduriment per a aconseguir-les, juntament amb la proposta del 3+2, que obliga a cursar màsters de forma obligatòria per a poder conseguir la titulació.
A través de totes aquestes privatitzacions, els preus de la universitat pública s’han vist duplicats en els casos d’alguns graus, fet que fa acostar-se més als preus de la privada.
Per això des de l’Agrupació estudiantil No Passaran, juntament amb les companyes estudiants de Pan y Rosas creiem que la pròxima vaga feminista del 8M és una bona ocasió per a l’estudiantat de seguir lluitant per una educació gratuïta, pública i de qualitat, radicalment democràtica i al servei de les dones, la joventut i la classe treballadora, per acabar també amb els privilegis de l’Esglèsia i la presència de bancs i empreses a les nostres aules.
